La caixa de Catalunya
dijous, 21 de febrer del 2008
“EL FUTBOL
ULITZAT COM A EINA EDUCATIVA I
D’INTEGRACIÓ”
....
I.-Introducció
El futbol en el nostre entorn s’ha convertit en un fenomen social i un símbol cultural de primer ordre. Utilitzat des de la perspectiva educativa, pot ser un instrument potent i vàlid per a la transmissió de valors positius , de codis i de conductes. Els jugadores i jugadores poden aprendre valors i destreses que els/les permeten permanentment inter-actuar positivament amb el seu entorn i donar resposta a les demandes socials i personals.
L’esport del futbol ha de ser entès com una activitat que contribueix a millorar el benestar físic i psíquic, que ensenya a conviure amb gent diversa , a saber fer un esforç per a l’altre/a , a respectar unes normes establertes , a acceptar les possibilitats i limitacions pròpies i les dels/ de les altres.
El nostre Club és receptiu a les realitats socials del seu entorn , per això, des de fa varies temporades ,ha definit un model esportiu-educatiu , en el qual és justifica aquest projecte, que està informat en tots els seus àmbits pels següents trets d’identitat:
Ø Fomentar fermament i raonadament l’educació integral com a referent a l’hora de desenvolupar l’activitat esportiva
Ø Considerar la pràctica del futbol com un mitjà privilegiat de reeducació i un instrument d’integració
Ø Contribuir a crear una societat que es basi en el respecte , en la solidaritat , en la comprensió de les desigualtats i en la llibertat
Ø Ser sensible a la realitat pluricultural de l’ entorn
Ø Afavorir la desaparició dels estereotips sexistes en el món de l’esport , la superació de situacions de desigualtat per raons de gènere , econòmiques o culturals
Ø Fer aportacions per tal d’ajudar a crear un societat cada vegada més cohesionada
Ø Promoure una educació basada en la igualtat d’oportunitats entre nois i noies
Ø Treballar per reprendre els valors de l’esport i de l’esportivitat
....
ULITZAT COM A EINA EDUCATIVA I
D’INTEGRACIÓ”
....
I.-Introducció
El futbol en el nostre entorn s’ha convertit en un fenomen social i un símbol cultural de primer ordre. Utilitzat des de la perspectiva educativa, pot ser un instrument potent i vàlid per a la transmissió de valors positius , de codis i de conductes. Els jugadores i jugadores poden aprendre valors i destreses que els/les permeten permanentment inter-actuar positivament amb el seu entorn i donar resposta a les demandes socials i personals.
L’esport del futbol ha de ser entès com una activitat que contribueix a millorar el benestar físic i psíquic, que ensenya a conviure amb gent diversa , a saber fer un esforç per a l’altre/a , a respectar unes normes establertes , a acceptar les possibilitats i limitacions pròpies i les dels/ de les altres.
El nostre Club és receptiu a les realitats socials del seu entorn , per això, des de fa varies temporades ,ha definit un model esportiu-educatiu , en el qual és justifica aquest projecte, que està informat en tots els seus àmbits pels següents trets d’identitat:
Ø Fomentar fermament i raonadament l’educació integral com a referent a l’hora de desenvolupar l’activitat esportiva
Ø Considerar la pràctica del futbol com un mitjà privilegiat de reeducació i un instrument d’integració
Ø Contribuir a crear una societat que es basi en el respecte , en la solidaritat , en la comprensió de les desigualtats i en la llibertat
Ø Ser sensible a la realitat pluricultural de l’ entorn
Ø Afavorir la desaparició dels estereotips sexistes en el món de l’esport , la superació de situacions de desigualtat per raons de gènere , econòmiques o culturals
Ø Fer aportacions per tal d’ajudar a crear un societat cada vegada més cohesionada
Ø Promoure una educació basada en la igualtat d’oportunitats entre nois i noies
Ø Treballar per reprendre els valors de l’esport i de l’esportivitat
....
dimecres, 20 de febrer del 2008
Ferran Martinez
...
Per tant quan els esportistes es reintegren a la societat no només aporten imatge, sinó valors...
