Respostes en blanc
dimecres, 31 de març del 2010
Mirall
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
“És curiós –pensa el guerrer de la llum-. He conegut molta gent que, d’entrada, mostra el pitjor de si mateix: Amaga la força interior darrere l’agressivitat; disfressa la por a la solitud amb un aire d’independència. No creu en la seva capacitat però esbomba pertot arreu les seves virtuts.”El guerrer llegeix aquests missatges en molts homes i dones que coneix. Mai no es deixa enganyar per les aparences i s’esforça per romandre en silenci quan proven d’impressionar-lo. Però aprofita l’avinentesa per corregir els seus defectes –ja que aquestes persones sempre són un bon mirall.
Un guerrer aprofita qualsevol oportunitat per ensenyar-se a si mateix.
dimarts, 30 de març del 2010
Quina creu!
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
"Deixeu que els nens s’apropin a mi", diuen les sagrades escriptures. Desprès, l’església catòlica, curosa amb la paraula de Déu, s’ho pren al peu de la lletra i ja tenim muntat un sidral. Capellans d’infanteria, rectors de sagristia, bisbes d’arreu i cardenals manaires, tots ells atrets per la infància i la seva fascinant innocència. L’església i els seus actors volen estar prop dels nens, no per caprici propi ni com a conseqüència d’alguna fosca perversió, només per mandat diví, per complaure i obeir una ordre, a la que com fidels seguidors, no hi poden renunciar sense cometre un acte de desobediència i caure en el pecat. Siguem benvolents amb la seva contradicció i el seu patiment, però si teniu un fill, aparteu-lo del calze i estalvieu-li aquesta creu.
Viatge a Oviedo*
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
Quan surts per fer el viatge cap a Oviedo,
has de pregar que el camí sigui ric,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui ric.
Que siguin moltes les emocions
quan vegis racons que els teus ulls ignoraven;
i vagis a ciutats, per aprendre dels que saben.
Oviedo t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Oviedo t'hagi enganyat,
savi com bé t'has fet,
sabràs interpretar el que volen dir els senyals.
Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels.
Afavoreixi el déu dels vents,
el velam del seu vaixell.
I malgrat llur vell combat,
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels,
plens d'aventures, plens de coneixença.
Bon viatge pels guerrers, si al seu poble són fidels.
Que el velam del seu vaixell,
afavoreixi el déu dels vents.
I malgrat llur vell combat,
l'amor ompli el seu cor generós
trobin els camins dels vells anhels,
plens d'aventures, plens de coneixences.
I malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cosos més amants.
Omplin xarxes de volguts anhels,
plens d'aventures i de coneixences.
*versió molt lliure. Espero que el Lluis no m’ho tingui en compte.
dilluns, 29 de març del 2010
Tens un e.mail
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Tens un e.sopo
El llop amb pell d'ovella
Va pensar un dia un llop canviar la seva aparença per així facilitar l'obtenció del seu menjar. Es va ficar llavors en una pell d'ovella i se'n va anar a pasturar amb el ramat, despistant totalment al pastor.
Al vespre, per a la seva protecció, va ser portat juntament amb tot el ramat a un tancat quedant la porta assegurada.
Però a la nit, buscant el pastor la seva provisió de carn per al dia següent, va prendre al llop creient que era un be i el va sacrificar a l'instant.
Segons fem l'engany, així rebrem el dany.
Allò que el vent s'endugué
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Europa A 2 – Reus 2
Lliga Nacional Juvenil
Torna el Reus, torna el vent i tornen hàbits que semblaven oblidats. Un petit pas enrere i no tant pels punts perduts a casa, que també, sinó per la sensació de recaiguda en diferents aspectes negatius del joc que es tenien, o això es creia, superats. Començar bé és important, però cal mantenir la concentració i la intensitat durant tot el partit per treure un bon resultat. L’equip rival també juga i en una lliga tan igualada i competida no hi ha adversari fàcil. Qualsevol relaxament, qualsevol baixada de tensió és ràpidament aprofitada pel contrari i poden fer canviar el signe d’un partit. Invertir les inèrcies és molt difícil i per això és tan important agafar una dinàmica positiva i, per damunt de tot, mantenir-la. Sumar, no només és bo, és absolutament necessari per no patir a final de Temporada. Cal fer els deures el més aviat possible per esvair les boires, controlar l’ansietat i evitar el malson d’un final ajustat.
Normativa de la Federació Catalana de Futbol
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
SECCIÓ 4a.
De la determinació dels clubs vencedors i de la classificació final
Article 220è.
1.- En les competicions que es desenvolupin pel sistema de punts, la classificació final s’establirà segons els obtinguts per cadascun dels clubs contendents, a raó de tres per partit guanyat, un per empatat i zero per perdut.
2.- Si al final del campionat resultés empat entre dos clubs, es resoldrà per la diferència més gran de gols a favor, sumats els gols en pro i en contra segons el resultat dels dos partits jugats entre ells; si així no es dilucidés, hom decidirà també per la diferència més gran de gols a favor, tenint en compte però tots els obtinguts i rebuts en el decurs de la competició; si fos idèntica la diferència, resultarà campió el que hagués marcat més gols.
diumenge, 28 de març del 2010
Planeta terra
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Santa Eulàlia 3 – Europa B 0
Lliga Cadets Primera Divisió
Jugar a la Terra és el que toca. Jugar a futbol a la Lluna o a Mart ara per ara és impossible. Però jugar en un camp de terra, ah!, això són figues d’un altre paner. Fer que un equip de futbol al que des de fa anys se li intenta inculcar una determinada manera de jugar, passi en qüestió d’hores a fer justament tot el contrari que ha après, és pràcticament impossible. Jugar en curt, al peu, amb triangulacions, controls i passada, pilota per terra,...tots ells conceptes bàsics que costa assimilar i que s’aconsegueix amb moltes hores d’entrenament i perseverança. Doncs fer que tot això s’oblidi de la nit al dia és una quimera i així va quedar demostrat al camp del Gornal, on el Santa Eulàlia s’hostatja mentre li adoben el seu. La terra és pels terrícoles, per aquells que s’hi han adaptat i en tenen l’hàbitat. El Santa és un mestre en aquest terreny. Domina l’espai com pocs i en sap treure profit. Sap de les seves limitacions i que no pot presentar batalla a camp obert, ni lluitar amb les mateixes armes d’altres equips, possiblement, més tècnics, però de la seva adaptació al medi en treu petroli. Un equip que sap on és i un entrenador intel•ligent que ho aprofita tot i mou les seves peces amb destresa i criteri. Sí el repte ja era de per sí difícil, el vent s’hi va convidar per acabar de fer la festa completa i regalar-nos, per Quaresma, un espectacle ple de bunyols de vent. Un matí per oblidar.
