Oxitocina
Res a veure amb el porc

“Aquellas aguas nos trajeron estos lodos” sentència una dita castellana que s’ajusta com una mitja a una cama de starlet. Segles de testosterona, en altre temps absolutament necessària i que va fer possible la supervivència de l’espècie, ens han dut a ser el que som ara. Testosterona en abundància per a fer front a un entorn inhòspit i que, una vegada domesticat i ordenat, en l’actualitat resulta excessiva i en molts casos sobrera. La testosterona va estar bé quan calia i cal reconèixer-ho. Cal donar-li el mèrit que li correspon i passar pàgina. Vivim temps difícils i en els que la testosterona s’està convertint en un element incomoda i gens útil per a millorar la realitat actual i avançar en el terreny de la convivència. La testosterona genera, per naturalesa, conflicte i és el que menys necessitem. Ens hem de passar sense reserves a l'oxitocina. Hem d’apostar cegament per les seves qualitats. L’oxitocina és una hormona generadora de confiança, que fomenta la col•laboració i el pensament afectiu. L’oxitocina busca la complicitat i defuig l’enfrontament. És una hormona bàsica i estructuralment positiva que busca la suma dels diferent espais en oposició a la testosterona abocada a la partició. Més oxitocina i menys testosterona ens farà avançar cap a un escenari més femení i alhora menys violent i ens donarà aquell punt d’equilibri necessari per a fer el salt evolutiu que fa temps busquem i no acabem de trobar.