Per descomptat. Si aprenem a usar les eines imprescindibles, econòmiques, de màrqueting, etcètera, estem més ben preparats. Fem un gran servei a la societat, que troba a faltar justament tots aquests valors dels quals nosaltres estem amarats: disciplina, treball en equip, funcionar en situacions d'estrès...
L'esport és la millor escola, doncs?
Sí, segur. Primer per fer activitat, però després per aprendre a relacionar-te, a tenir disciplina, a sacrificar-te pel company, a respectar les normes de joc... Això no té preu, cal educar els nanos en l'esport. I més si el model alternatiu és la Play i el sofà.
...
Entrevista publicada al diari Avui
...
Per tant quan els esportistes es reintegren a la societat no només aporten imatge, sinó valors...
Per descomptat. Si aprenem a usar les eines imprescindibles, econòmiques, de màrqueting, etcètera, estem més ben preparats. Fem un gran servei a la societat, que troba a faltar justament tots aquests valors dels quals nosaltres estem amarats: disciplina, treball en equip, funcionar en situacions d'estrès...
L'esport és la millor escola, doncs?
Sí, segur. Primer per fer activitat, però després per aprendre a relacionar-te, a tenir disciplina, a sacrificar-te pel company, a respectar les normes de joc... Això no té preu, cal educar els nanos en l'esport. I més si el model alternatiu és la Play i el sofà.
...
Entrevista publicada al diari Avui
dimarts, 19 de febrer del 2008
dilluns, 18 de febrer del 2008
Indefinicions 8
Figura: element del pessebre
En curt: Waldheim
Distribuir el joc: repartir les cartes
Conjunt: grup musical dels anys 60
Concentració: trobada per manifestar-se
Complir un cicle: donar una volta
Carícia: preliminar
Cantada: reunió per cantar
Canviar la decoració del partit: anar a Ikea
De cap: tenir molts problemes
Canviar: ous d’Ensturió
Mans: Acabament ben resolt de les extremitats altes
Lliga: ja ho intento ja
Local: espai generalment en Planta Baixa destinat a negoci
Llotja: comerç de peix
Ésser carn de segona: de poca qualitat i molt nervi
Esquerrà: partit polític de Catalunyà
Esquema: es prende fuego
Esmunyir-se: vaca autosuficient
Marcar la diferència: assenyalar al que no és com tu
Sota els pals: ser objecte d’una pallissa
Partit del segle: 50 anys
Partit amistós: trencament de bon rotllo
Final: o no
Figura: element del pessebre
En curt: Waldheim
Distribuir el joc: repartir les cartes
Conjunt: grup musical dels anys 60
Concentració: trobada per manifestar-se
Complir un cicle: donar una volta
Carícia: preliminar
Cantada: reunió per cantar
Canviar la decoració del partit: anar a Ikea
De cap: tenir molts problemes
Canviar: ous d’Ensturió
Mans: Acabament ben resolt de les extremitats altes
Lliga: ja ho intento ja
Local: espai generalment en Planta Baixa destinat a negoci
Llotja: comerç de peix
Ésser carn de segona: de poca qualitat i molt nervi
Esquerrà: partit polític de Catalunyà
Esquema: es prende fuego
Esmunyir-se: vaca autosuficient
Marcar la diferència: assenyalar al que no és com tu
Sota els pals: ser objecte d’una pallissa
Partit del segle: 50 anys
Partit amistós: trencament de bon rotllo
Final: o no
dissabte, 16 de febrer del 2008
La utilitat d’un fòrum.
Fòrum o ferum?
És necessari un fòrum?
Per començar hauríem de definir que és un fòrum: un fòrum és, bàsicament, un espai de debat, un espai d’intercanvi d’opinions, on les persones s’expressen lliurement i basat en el principi del respecte mutu.
Doncs bé, ara que ja sabem el que és, podríem respondre a la pregunta inicial, és necessari un fòrum? Categòricament sí.