Haikús
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
Muntanyesa 1 – Europa D 1
Lliga Cadets Segona Divisió
Mahoma ha anat a la muntanya i la muntanya era un turó. L’equip local no pot amb l’Europa, l’àrbitre tampoc. Incapacitat gran i gran incapacitat. A iguala amb D però D no és igual a A (per sort). Els haikús són poemes breus que sintetitzen una idea, hi ha “aficions” que també són un poema encara que no tinguin idees, ni tan sols breus. Un àrbitre sangglaçat serveix per sortir sencer, però no per sortir íntegre. A la perversió no la convides i sovint entra de gorra. Amplificant la veu corres el risc que més gent senti les tonteries que dius. Els ramats per grans que siguin no tenen més raó que una sola ovella amb criteri. L’ insult és propietat intel•lectual del seu titular. Entre dos equips la diferència dels uniformes no és l’únic que els distingeix. Hi ha grups de seguidors i grups de perseguidors. Persones que es lamenten i persones lamentables. Un pensament és un privilegi, hi ha individus que no tenen privilegis. El futbol uneix, l’estupidesa separa. Jesús va fer el seu sermó des de la muntanya i els que allí s’estaven no varen entendre res. No voldria acomiadar aquest poemari sense agrair les atencions rebudes, jo que em considero un godall, m’he sentit com a casa.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol X (i últim)
Els dos fonaments
24 Qualsevol, doncs, que em sent aquestes paraules, i les fa, el compararé a un home prudent, que va construir la seva casa sobre la roca. 25 I va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i colpejar contra aquella casa, i no va caure, perquè estava fundada sobre la roca. 26 Però qualsevol que em sent aquestes paraules i no les fa, el compararé a un home insensat, que va construir la seva casa damunt la sorra; 27 i va baixar pluja, i van venir rius, i bufaren vents, i van donar amb ímpetu contra aquella casa, i va caure, i va ser gran la seva ruïna.
28 I quan va acabar Jesús aquestes paraules, la gent s’admirava de la seva doctrina, 29 perquè els ensenyava com qui té autoritat, i no com els escribes.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dissabte, 27 de març del 2010
True story
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
(Una historia real)
Desprès d’un deliciós arròs al forn i mentre preníem cafè, li vaig preguntar a la meva mare, per allò d’exercitar la memòria i fer petar la xerrada, te’n recordes qui va guanyar la segona guerra mundial? La mundial?, em va preguntar ella. Sí, li vaig respondre. I reaccionant a l’instant com si tingués una molla, em va dir: el Barça, la va guanyar el Barça. No cal dir que, per la meva mare, els records transiten entre boirines i la memòria li juga a fet i amagar capriciosament. Però el que té molt clar la meva mare és que, el darrer any, el Barça ho ha guanyat tot, inclòs la segona guerra mundial. No seré jo qui intenti convèncer-la del contrari.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IX
Pels seus fruits els coneixereu
15 Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestits d'ovelles, però per dins són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. És què es recullen raïms dels cards, o figues dels cards? 17 Així, tot bon arbre dóna bons fruits, però l'arbre dolent dóna fruits dolents. 18 No pot el bon arbre donar mals fruits, ni l'arbre dolent donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit, és tallat i llençat al foc. 20 Així que, pels seus fruits els coneixereu.
Mai us vaig conèixer
21 No tothom qui em diu: Senyor, Senyor, entrarà al Regne del cel, sinó el que fa la voluntat del meu Pare del cel. 22 Molts em diran en aquell dia: Senyor, Senyor, no profetitzat en el teu nom, i en el teu nom trobem fora dimonis, i en el teu nom vam fer molts miracles? 23 Llavors jo els diré: No us vaig conèixer, aparteu de mi, executors de maldat.
*Copyright by Jesús de Natzarè
divendres, 26 de març del 2010
La reforma del futbol base
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
Perquè les reformes, els canvis, les innovacions, tenen tants enemics i tants detractors? Perquè l’argument, per dir-ho d’alguna manera, més utilitzat per oposar-s’hi és el de “sempre s’ha fet així”. Perquè qualsevol proposta que altera la rutina és sistemàticament rebutjada? Perquè ens costa tant acceptar nous plantejaments sense conèixer la seva fonamentació, la seva gènesi i menyspreant el treball i el temps dedicat per moltes persones en el seu estudi. Perquè, en canvi, estic escrivint ara mateix en un teclat d’ordinador quan fa quatre dies ho feia en una màquina d’escriure, fa vuit dies amb un llapis sobre paper, fa dotze dies amb una ploma i un tinter i fa vint, ni tan sols sabia escriure? Perquè d’entrada sempre és no i d’aquí una setmana formarà part de la nostra vida amb la més absoluta de les normalitats? Sí la FCF ha cregut convenient reformar el futbol base i presentar una proposta per dur-la a terme, li haurem de concedir, com a mínim, el benefici del dubte. El que té de bo un estudi fet per professionals és que acostumen a tenir en compte tots, o quasi tots, els aspectes que incideixen en l’àmbit sobre el que es pretén actuar, així com els diferents protagonistes, les seves especials característiques i les probables conseqüències. Un estudi per a la reforma contempla el problema en la seva totalitat i inclou tots els elements que hi estan relacionats per desenvolupar una normativa que millori l’existent i doni resposta a les necessitats evidenciades. Nosaltres des de les nostres cel•les benedictines, des del nostre àmbit d’actuació, malgrat ens pesi, tenim una visió parcial i limitada de la realitat en el seu conjunt. Per això farem bé de confiar en els professionals que tenen el coneixement, la informació, l’objectivitat i la voluntat per engegar una reforma que creuen positiva i absolutament necessària per al nostre futbol base. Tan de bo l’encertin!
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VIII
La pregària, i la regla d'or
7 Demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà. 8 Perquè tot aquell que demana, rep, i el que busca, troba, i a qui truca, li obren. 9 Quin home hi ha de vosaltres, que si el seu fill li demana pa, li donarà una pedra? 10 O si li demana un peix, li donarà una serp? 11 Doncs si vosaltres, sent dolents, sabeu donar bons regals als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà bones coses als qui li demanin? 12 Així que, totes les coses que vulgueu que els homes facin amb vosaltres, així també feu vosaltres amb ells, perquè això és la llei i els profetes.
