El llast del cognom

Està molt clar que el nom, en aquest cas el cognom, no fa la cosa. Només cal fixar-se en el cognom d’algunes persones “il•lustres” per confirmar-ho. Francisco Camps, Rita Barberà, Alberto Boadella,... són tres clars exemples que donen arguments a la nostra estrafolària teoria. Pel seu cognom, d’origen i arrel catalana, es podria pensar en que la seva tendència natural hauria de ser la bona relació amb el país dels seus avantpassats. En canvi, tots tres, es signifiquen justament pel contrari. El seu odi, la seva animadversió cap a tot allò que ensuma català és proverbial i, perquè no dir-ho, un xic patològica. La fòbia portada a l’extrem. La ràbia portada al límit. L’ auto-odi per uns orígens no acceptats i una espiritualitat mal resolta els ha dut, malgrat els seus cognoms, a desenvolupar una personalitat profundament agressiva contra tot allò que ensumi a català. Deia Raimon que qui perd els orígens perd identitat. I jo afegiria, en aquest cas, que també perd el nord.
Hi ha alguna cosa pitjor que ser ex-fumador? Sí, ser ex-català.