Uruguai no és gens guai

Està patològicament preocupat l’ Uruguai per la salut del règim cubà. Està extremadament preocupat l’ Uruguai en col•laborar en la, per a ells, necessària i definitiva caiguda de Fidel. Està absolutament avocat l’ Uruguai en ocupar-se més en els afers exteriors que no pas en els domèstics. Segueix, fil per randa, la sentència bíblica l’ Uruguai de veure la palla en ull aliè i no la biga en el propi. És més còmode i fàcil distreure l’atenció del personal aixecant cortines de fum i fer notar els defectes de l’altre per no haver d’assumir el desastre intern. Faria bé l’ Uruguai en cuidar-se del seu propi jardí, un jardí ple de matolls, improductiu i amb un alt índex de degradació. Faria bé l’ Uruguai, com molts altres països, passar pel sedàs de l’autocrítica i deixar de banda la perversitat del seu interessat objectiu. No és precisament l’ Uruguai un país modèlic i que es pugui permetre el luxe de donar lliçons, de cap mena, a la resta del món. Prou pena té l’ Uruguai amb el seu panorama actual, sense entrar en la història recent, com per a ser un referent i pretendre incidir en el futur de nacions sobiranes. Faria bé l’ Uruguai de netejar i posar ordre a la casa per evitar què deixin d’emigrar, fins i tot, les rates.