La porta estreta
13 Entreu per la porta estreta, perquè és ampla la porta i espaiós el camí que porta a la perdició, i molts són els que entren per ella, 14 perquè estreta és la porta, i estret el camí que porta a la vida, i pocs són els que la troben.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dijous, 25 de març del 2010
Practicar el grec
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
Un tribunal d’apel•lació (sembla que faci referència a una pràctica sexual) acaba de desestimar el recurs d’un empresari del Penedès (una altre referència sexual?) pel que demanava que se li retirés una multa governativa per tenir retolat el seu negoci únicament en castellà i haver-se negat a retolar-lo també en català. L’empresari en qüestió, argumentava el dret a utilitzar lliurement la llengua (més referències sexuals?) oficial de l’estat com a únic vehicle d’expressió acceptat en tot el territori espanyol. L’empresari, originari de Cangas del Morrazo, es sent violentat i dolgut (???) per la pràctica, segons ell, abusiva, a la que ha estat sotmès (practica perversament sexual) per les autoritats competents. Impotent davant els fets consumats (referència sexual mal dissimulada) ha decidit, finalment, traslladar el seu negoci “Articulos y juguetes eróticos” a Villaviciosa on, diu, la gent és més humida, oberta i no té l’hàbit de practicar sistemàticament el grec.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances VII
El jutjar els altres
1 No judiqueu, i no sereu jutjats. 2 Perquè amb el judici amb què jutgeu, sereu jutjats, i amb la mesura amb què mesureu, us serà mesurat. 3 I per què mires la palla que està en l'ull del teu germà, i no trobes de veure la biga que està en el teu propi ull? 4 ¿O com diràs al teu germà: Deixa'm treure la palla del teu ull, i vet aquí la biga en l'ull teu? 5 Hipòcrita, treu primer la biga del teu propi ull, i aleshores veuràs bé per treure la palla de l'ull del teu germà.
6 No doneu el sagrat als gossos, ni tireu les perles davant dels porcs, no sigui que les trepitgin, i es tornin i us espedacin.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimecres, 24 de març del 2010
Pobre de solemnitat
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
L’any 1905, el meu besavi, sabater de professió, va ser declarat pobre per un tribunal civil de València. Però no us penseu que un pobre qualsevol, sinó pobre de solemnitat, el més alt nivell de l’escala de misèria a la que un pobre podia aspirar. Havia nascut a l’hospici de Saragossa, de pare i mare desconeguts i s’havia casat amb la senyoreta Isabel, una honrada pubilla natural de Formiche Bajo. Va tenir dos fills i molt poques oportunitats. Adobava sabates i guanyava, anant bé les coses, no més de 3 pessetes al mes en jornades de catorze hores entre tapetes i resines. Amb aquest panorama tan fosc no li va quedar un altre remei que sol•licitar l’ajut social que el govern de torn tenia previst per aquests casos. El cert és que, el pobre del meu besavi, no va tenir gaire sort, cosa bastant previsible, i moria poc temps desprès sense poder gaudir de la seva nova situació de privilegi. El meu besavi se’n va anar com havia vingut: sense res. La seva va ser una vida anònima, segurament desesperada, però va tenir el coratge de viure-la i gràcies a la seva insignificant llavor, ara estic recordant al meu besavi que va ser pobre de solemnitat.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol VI
L'afany i l'ansietat
25 Per tant us dic: No us afanyeu per la vostra vida, què heu de menjar o què heu de beure, ni pel vostre cos, què heu de vestir. ¿No és la vida més que el menjar, i el cos més que el vestit? 26 Mireu els ocells del cel, que no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. No valeu vosaltres molt més que elles? 27 I qui de vosaltres podrà, per molt que s’afanyi, afegir a la seva alçada un colze? 28 I pel vestit, per què us afanyeu? Considereu les flors del camp, com creixen: no treballen ni filen, 29 però us dic, que ni tan sols Salomó amb tota la seva glòria es va vestir com un d'ells. 30 I si l'herba del camp que avui és, i demà es tira al forn, Déu la vesteix així, no farà molt més per vosaltres, homes de poca fe? 31 No us afanyeu, doncs, dient: Què dinarem, o què beurem, o què vestirem? 32 Perquè els pobles cerquen totes aquestes coses, però el vostre Pare celestial sap que teniu necessitat de totes aquestes coses. 33 Més busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia, i totes aquestes coses us seran afegides.
34 Així que, no us afanyeu pel dia de demà, perquè el dia de demà portarà el seu afany. N'hi ha prou a cada dia el seu propi mal.
*Copyright by Jesús de Natzarè
dimarts, 23 de març del 2010
Electra versus Endesa
Saludem l’oportunitat del TNC per estrenar, en aquests moments de convulsió energètica, l’ Electra de Sòfocles. Ara que Endesa es passeja per les planes dels nostres diaris exhibint les seves virtuts i lamentant la incompetència de les administracions, Electra s’explicarà a la sala petita del TNC per donar una mica de llum a les nostres desconcertades vides. Endesa ha protagonitzat l’apagada del segle, mentre Electra està cridada a brillar amb llum pròpia en mig del caos i la foscor. Donem doncs la benvinguda a aquesta iniciativa (res a veure amb el Saura) i afanyem-nos a veure-la abans no caigui alguna altra torre elèctrica i ens quedem novament a dos ciris.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol V
Tresors en el cel
19 No us feu tresors a la terra, on la arna i l'orina corrompen, i on lladres minen i roben, 20 sinó feu-vos tresors al cel, on ni les arnes ni el rovell corrompen, i on lladres no minen ni roben. 21 Perquè on estigui el vostre tresor, hi tindreu el vostre cor.
El llum del cos
22 La llum del cos és l'ull, així que, si el teu ull és bo, tot el teu cos estarà ple de llum, 23 però si el teu ull és maligne, tot el teu cos estarà a les fosques. Així que, si la llum que en tu hi ha és tenebres, quantes no seran les mateixes tenebres?
