Nixon-Frost

Que feu encara davant la pantalla de l’ordinador? Correu a veure Nixon-Frost abans no sigui massa tard i us la perdeu. Al Teatre Lliure han tornat a fer diana, cosa gens sorprenent, i que ve sent bastant habitual en les darreres temporades. El senyor Rigola té un especial ull per triar els espectacles que ens proposa i, en aquest cas, també dirigeix. Una obra fascinant del principi al final. Un text que t’atrapa i et deixa sense respiració. Un fet històric tractat amb una precisió i una contundència exemplar. L’escàndol polític més gran dels darrers temps, o al menys aquell que més ressò mediàtic va tenir, posat en escena amb una mestria superba. El poder dels mitjans enfront el poder polític, una lluita d’iguals amb resultats tràgics. El que no varen aconseguir fiscals, jutges, comitès d’investigació, el congrés,...Ningú no va poder arrencar mai la confessió del propi Nixon. Ni la confessió ni, evidentment, el més petit senyal de penediment. Ningú, fins que va arribar la televisió i la seva extraordinària capacitat per aixecar i desmuntar mites. Un duel a mort que ara ens ofereix el Teatre Lliure en un espectacle rodó i imprescindible.