Fem bon us dels fòrums, els sabem utilitzar? No, de cap manera. El 85% de persones que participen ho fan de forma passiva, només llegeixen. El 10% ho fan de manera agressiva, amb intervencions i actituds que no tenen res a veure amb l’esperit i la filosofia d’un fòrum. I només el 5% de participants ho fa dins els paràmetres i seguint les normes de conducta mínimament necessàries.
Són els fòrums de Futbolcataluya i el de Catalunyafutbol exemples de fòrums que no funcionen? Tenen alguna utilitat més enllà de mantenir informat a l’usuari dels resultats que es produeixen en els diferents partits? Són aquests fòrums espais de debat, llibertat i respecte?
A la primera pregunta hauria de respondre que si. Si i sense cap mena de dubte. Tots dos fòrum ens confirmen els valors estadístics que he posat més amunt.
La segona pregunta té una fàcil resposta: no. Els resultats, les travesses, les classificacions, els màxims golejadors,...no són un debat i molt menys intercanvi d’opinions, són simplement intercanvi d’informació i per tant res a veure amb un fòrum.
Referent a la tercera qüestió, a si aquests dos fòrums són un espai de debat, llibertat i respecte. Penso que queda ben clar per les respostes anteriors i encara més per a tots aquells que segueixen el seu esdevenir diari, que no hi ha res més allunyat d’aquests tres preceptes o conceptes, com vulgueu, que el contingut d’aquests dos espais.
Un fòrum on qualsevol opinió expressada des del respecte és contestada amb agressivitat, desqualificacions, insults i sortides de to que res tenen a veure amb l’opinió expressada és un fòrum ferit de mort. Poques, molt poques opinions són rebatudes amb arguments. Pràcticament cap, per a no dir cap, plantejament proposat obté una resposta en els mateixos termes, encara que sigui de signe contrari.
Quin present i quin futur immediat li espera a aquests dos fòrums amb insultadors compulsius, agressors de paraula, violents transmissors de vídeos xenòfobs, penjadors de noticies manipulades i fotografies amb tuf de calumnia?
Quina mena de fòrums tenim entre les mans si la intolerància i l’abús de la força són preponderants?
En quins fòrums vergonyants vivim quan el màxim dirigent d’un club esportiu vexa, insulta, calumnia a un dels seus membres, amb l’únic pretext, segons ell, de generar un debat des del cinisme més sagnant.
Un President de futbol base, amb joves i nens al seu càrrec, capaç d’hipotecar el seny deixant-se portar per una rauxa destructora, agressiva i calumniant contra un menor innocent.
Hi ha espais que a força de llençar escombraries acaben fent pudor a claveguera. Una pudor forta i inconfusible que ho empastifa tot.
Fòrum o ferum?
És necessari un fòrum?
Per començar hauríem de definir que és un fòrum: un fòrum és, bàsicament, un espai de debat, un espai d’intercanvi d’opinions, on les persones s’expressen lliurement i basat en el principi del respecte mutu.
Doncs bé, ara que ja sabem el que és, podríem respondre a la pregunta inicial, és necessari un fòrum? Categòricament sí.
Fem bon us dels fòrums, els sabem utilitzar? No, de cap manera. El 85% de persones que participen ho fan de forma passiva, només llegeixen. El 10% ho fan de manera agressiva, amb intervencions i actituds que no tenen res a veure amb l’esperit i la filosofia d’un fòrum. I només el 5% de participants ho fa dins els paràmetres i seguint les normes de conducta mínimament necessàries.
Són els fòrums de Futbolcataluya i el de Catalunyafutbol exemples de fòrums que no funcionen? Tenen alguna utilitat més enllà de mantenir informat a l’usuari dels resultats que es produeixen en els diferents partits? Són aquests fòrums espais de debat, llibertat i respecte?
A la primera pregunta hauria de respondre que si. Si i sense cap mena de dubte. Tots dos fòrum ens confirmen els valors estadístics que he posat més amunt.
La segona pregunta té una fàcil resposta: no. Els resultats, les travesses, les classificacions, els màxims golejadors,...no són un debat i molt menys intercanvi d’opinions, són simplement intercanvi d’informació i per tant res a veure amb un fòrum.