*Copyright by Jesús de Natzarè
dilluns, 22 de març del 2010
La fàtua
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
Si fins ara s’havia combatut el terrorisme jihadista des de posicions religioses alienes a l’ Islam o, com a molt, des del laïcisme militant, el que donava, si cap, més arguments per alimentar la guerra santa i la lluita contra l’infidel. Ens trobem, en aquest moment, davant un marc completament nou i esperançador. El líder musulmà Muhammad Tahir ha dictat una fàtua on proclama que tot atemptat suïcida i qualsevol acte terrorista està fora de l’ Islam, és a dir, desproveeix de coartada a tota mena d’acció violenta contra éssers innocents. Cap suïcida està emparat per l’ Alcorà i cap dels seus actes serà recompensat amb el paradís. Tot el contrari, aniran a l’ infern i allí romandran eternament. És, sense cap mena de dubte, una gran noticia. El fanatisme religiós combatut des de la pròpia religió, des de dins, i amb arguments contraris al que fins ara es venia predicant. Esperem que aquest important edicte faci l’efecte que li correspondria i dissuadeixi a totes aquelles persones que, moguts per creences equivocades i sota el paraigua de falses promeses, escampen el terror i la mort.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol IV
L'amor cap als enemics
38 heu sentit que fou dit: Ull per ull, i dent per dent. 39 Però jo us dic: No resistiu el que és dolent; abans, a qualsevol que et pega a la galta dreta, para també l'altra; 40 i al que vulgui posar-te a plet i prendre't la túnica, dóna-li també la capa; 41 I a qualsevol que t’obligui a portar càrrega durant una milla, camina amb ell dues. 42 Si algú et demana, dóna-li, i al que vulgui prendre de tu prestat, no l'hi refusis.
43 heu sentit que fou dit: Estima els altres, i estima al teu enemic. 44 Però jo us dic: Estimeu els vostres enemics, beneïu els qui us maleeixen, feu bé als qui us avorreixen, i pregueu pels que us ultratgen i us persegueixen; 45 Així sereu fills del vostre Pare del cel , que fa sortir el sol sobre bons i dolents, i que fa ploure sobre justos i injustos. 46 Perquè si estimeu els qui us estimen, quina recompensa tindreu? No fan també el mateix els publicans? 47 I si saludeu als vostres germans només, què feu de més? No fan també així els gentils? 48 Sigueu, doncs, vosaltres perfectes, com el vostre Pare del cel és perfecte.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Noces d’or
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
Discrepo cordialment de la web del CE Europa en tractar la gesta del Cadet D com a fornada (for-nada), que traduït a la nostra llengua seria: per-res. Sí mantenir la imbatibilitat durant 50 partits consecutius no és un fet poc usual i extremadament difícil, què ho serà? Aquest equip no és, passi el que passi, un equip qualsevol i en cap cas la seva generació futbolística es pot considerar una for-nada, ans el contrari, i repeteix-ho, passi el que passi, serà considerat un referent i un precedent d’aquells que marquen jurisprudència per a tots els futuribles que hauran de venir. Sí hi ha una manera de fer bé les coses, aquest equip, i el seu entorn, n’és un exemple. Sí s’ha arribat fins aquí no ha estat for-nada, sinó per ocupar l’espai de temps i la pàgina d’història que els hi pertoca. Gràcies for-tot.
diumenge, 21 de març del 2010
La sorpresa de la jornada
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
Barceloneta 1 – Europa D 3
Lliga Juvenils Segona Divisió
Doncs sí, senyors i senyores, la gran sorpresa de la jornada. Sorpresa, no tant pel resultat, què cabia dintre del possible, sinó per trobar a segona divisió un equip de futbol que juga al futbol i això, malgrat semblar una paradoxa, és un fet poc usual i d’un extraordinari valor. Té molt de mèrit el que aquest equip ha fet avui i, em temo per la predisposició mostrada damunt el terreny de joc, que serà bastant habitual en lo successiu, a poc que vagin agafant confiança i posin en pràctica tot allò que porten dins i que, per una estranya raó, es mantenia ocult. Avui he vist un equip que s’ho passa bé jugant a futbol i té la rara habilitat de saber-ho transmetre. Que la pilota corri arran de terra, que vagi d’un jugador a l’altre amb intenció i continuïtat, que es trenin jugades i s’arribi a l’àrea rival per les bandes, que no es rifi la pilota i es vulgui la possessió i quan es té, es treballa per conservar-la i quan no es té, insistir en la seva recuperació. Quan aquests principis bàsics, tan aparentment senzills, però difícils de veure en determinades categories, són la brúixola d’un equip de futbol, l’espectacle i el divertiment estan assegurats. Ben trobada sigui aquesta descoberta i atenció amb el seu marge de millora. M’ha agradat molt el que he vist i, encara més, els intangibles que no es veuen.
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol III
21 heu sentit que fou dit als antics: No mataràs, i qualsevol que mati serà culpable de judici. 22 Però jo us dic que qualsevol que s'enfadi contra el seu germà, serà culpable de judici, i qualsevol que digui: Insensat, al seu germà, serà culpable davant el concili, i qualsevol que li digui: Fatu, quedarà exposat a l' infern de foc . 23 Per tant, si portes la teva ofrena a l'altar, i allà et recordes que el teu germà té alguna cosa contra tu, 24 deixa allí la teva ofrena davant l'altar, i camina, reconciliat primer amb el teu germà, i llavors ves i presenta la teva ofrena. 25 Posa't d'acord amb el teu adversari aviat, entre tant que estàs amb ell en el camí, no sigui que l'adversari et lliuri al jutge, i el jutge l'agutzil, i siguis tancat a la presó. 26 De veritat et dic que no sortiràs d'allà, fins que pagueu l'últim quadrant.
33 A més heu sentit que fou dit als antics: No perjur, sinó compliràs al Senyor els teus juraments. 34 Però jo us dic: No jureu de cap manera, ni pel cel, perquè és el tron de Déu, 35 ni per la terra, perquè és l'escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, perquè és la ciutat del gran Rei. 36 Ni pel teu cap juris, perquè no pots fer blanc o negre un sol cabell. 37 Però sigui el vostre parlar: Sí, sí, no, no, perquè el que és més d'això, de mal escau.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Etapa d’enllaç
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
Europa B 7 – Hospitalense 1
Lliga Cadets Primera Divisió
Desprès d’unes jornades amb desnivells, canvis rasants i algun revolt massa tancat i abans d’afrontar les etapes de muntanya que han de culminar amb el cim d’Horta, l’Europa ha tingut, finalment, una jornada tranqui-la. Una jornada per alliberar tensions i posar a punt la maquinaria necessària per encarar el tram més decisiu de la lliga en optimes condicions i concretar el que es ve apuntant des del seu inici. Un Hospitalense, aflacat per les absències, ha estat el rival idoni per assajar el text, memoritzar els mecanismes que es tenien una mica oblidats i afinar els instruments perquè la bona música torni a sonar i la banda esdevingui orquestra. Un partit sense massa història, amb bones sensacions, grans gols i amb la percepció final que els entrenaments s’han fet bé, que s’ha aconseguit la pool, però que la carrera tot just comença ara. El partit ha acabat amb festa a la grada i festa al camp, com havia de ser. Quan el semàfor es posi en verd no hi haurà marge d’error. Cordeu-vos el cinturó que això promet.
dissabte, 20 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Les benaurances, capítol II
La sal de la terra
13 Vosaltres sou la sal de la terra, però si la sal s'esvaís, amb què serà salada? No serveix per a res, sinó per a ser feta fora i trepitjada pels homes.
