No hi ha pla B

Europa 2 – Cornellà 0

Lliga Nacional Juvenil

Definitivament avui no hi havia alternativa possible. No hi havia pla B. Tot passava per sumar els tres punts o sumar els tres punts. Perdre no entrava en cap càlcul ni en cap plantejament pre-partit. Sí a aquesta pressió li afegim que als 8 minuts l’Europa ja guanyava per 1 a 0 entendrem per que, a partir d’aquell moment, l’equip local es dediqués a defensar el resultat com si fos el minut 88 de partit amb l’agreujant que quedaven, no un parell de minuts pel final, sinó 82 llargs, llarguíssims minuts. La por a perdre, a que s’escapés el que no es podia escapar, la necessitat de consolidar la recuperació dels darrers partits, ha fet que l’Europa s’oblidés de construir i es limités simplement a destruir. Possiblement, el d’avui, no hagi estat el seu millor partit. Probablement el joc exhibit resta molt lluny del joc que poden i saben fer. Segurament els nervis i la hipermotivació han tenallat els seus ressorts i han minimitzat els seus recursos. Però sí ens fixem en el resultat, ha estat la victòria més amplia del que portem de temporada i amb l’afegit de no haver encaixat, per primer cop, cap gol. Es confirma doncs el canvi d’inèrcies. El que abans sortia tort, malgrat fer les coses bé i per moments molt bé, ara surt dret encara que el joc no sigui brillant i per moments decebedor. Es ve d’una posició de la que cal sortir el més aviat possible. Allunyar-se amb celeritat costi el que costi. Ja hi haurà moments en el que es podrà jugar millor quan l’ansietat desaparegui i la tranquil•litat i la confiança siguin els paràmetres de l’escenari quotidià. Sumar, sumar i sumar com a objectiu principal encara que sigui davant un molt bon Cornellà que li ha posat les coses molt difícils i que ha tingut la sort d’esquenes. Un Cornellà que, salvant les distàncies, m’ha recordat l’Europa de les primeres 5 jornades en les que, sense merèixer perdre, ho va acabar fent. Un Cornellà negat que ha permès a l’Europa arribar als 7 punts en les darreres 3 jornades. Una situació que comença a estar més d’acord amb les veritables possibilitats d’un equip que ha d’anar creixent a mesura que avanci la temporada. Un equip que ha sabut treballar amb fe contra les adversitats i esperar el seu moment i que quan aquest moment ha arribat, l’ha agafat preparat. Un Europa que no ha abaixat mai els braços, que no s’ha donat per vençut i és el que haurà de seguir fent per que els mals moments, quan tornin, el segueixin trobant preparat i molt més savi.