Quina nit la d’aquell dia!

Ei Richard!

Que tal Pep?

Voldria demanar-te un favor.

Demana.

Que em deixessis utilitzar el títol d’una de les teves pel•lícules per encapçalar un escrit.

De que va l’escrit?

De futbol. Bé, de gent de futbol: entrenadors, delegats,...

De què? Quin rotllo, no?

Rotllo? Tinc una pujada d’adrenalina de les que fa època. Són les quatre de la matinada i no puc dormir de la quantitat i qualitat d’energia positiva que he rebut. No t’ho pots imaginar. Ha estat una nit perfecta, una d’aquelles rares nits que, de tant en tant, tens la immensa sort de poder viure. Un d’aquells moments inoblidables que s’instal•len en el teu fons d’armari i ja no t’abandonen. Uns instants de lucidesa superba on arribes a tocar l’ànima de persones properes però, fins el moment, inexplicablement desconegudes. Una nit de trenar i teixir i filar i repuntar sensibilitats fins aconseguir una xarxa de seguretat indestructible. Una estona...

Para, para. Segur que em parles de futbol?

I tant! Els hauries d’haver vist. Cadascú en el seu lloc, ocupant tots els espais, treballant solidàriament, reforçant el company, fent-ho bé i fent-ho fàcil...

Un Jordi Vela seré, repartint joc, aportant experiència i donant confiança. Pal de paller. Epicentre del sisme. Eix vertebrador. Quilòmetre 0.

Un Ramon Gatell, gati, gato,...referent, admirat i símbol per a noves generacions. Un gestor d’emocions molt proper i emocionant . La nostra esperança blanca.

Un Fredi metòdic i rigorós. Treball assegurat i capacitat extraordinària. Ordre sobre l’ordre i concert pels desorientats i descreguts.

Un Lawrence Otun “betún” hipermotivat. Incontinent. Autoexigent. La nostra esperança negre.

Un Àngel “Cudi” pluriempleat. Tot terreny. Sempre disposat i amb una gran capacitat de treball digne d’elogi.

Un Toni Cosano lúcid i equilibrat. Clarivident i tenaç. La seva gran virtut és que no té defectes.

Un Angel Camacho imprescindible i eficient. La seva tasca és de la que no es veu però que es nota. Treball fosc perquè tot brilli.

Un Edgar exigent, valent i amb un inusual sentit de l’equilibri. Aporta el tant per cent que falta i dóna sempre la justa mesura.

Un “Almunia” amb la paraula justa i el suport exigible i necessari. Discret, intel•ligent i una assegurança de vida que potencia l’entorn.

Un Oscar Belis tocat pels deus.

Un “Guti” amb les idees molt clares i una inusual capacitat per transmetre-les.

Un Dani Mena d’un altre planeta. El seu regne no és d’aquest món. Ho voldria canviar tot perquè tot li sembla poc. Ho aconseguirà.

Un Gerard nouvingut. Verge. Bona fusta. Bones drassanes. Bon vaixell.

Un Albert Anglada veterà i expert. Vella escola. Vells records. Potència i compromís. Un gran gran gran cor.

Un Xavi imprescindible. Incansable. Soci eficaç. Company clarivident i contrapunt vital.

Un Joan Pons integrat. Creixent i fent créixer l’entorn. Una perla que cal mimar perquè es converteixi en la joia que porta dins i es mereix.

Un David Calero predisposat. Home imprescindible. Home de Club. Home de sí o sí. Home que no deixa mai el camí i que arribarà molt lluny.

Un Fran Rios progressant adequadament. Treball i més treball i capacitat per executar-lo. Sap el que vol. Sap al que juga. Encara que hi hagi gent que no l’entengui.

Un Oscar de cine. La feina ben feta. La feina fosca. La feina imprescindible. La feina que només són capaços de fer aquells que estimen el que fan sense esperar recompensa.

Un Gonzalo en el seu millor moment. Madur. Segur. Esplèndid. La imatge perfecta. La situació ideal. La persona adequada. Gonzalo.

Un Christian Marquez en procés. Un treball impecable per una minsa recompensa. Constància i fe. Cap retret. Absolut i decidit suport. Qüestió de temps. Qüestió de temps i molta paciència.

Un Jonathan polivalent. Consolidat. Rotonda que distribueix el tràfic. Semàfor que l’ordena. Autopista segura. Una esplèndida realitat amb un futur encara més engrescador.

Un Lluis Anglada omnipresent. L’oficina humanitzada. El temps de les cireres. El: Uf! No corris tant. La tendresa sense mesura.

I uns delegats impressionants: Andreu, Fidel, Climent, Sangerman,...les rodes que tot ho fan fàcil, els motors que tot ho fan funcionar, el miracle que tot ho fa possible. Sense estridències, sense sotracs, sense protagonismes innecessaris,...El termòmetre del Club, el GPS, la carta de navegació, l’estrella polar,...

I és que, amic Richard, els Clubs com les empreses, els fan les persones i no a l’inrevés. Per això et demano que em permetis utilitzar ...

No cal que segueixis, vols aquella dels Beatles.

Com ho has endevinat.

Estava clar que havia de ser: Quina nit la d’aquell dia!

Doncs, me la deixes? La puc utilitzar?

És teva.

Gràcies, Richard.

A disposar, Pep.