La llum del món
14 Vosaltres sou la llum del món; una ciutat assentada sobre una muntanya no es pot amagar. 15 Ni s'encén una llum i es posa sota d'un almud, sinó en el portallànties, i il•lumina a tots els que són a casa. 16 Així resplendeixi la vostra llum davant dels homes, perquè vegin les vostres bones obres i glorifiquin el vostre Pare del cel.
*Copyright by Jesús de Natzarè
divendres, 19 de març del 2010
El sermó de la muntanya*
Amb motiu del proper partit entre la Muntanyesa i l’Europa que, possiblement, només possiblement, pot decidir la lliga, he volgut proposar un monogràfic per capítols amb l’única finalitat de promoure la tolerància, la pau i la cordialitat entre ambdós equips i, per extensió, a tots els participants en la competició. He volgut mantenir el text original, encara que alguns passatges costin d’entendre, per no ser titllat de manipulador. Espero sincerament poder contribuir, ni que sigui una mica, a l’entesa entre tots els homes i les dones de bona voluntat.
Les benaurances, capítol I
1 Veient la multitud, va pujar a la muntanya, i asseient-se, van venir a ell els seus deixebles.
2 I obrint la seva boca els ensenyava, dient:
3 Feliços els pobres en esperit, perquè d'ells és el regne del cel.
4 Feliços els qui ploren, perquè ells rebran consolació.
5 Benaurats els mansos, perquè ells rebran la terra per heretat.
6 Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.
7 Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran misericòrdia.
8 Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu.
9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
10 Feliços els qui pateixen persecució per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del cel.
11 Feliços sou quan per causa meva us vituperant i us perseguiran i diguin tota mena de mal contra vosaltres, mentint.
12 Reconforteu-vos i alegreu-vos, perquè el vostre guardó és gran en el cel, perquè així van perseguir els profetes que van ser abans de vosaltres.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Amb motiu del proper partit entre la Muntanyesa i l’Europa que, possiblement, només possiblement, pot decidir la lliga, he volgut proposar un monogràfic per capítols amb l’única finalitat de promoure la tolerància, la pau i la cordialitat entre ambdós equips i, per extensió, a tots els participants en la competició. He volgut mantenir el text original, encara que alguns passatges costin d’entendre, per no ser titllat de manipulador. Espero sincerament poder contribuir, ni que sigui una mica, a l’entesa entre tots els homes i les dones de bona voluntat.
Les benaurances, capítol I
1 Veient la multitud, va pujar a la muntanya, i asseient-se, van venir a ell els seus deixebles.
2 I obrint la seva boca els ensenyava, dient:
3 Feliços els pobres en esperit, perquè d'ells és el regne del cel.
4 Feliços els qui ploren, perquè ells rebran consolació.
5 Benaurats els mansos, perquè ells rebran la terra per heretat.
6 Feliços els qui tenen fam i set de justícia, perquè ells seran saciats.
7 Feliços els misericordiosos, perquè ells assoliran misericòrdia.
8 Feliços els nets de cor, perquè ells veuran Déu.
9 Feliços els pacificadors, perquè seran anomenats fills de Déu.
10 Feliços els qui pateixen persecució per causa de la justícia, perquè d'ells és el regne del cel.
11 Feliços sou quan per causa meva us vituperant i us perseguiran i diguin tota mena de mal contra vosaltres, mentint.
12 Reconforteu-vos i alegreu-vos, perquè el vostre guardó és gran en el cel, perquè així van perseguir els profetes que van ser abans de vosaltres.
*Copyright by Jesús de Natzarè
Jordi Vela
A mi no m’enganyes Jordi. No hi ha qui es cregui la teva irresponsabilitat en determinats àmbits del Club. Tens molta culpa del que ha passat i del que està passant. No pots eludir la teva quota de compromís i les seves evidents conseqüències. No he cregut mai en la generació espontània ni en els miracles. És més, crec que hi ha un impagable treball darrera de cada miracle i moltes, moltes hores de dedicació. Sí et deixen treballar, el que ara és un fet excepcional, passarà a ser en poc temps, n’estic segur, una agradable i gratificant normalitat. No és una casualitat que, allò sobre el que tens responsabilitat des de fa temps, sigui el que millor està funcionant. No cal tenir moltes llums per acceptar aquesta contundent realitat. Jordi, no et facis el desmenjat i treu pit, que tens sobrats motius per fer-ho.
A mi no m’enganyes Jordi. No hi ha qui es cregui la teva irresponsabilitat en determinats àmbits del Club. Tens molta culpa del que ha passat i del que està passant. No pots eludir la teva quota de compromís i les seves evidents conseqüències. No he cregut mai en la generació espontània ni en els miracles. És més, crec que hi ha un impagable treball darrera de cada miracle i moltes, moltes hores de dedicació. Sí et deixen treballar, el que ara és un fet excepcional, passarà a ser en poc temps, n’estic segur, una agradable i gratificant normalitat. No és una casualitat que, allò sobre el que tens responsabilitat des de fa temps, sigui el que millor està funcionant. No cal tenir moltes llums per acceptar aquesta contundent realitat. Jordi, no et facis el desmenjat i treu pit, que tens sobrats motius per fer-ho.
Sant falla
Al dir-se Pep, un té oblidat allò de dir-se Josep i, clar, també tens oblidat allò de que et felicitin pel dia del teu sant. La veritat és que, fins avui, havia relacionat les felicitacions que rebia com a conseqüència de ser el dia de les falles, i com que m’equivoco tant! D’aquí que el personal se’n recordés de mi en una data tan apropiada. Una mica com allò de que per ser un ase et felicitin per Sant Antoni. Doncs resulta, ves per on, que no és per les falles, sinó per aquell senyor que era fuster i que sense fotre un clau va acabar sent el pare de Déu. Sí ja és difícil ser pare de futbolista, imagineu el meu doble calvari. En fi, moltes gràcies i que tinguem tots plegats un sant dia.
