Lamento haver d’ intervenir…

Així començava, l’amic Lasparri, la seva primera participació a la darrera Assemblea del Centre Taxidermista Europeu. Faltaria més que un soci s’hagués de lamentar per la seva intervenció i menys un soci que portava tant i tant de temps preparant-ho. No se li pot negar a ningú, i menys a una persona que tant s’ho ha treballat, el seu minut de glòria, el seu moment per a la història. Seria una veritable injustícia, una indignitat reconèixer com a lamentable qualsevol intervenció en un acte de caràcter i d’arrels profundament democràtiques. Ho sento senyor Lasparri però vostè no ha de lamentar res. Les assemblees, encara que algú no s’ho cregui, són precisament el marc idoni per expressar lliurement les opinions dels associats.
Lamento haver de tornar a intervenir...
Continuava l’amic Lasparri, en la seva segona participació. Insisteix-ho, cap excusa, cap lament és acceptable en un àmbit de lliure expressió. Quan es tenen coses a dir, s’han de dir en el moment i en el lloc que correspon. A la vista de tothom i amb llum i taquígrafs. Lamentar intervenir només seria acceptable sí es tingués mala consciència o ànim de ferir innecessària i injustament. I aquest, vull pensar, no és el seu cas.
Lamento haver escrit aquest article... Algú s’ho creu?