Referent a la tercera qüestió, a si aquests dos fòrums són un espai de debat, llibertat i respecte. Penso que queda ben clar per les respostes anteriors i encara més per a tots aquells que segueixen el seu esdevenir diari, que no hi ha res més allunyat d’aquests tres preceptes o conceptes, com vulgueu, que el contingut d’aquests dos espais.
Un fòrum on qualsevol opinió expressada des del respecte és contestada amb agressivitat, desqualificacions, insults i sortides de to que res tenen a veure amb l’opinió expressada és un fòrum ferit de mort. Poques, molt poques opinions són rebatudes amb arguments. Pràcticament cap, per a no dir cap, plantejament proposat obté una resposta en els mateixos termes, encara que sigui de signe contrari.
Quin present i quin futur immediat li espera a aquests dos fòrums amb insultadors compulsius, agressors de paraula, violents transmissors de vídeos xenòfobs, penjadors de noticies manipulades i fotografies amb tuf de calumnia?
Quina mena de fòrums tenim entre les mans si la intolerància i l’abús de la força són preponderants?
En quins fòrums vergonyants vivim quan el màxim dirigent d’un club esportiu vexa, insulta, calumnia a un dels seus membres, amb l’únic pretext, segons ell, de generar un debat des del cinisme més sagnant.
Un President de futbol base, amb joves i nens al seu càrrec, capaç d’hipotecar el seny deixant-se portar per una rauxa destructora, agressiva i calumniant contra un menor innocent.
Hi ha espais que a força de llençar escombraries acaben fent pudor a claveguera. Una pudor forta i inconfusible que ho empastifa tot.
divendres, 15 de febrer del 2008
Els pilars de la terra, part III
La meitat de tot
(Balanç primera volta. Lliga juvenil de segona divisió, grup 12)
Certament he fet tard. Volia “penjar” aquest subjectiu anàlisi al final de la primera volta i m’ha estat impossible. Però com que més val tard que mai aquí ho teniu:
Equips que estan per damunt de les meves expectatives de principi de Temporada.
En primer lloc el Jupiter, un equip molt jove, amb molta qualitat i una decisiva direcció tècnica que el fan en aquests moments estar molt per damunt de les meves previsions d’inici de Temporada. Porten una ratxa ratllant la perfecció en els partits de casa on és obligat i necessari no fallar per tenir opcions al títol. Aplicats, molt aplicats, encara que amb alguna ajuda puntual de jugadors d’altres equips de categories superiors, han resolt amb solvència els partits com a locals. Donant fins ara una sòlida sensació d’equip imbatible en el seu feu. Per les seves instal·lacions han passat dos dels aspirants al títol i els 2 han caigut, de forma clara la Barceloneta i bastant més ajustada el M9M.
El dèficit l’han presentat lluny de casa, perdent alguns partits de forma inexplicablement dolorosa, com aquell 9 a 1 al camp de la Vila, o aquell 3 a 0 al Camp del Santa Eulàlia. En canvi no li varen posar fàcils les coses a l’Europa en el Nou Àliga on el resultat, tot i sent negatiu, va ser molt ajustat.
No deixa de ser bastant lògic i previsible que jugadors de 1er. any ho passin malament en els desplaçaments quan es troben amb terrenys complicats i equips molt fets. La por escènica és un factor determinant en debutants a la categoria i un fet incontestable per el que han passat tots els equips primerencs.
Tot això no treu que sigui l’equip revelació del grup atenent les expectatives i els pronòstics de principi de Temporada. Haurem d’esperar la segona volta per comprovar el potencial real d’aquest equip una vegada superat l’efecte sorpresa de les primeres 13 jornades. Ara tots els rivals els coneixen i no ho tindran tan fàcil. Les segones voltes acostumen a ser més dures i la inexperiència i la “tendresa” acostuma a passar factura. Ja ho veurem. Aquest proper cap de setmana tenen una primera prova de foc i on es podran refer de la humiliant derrota enfront de la Vila. Comença l’hora de la veritat.