Al dir-se Pep, un té oblidat allò de dir-se Josep i, clar, també tens oblidat allò de que et felicitin pel dia del teu sant. La veritat és que, fins avui, havia relacionat les felicitacions que rebia com a conseqüència de ser el dia de les falles, i com que m’equivoco tant! D’aquí que el personal se’n recordés de mi en una data tan apropiada. Una mica com allò de que per ser un ase et felicitin per Sant Antoni. Doncs resulta, ves per on, que no és per les falles, sinó per aquell senyor que era fuster i que sense fotre un clau va acabar sent el pare de Déu. Sí ja és difícil ser pare de futbolista, imagineu el meu doble calvari. En fi, moltes gràcies i que tinguem tots plegats un sant dia.
dijous, 18 de març del 2010
La febreUs podeu incomodar tant com vulgueu, inquietar i remoure en la vostra cadira però, de cap manera, deserteu. A ningú li agrada sentir que la seva vida és un frau. Que ningú no és innocent, que tothom és culpable. Que tenim la quota de responsabilitat que ens pertoca i que actuem sempre saben el que tenim. Veritats molt dures i dirigides a la boca de l’estomac. Noranta minuts de catarsi col•lectiva sense aconseguir albirar el final del túnel i, quan aquest sembla que arriba, estàs esmicolat. L’encarregat de dir-t’ho és un excepcional Eduard Farelo, en un dels monòlegs més demolidors que he pogut sentir mai i això, creieu-me, deixa petjada. Tant, que el propi actor va demanar expressament a la seva directora no haver de sortir a saludar una vegada acabada la funció perquè no es trobava amb forces de fer-ho. I en puc donar fe, perquè assistint com a públic no et venen ganes d’aplaudir, immers com has quedat, en un profund estat de xoc. Mentre el teu cap no pot desprendre’s de la imatge d’aquella cambrera d’aquell hotel d’aquell país pobre que no viu en una situació provisional. La seva situació serà la mateixa fins el dia que es mori o l’executin uns botxins uniformats en aquell país de misèria i desesperació. No es tracta de que la cambrera avui m’adobi l’habitació, em netegi el bany i em faci el llit. I demà, al revés, que jo li adobi la seva habitació, li netegi el seu bany i li faci el seu llit. La cosa no va així. Ella seguirà sent la cambrera pobre d’aquell hotel miserable, d’aquell país pobre, simplement perquè ha nascut en un àmbit diferent. Aquesta serà la seva única culpa. Els rics, el món ric, no compartirà mai res, perquè per compartir s’hauria de cedir una part del que es té i això faria una mica menys pobres als pobres però ens faria una mica menys rics a nosaltres i això és inacceptable. Si els pobres volen que repartim hauran de produir més i hi haurà d’haver més beneficis i aleshores nosaltres voldrem part d’aquests beneficis i la resta la guardarem per quan no hi hagi beneficis i als pobres ja els hi arranjarem la seva situació l’any que ve. Res canvia. Res canviarà. Que fa doncs que ens aixequem de la cadira i tornem a la nostra “normalitat”? Segurament l’ instint de supervivència que ens insensibilitza i ens fa cada cop la pell més dura. Defensarem els nostres propis interessos i els del nostre clan per damunt de qualsevol qüestió ètica o moral. La febre ens trasbalsa i ens incomoda. És un estat inacceptable, per això hem elaborat els analgèsics.
.ros.ribas.jpg)
dimecres, 17 de març del 2010
Valors darrera el semàfor
Algú li podria explicar al senyor Mohamed Saha o a la senyora Edelmira Cifuentes que els semàfors no són andròmines decoratives i que serveixen per regular el tràfic. Que són una eina pacificadora i necessària per a la nostra seguretat i el seu us ens permet una vida més ordenada i menys caòtica. Algú els hi podria explicar? I no em vingueu amb collonades racistes o actituds laxes en nom d’una tolerància mal interpretada. En matèria de convivència ningú es pot inhibir, ningú pot desobeir o ignorar les normes que fan que una societat funcioni, més que res per, en primer lloc, seguretat personal amb totes les conseqüències inherents i, en segon lloc, per evitar el monumental disgust que tindríem quan els atropellem de manera involuntària però, definitivament, tràgica. Acceptar el semàfor, la seva utilitat i fer-ne us, és un senyal inequívoc d’adaptació. Darrera el semàfor hi ha tota una cultura, una forma de viure que no admet actituds indisciplinades ni contraries al sentit comú (i del comú).
Algú li podria explicar al senyor Mohamed Saha o a la senyora Edelmira Cifuentes que els semàfors no són andròmines decoratives i que serveixen per regular el tràfic. Que són una eina pacificadora i necessària per a la nostra seguretat i el seu us ens permet una vida més ordenada i menys caòtica. Algú els hi podria explicar? I no em vingueu amb collonades racistes o actituds laxes en nom d’una tolerància mal interpretada. En matèria de convivència ningú es pot inhibir, ningú pot desobeir o ignorar les normes que fan que una societat funcioni, més que res per, en primer lloc, seguretat personal amb totes les conseqüències inherents i, en segon lloc, per evitar el monumental disgust que tindríem quan els atropellem de manera involuntària però, definitivament, tràgica. Acceptar el semàfor, la seva utilitat i fer-ne us, és un senyal inequívoc d’adaptació. Darrera el semàfor hi ha tota una cultura, una forma de viure que no admet actituds indisciplinades ni contraries al sentit comú (i del comú).
dimarts, 16 de març del 2010
Perquè el CE Europa ha de col•laborar amb “Barcelona decideix”?
En primer lloc, crec sincerament, que la iniciativa “Barcelona decideix” és un fet tan excepcional i transcendent què el CE Europa no en pot quedar al marge. És més, crec què ha de ser motor i capdavanter, per història, representativitat i responsabilitat de país. Estem davant una oportunitat única què no es pot deixar escapar. Hem de tornar a assolir el lideratge què se’ns pressuposa com a Club centenari i deixar de ser història per passar a escriure-la, en definitiva, ser-ne els protagonistes. Deixar de mirar endarrere i mirar, amb il•lusió i compromís, cap el futur. No es tracta de prendre partit o dirigir el Club cap a una determinada opció. Només es tracta d’assumir la responsabilitat que ens toca i construir entre tots el marc democràtic perquè la consulta sigui possible i desprès que cadascú, a títol personal, es posicioni com li plagui. Estem parlant d’exercir el dret a decidir i afavorir el marc idoni perquè sigui possible.
