Canmerlot

Tothom coneix Camelot. Sigui mitjançant la literatura o el cinema, Camelot ha resistit el pas dels anys gaudint d’una salut excel•lent i ha esdevingut una llegenda universal fins abastar la categoria de mite. Tothom coneix la història, tothom coneix els grans i petits detalls, tothom coneix els personatges i les seves cuites, tothom coneix les seves aventures, la seva glòria, el seu esplendor i el seu final tràgic. Però el que molt poca gent coneix és que Camelot no era el seu veritable nom. En aquell temps, a la que amb els anys es coneixeria com la ciutat daurada, se l’anomenava popularment Can Merlot per la gran quantitat d’aquesta varietat de raïm que es consumia. El merlot era, de lluny, el tresor més preuat, l’or negre, el nèctar dels déus per a la ciutat més festiva i lúdica de la cristiandat. El culte al vi era, a Can Merlot, religió, i els seus ciutadans, fervents seguidors d’aquest torbador elixir. Tot a la ciutat girava entorn al merlot i les celebracions es succeïen amb l’única finalitat de gaudir-ne. El rei era feliç, els cavallers eren feliços, els servents eren feliços, els ciutadans eren feliços, els pagesos eren feliços,...fins que va arribar Ginebra, el merlot va caure en desgràcia i la història va canviar. Només una revolta popular va impedir que Can Merlot canvies el seu nom original pel més xic de Can Ginebra quedant, finalment, amb el que ara coneixem com a Camelot, pel gran camelo, el camelot que aquella enganyifa va significar.