De l’accident al símptoma

Desprès les coses aniran en un o altre sentit i el futur ens donarà o ens traurà la raó, però l’anàlisi del moment actual del Barça i del Madrid no admet cap dubte raonable. Sí tothom entén que la derrota europea del Barça va ser un accident, imprevisible i sorprenent, però no deixa de ser un accident, en canvi la del Madrid davant un Milan, que va arribar a la capital d’Espanya amb un viatge organitzat per l’ Imserso, era tot un símptoma. Accident i símptoma, respectivament, que s’han anat confirmat amb el pas de les hores. Un accident del que el Barça s’ha recuperat ràpidament, i el que havia de ser, segons els periodistes il•luminats de sempre, un final de cicle, ha esdevingut un veritable cicló amb un Saragossa desconcertat actuant com a convidat de pedra. Pel que fa al Madrid, el símptoma s’ha fet més evident i la diagnosi no pot amagar la debilitat dels seus plantejaments i la feblesa dels seus arguments. Un Madrid lluny de gaudir de bona salut i que encara no està en condicions de poder competir amb els seus teòricament iguals: Sevilla, Milan,...Gijón. El Madrid està baix de defenses i qualsevol cop d’aire el pot constipar i obligar-lo a guardar llit. El Barça que va jugar amb el Saragossa, perdó, contra el Saragossa, no és el Barça de l’any passat, com afirmaven un i altre cop els comentaristes televisius: el Barça ha vuelto! El Barça vuleve a hacer el juego del año pasado. El Barça de l’any passat era el Barça de l’Almeria, el València, el Rubí Kasan,...un Barça que els equips han estudiat i s’han après de memòria i per tant absolutament previsible. El Barça que va jugar aquest diumenge contra el Saragossa no és el Barça de l’any passat és el Barça de l’any que ve. Un Barça que es regenera i que provoca el desconcert en els seus rivals. Un equip capaç d’inventar per que els altres copiïn. Un Barça que patirà accidents però que té una excel•lent i completa cobertura d’assegurança.