En primer lloc, crec sincerament, que la iniciativa “Barcelona decideix” és un fet tan excepcional i transcendent què el CE Europa no en pot quedar al marge. És més, crec què ha de ser motor i capdavanter, per història, representativitat i responsabilitat de país. Estem davant una oportunitat única què no es pot deixar escapar. Hem de tornar a assolir el lideratge què se’ns pressuposa com a Club centenari i deixar de ser història per passar a escriure-la, en definitiva, ser-ne els protagonistes. Deixar de mirar endarrere i mirar, amb il•lusió i compromís, cap el futur. No es tracta de prendre partit o dirigir el Club cap a una determinada opció. Només es tracta d’assumir la responsabilitat que ens toca i construir entre tots el marc democràtic perquè la consulta sigui possible i desprès que cadascú, a títol personal, es posicioni com li plagui. Estem parlant d’exercir el dret a decidir i afavorir el marc idoni perquè sigui possible.
Viure a Ultramort
Sí algú tenia dubtes sobre l’existència d’una altre vida desprès d’aquesta. Sí algú s’angoixava pensant què tot s’acabava amb la mort. Hi ha 200 persones que s’encarreguen diàriament, tossudament, de demostrar-nos que, efectivament, hi ha vida més enllà de la mort. Sense entrar en detalls si aquesta vida transcorre en un paradís o un infern, el que queda clar és que aquesta ultra vida existeix i no difereix, en lo bàsic, de qualsevol altre que coneguem. A Ultramort hi ha vida i els seus esforçats veïns són persones com tu i com jo i res tenen a veure, com es podria pensar, amb els morts vivents de George A. Romero. Els veïns d’ Ultramort, malgrat viure més enllà de la mort, tenen les mateixes necessitats, neguits i somnis de qualsevol mortal, amb una única diferència i és què ells mai es qüestionen si hi ha o no hi ha vida desprès de la mort. Ho tenen molt clar, encara que en Ramon de Can Sisquella s’obstini en dur-los la contrària.
Sí algú tenia dubtes sobre l’existència d’una altre vida desprès d’aquesta. Sí algú s’angoixava pensant què tot s’acabava amb la mort. Hi ha 200 persones que s’encarreguen diàriament, tossudament, de demostrar-nos que, efectivament, hi ha vida més enllà de la mort. Sense entrar en detalls si aquesta vida transcorre en un paradís o un infern, el que queda clar és que aquesta ultra vida existeix i no difereix, en lo bàsic, de qualsevol altre que coneguem. A Ultramort hi ha vida i els seus esforçats veïns són persones com tu i com jo i res tenen a veure, com es podria pensar, amb els morts vivents de George A. Romero. Els veïns d’ Ultramort, malgrat viure més enllà de la mort, tenen les mateixes necessitats, neguits i somnis de qualsevol mortal, amb una única diferència i és què ells mai es qüestionen si hi ha o no hi ha vida desprès de la mort. Ho tenen molt clar, encara que en Ramon de Can Sisquella s’obstini en dur-los la contrària.
diumenge, 14 de març del 2010
Pedro Dólera
Enfrontar-se, en aquests moments, a l’equip de Pedro Dólera ha de ser doblement frustrant. Primer perquè és molt probable que surtis derrotat i segon, i el que és més dolorós, que ha de ser molt dur perdre contra un entrenador que no és ningú a la categoria. Que un nouvingut et passi la mà per la cara, que et doni una lliçó d’estratègia i et guanyi la partida tàctica i els tres punts en joc ha de ser una mica, per no dir un molt, desesperant. Entenc que ha de ser difícil, per a tots aquells entrenadors veterans a Tercera, encaixar aquesta nova realitat que qüestiona el seu guanyat prestigi a força d’anys d’experiència i fa trontollar el seu lideratge. Però així és la vida. Ningú és ningú abans de ser algú, això és el que pensen alguns desinformats. En canvi, res neix del no res. Tot té una gènesi, un espai de temps on s’ha anat forjant el que un dia esclata i es fa visible. Tot present es sustenta en un abans que el justifica i l’explica. Només els necis creuen en la generació espontània o en la creació per intervenció divina. El senyor Pedro Dólera ja existia abans d’ara i el seu particular avui és producte del treball, la perseverança i l’esforç i per això mereix el mateix respecte que qualsevol persona que fa la seva feina bé i en silenci.
Enfrontar-se, en aquests moments, a l’equip de Pedro Dólera ha de ser doblement frustrant. Primer perquè és molt probable que surtis derrotat i segon, i el que és més dolorós, que ha de ser molt dur perdre contra un entrenador que no és ningú a la categoria. Que un nouvingut et passi la mà per la cara, que et doni una lliçó d’estratègia i et guanyi la partida tàctica i els tres punts en joc ha de ser una mica, per no dir un molt, desesperant. Entenc que ha de ser difícil, per a tots aquells entrenadors veterans a Tercera, encaixar aquesta nova realitat que qüestiona el seu guanyat prestigi a força d’anys d’experiència i fa trontollar el seu lideratge. Però així és la vida. Ningú és ningú abans de ser algú, això és el que pensen alguns desinformats. En canvi, res neix del no res. Tot té una gènesi, un espai de temps on s’ha anat forjant el que un dia esclata i es fa visible. Tot present es sustenta en un abans que el justifica i l’explica. Només els necis creuen en la generació espontània o en la creació per intervenció divina. El senyor Pedro Dólera ja existia abans d’ara i el seu particular avui és producte del treball, la perseverança i l’esforç i per això mereix el mateix respecte que qualsevol persona que fa la seva feina bé i en silenci.
