Avortar la crisi

Hi ha una dada prou curiosa i que abona la teoria de que mai plou a gust de tothom o aquella altra de que quan es tanca una porta s’obre una finestra o aquella que defensa que quan un negoci tanca és perquè se’n obri un altre. El que és dolent per a tu no necessariament ho ha de ser per a mi i a l’inrevés. Resulta que la persistència de la crisi econòmica ha fet caure en picat el número de divorcis. El que no havia aconseguit l’església i els lobies morals ho ha aconseguit una prosaica crisi material. Els matrimonis ja no es divorcien tant com abans i tot gràcies, no al reforçament dels seus llaços afectius, no al triomf de l’amor i la tolerància, simplement perquè no s’ho poden permetre econòmicament. Els matrimonis, mentre duri la crisi, romandran junts enfortint la convivència i cultivant la paciència. Una gran noticia per a tots aquells que han estat tradicionalment en contra del divorci i que ara poden estar molt agraïts a la conjuntura econòmica i als seus causants. La crisi matrimonial retrocedeix a mesura que la crisi econòmica avança. Qüestió de crisi. Llàstima que per la mateixa raó hagi augmentat el número d’avortaments per la impossibilitat de mantenir als futurs fills. Haurem d’inventar una nova crisi que solucioni aquest petit desajust. Som uns mestres en això de les crisis i a poc que ens ho proposem segur que la trobem.