Lliçó magistral
Escolapis 0 – Europa D 4
Lliga Cadets Segona Divisió
Pot haver millor lloc per impartir una classe magistral que una escola? És clar que no. Doncs exactament això és el que ha succeït aquest dissabte. L’Europa tour, és a dir, l’Europa en gira, ha fet escala a les Escoles Pies de Sarrià per impartir una de les seves lliçons sobre la teoria de l’espectacle aplicada al futbol. Estètica, bellesa, geometria, eficàcia i solvència al voltant d’una pilota. L’escenari de la pràctica ha estat el futbolí de sempre, un camp petit i incòmode, però mentre a l’equip local li en sobrava la meitat per efecte de la pressió de l’Europa, aquest l’ha eixamplat de manera increïble i modèlica fins a extrems inimaginables. L’Europa ha jugat i ha ensenyat a jugar, fins i tot, on és pràcticament impossible el joc i ho ha fet sense perdre la seva personalitat i els trets característics que el fan, sense cap mena de dubte, l’equip que millor futbol practica, no ja de la segona divisió, sinó d’altres categories superiors. Ha arribat el temps de la mística i si la muntanya no ve a Mahoma, Mahoma, no en tingueu cap dubte, assaltarà la muntanya.
Escolapis 0 – Europa D 4
Lliga Cadets Segona Divisió
Pot haver millor lloc per impartir una classe magistral que una escola? És clar que no. Doncs exactament això és el que ha succeït aquest dissabte. L’Europa tour, és a dir, l’Europa en gira, ha fet escala a les Escoles Pies de Sarrià per impartir una de les seves lliçons sobre la teoria de l’espectacle aplicada al futbol. Estètica, bellesa, geometria, eficàcia i solvència al voltant d’una pilota. L’escenari de la pràctica ha estat el futbolí de sempre, un camp petit i incòmode, però mentre a l’equip local li en sobrava la meitat per efecte de la pressió de l’Europa, aquest l’ha eixamplat de manera increïble i modèlica fins a extrems inimaginables. L’Europa ha jugat i ha ensenyat a jugar, fins i tot, on és pràcticament impossible el joc i ho ha fet sense perdre la seva personalitat i els trets característics que el fan, sense cap mena de dubte, l’equip que millor futbol practica, no ja de la segona divisió, sinó d’altres categories superiors. Ha arribat el temps de la mística i si la muntanya no ve a Mahoma, Mahoma, no en tingueu cap dubte, assaltarà la muntanya.
dissabte, 13 de març del 2010
Intercanvi de cops
Cornellà 3 – Europa A 4
Lliga Nacional Juvenil
Futbol d’atac, d’atac de nervis. Fer 4 gols en camp contrari i patir, no és una cosa habitual. Però l’Europa ja ens té acostumats a les sensacions fortes, al neguit, al desassossec i a la muntanya russa. Està clar que estem, al menys aquesta temporada, condemnats a la incertesa i, definitivament, abonats al suspens. Sí el futbol pot ser emocionant, perquè privar-nos d’aquest estímul? I si a sobre acaba bé, què més se li pot demanar? Hi ha millor inversió de temps que passar una tarda assistint, en viu i en directe, a un extraordinari espectacle futbolístic entre dos equips embogits? Segurament aquest no és el millor escenari per a un entrenador què vol partits tàctics, controlats i amb pocs gols, però per al sofert espectador de grada, no deixa de ser una situació molt satisfactòria, quasi, quasi perfecta. El públic s’ho ha passat molt bé, ens ho hem passat molt bé i sí la salsa del futbol són els gols, ens hem afartat de sucar-hi pa. L’Europa, que ho necessitava i s’ho mereixia, ha agafat avui el tren a la Via Fèrria, espero que ja no baixi fins el final.
Cornellà 3 – Europa A 4
Lliga Nacional Juvenil
Futbol d’atac, d’atac de nervis. Fer 4 gols en camp contrari i patir, no és una cosa habitual. Però l’Europa ja ens té acostumats a les sensacions fortes, al neguit, al desassossec i a la muntanya russa. Està clar que estem, al menys aquesta temporada, condemnats a la incertesa i, definitivament, abonats al suspens. Sí el futbol pot ser emocionant, perquè privar-nos d’aquest estímul? I si a sobre acaba bé, què més se li pot demanar? Hi ha millor inversió de temps que passar una tarda assistint, en viu i en directe, a un extraordinari espectacle futbolístic entre dos equips embogits? Segurament aquest no és el millor escenari per a un entrenador què vol partits tàctics, controlats i amb pocs gols, però per al sofert espectador de grada, no deixa de ser una situació molt satisfactòria, quasi, quasi perfecta. El públic s’ho ha passat molt bé, ens ho hem passat molt bé i sí la salsa del futbol són els gols, ens hem afartat de sucar-hi pa. L’Europa, que ho necessitava i s’ho mereixia, ha agafat avui el tren a la Via Fèrria, espero que ja no baixi fins el final.
Gravetat zero
Sí fóssim objectes, seriem objectius. Com què som subjectes, som subjectius. Cap argument pot demostrar el contrari. L’únic que es podria acceptar, a molt estirar, és l’existència de diferents nivells de subjectivitat en funció del grau d’implicació del subjecte i de la seva capacitat i/o intel•ligència per distanciar-se del nucli de l’acció. L’objectivitat pura no existeix, només ho fa sobre el paper i en la teoria, la pràctica, en canvi, s’entossudeix en demostrar-nos una i altra vegada la seva precarietat. Tota opinió és subjectiva i varia la seva percepció en funció de la seva argumentació o el seu raonament. Una idea expressada amb vehemència i repetidament no és més objectiva què una de no verbalitzada, ans al contrari, una idea excessivament histriònica li pot restar objectivitat. Sempre partint de la subjectivitat de totes les opinions i de la nostra resposta, evidentment, subjectiva. No intenteu convèncer a l’altra persona de res. Simplement intenteu trobar l’equilibri, el punt de gravetat zero on convisquin totes les opinions en harmonia.
Sí fóssim objectes, seriem objectius. Com què som subjectes, som subjectius. Cap argument pot demostrar el contrari. L’únic que es podria acceptar, a molt estirar, és l’existència de diferents nivells de subjectivitat en funció del grau d’implicació del subjecte i de la seva capacitat i/o intel•ligència per distanciar-se del nucli de l’acció. L’objectivitat pura no existeix, només ho fa sobre el paper i en la teoria, la pràctica, en canvi, s’entossudeix en demostrar-nos una i altra vegada la seva precarietat. Tota opinió és subjectiva i varia la seva percepció en funció de la seva argumentació o el seu raonament. Una idea expressada amb vehemència i repetidament no és més objectiva què una de no verbalitzada, ans al contrari, una idea excessivament histriònica li pot restar objectivitat. Sempre partint de la subjectivitat de totes les opinions i de la nostra resposta, evidentment, subjectiva. No intenteu convèncer a l’altra persona de res. Simplement intenteu trobar l’equilibri, el punt de gravetat zero on convisquin totes les opinions en harmonia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)