Un segon equip “sorpresa” a mitges ha estat la Barceloneta. Un altre equip jove amb bons jugadors i una mà experta i molt interessant al timó. Equip que naixia a l’ombra del Juvenil A, veritable aposta del Club, i que poc a poc ha anat canviant les opinions sobre ell de propis i estranys, passant a ser actualment l’equip insígnia per damunt d’un trontollant Juvenil A. Pocs apostàvem al principi de temporada per aquest equip en el que havia de ser un any d’adaptació a la categoria i de transició per aconseguir el proper any l’ascens.
Però ha estat arribar i moldre. Aquests nois impacients sembla que no tinguin espera i volen aconseguir tots els objectius aquest mateix any.
Forts a casa, només han deixat escapar punts amb l’empat davant el M9M, un dels capdavanters, per contra varen derrotar a l’Europa amb un resultat ajustat però favorable als seus interessos. La resta han estat tot victòries bastant còmodes. El dèficit, la cara fosca, l’han tingut en les seves visites a Santa Eulàlia on varen ser apallissats i al Camp del Jupiter, perdent de forma clara i contundent. Com he dit del Jupiter, haurem d’esperar el transcórrer de la segona volta per fer-nos una idea real del seu veritable potencial. Serà en els propers partits on la Barceloneta serà o no serà, on ha de donar el do de pit i fer bo el treball de la primera volta.
Ja no hi ha l’efecte sorpresa, tots ens coneixem i això pot ser un factor determinant en les possibilitats dels uns i dels altres.
Aquest mateix cap de setmana podrem prendre la temperatura de cocció d’aquest equip en un desplaçament difícil, però potser no tant com fa un parell de setmanes, donat el delicat moment anímic del M9M. El dissabte sortirem de dubtes.
Equips que estan complint les meves expectatives de principi de Temporada.
Per començar, l’Europa. Equip que venia d’una excel·lent campanya en el darrer any i que circumstàncies estranyes van impedir, en el darrer moment, que assolis l’ascens de categoria per només un punt, tot i sent un equip de primer any.
Aquest any ha de ser el de la seva consolidació per trajectòria i contingut. Tenen bones individualitats, però millor conjunt, que fa que no hagin de patir per possibles baixes puntuals d’un o altre jugador en determinats moments de la Temporada.
Fins ara han estat dins el guió previsible, deixant escapar només 5 punts en tota la primera volta: 3 fora enfront la Barceloneta i 2 inesperats al Camp del Nou Sardenya davant d’un fluix Hospitalet At. Sorpreses sempre n’hi ha en una lliga tan competida i aquesta, sens dubte, ha estat la menys previsible. D’aquí el nom de sorpresa.
Ha resolt amb autoritat els partits de casa, exceptuant el dia del Jupiter, i ha arrencat excel·lents victòries dels camps del Santa Eulalia, Trajana, Martinenc i darrerament contra la Vila, un Camp, fins al moment, amb record d’imbatibilitat.
L’efecte sorpresa no es pot donar aquesta segona volta amb aquest equip, perquè des del principi de Temporada ja comptava com a favorit en totes les travesses. Descartat l’efecte sorpresa, només queda l’efecte liderat i és aquell que motiva a tots els equips quan s’enfronten contra el primer classificat. Això genera un plus de “ganes” que farà que l’Europa no trobi cap partit fàcil d’aquí a final de Temporada. Tots els equips voldran guanyar al líder i això pot provocar un desgast que veurem com son capaços de gestionar.
En aquesta segona volta ha de visitar els difícils camps del Jupiter i el M9M i rebre a casa a la Barceloneta i al Santa Eulàlia. Calendari dur, però no més que els altres. I un equip amb aspiracions d’assolir l’ascens de categoria ha d’estar perfectament preparat pel repte.
Un altre equip que està fent el que se li preveia i exigia és el M9M. Un equip davant de la seva darrera oportunitat d’aconseguir un ascens. Un equip que s’ha anat fent en els darrers dos anys per a donar el salt definitiu aquesta Temporada. Va començar molt fort, fortíssim, amb un espectacular partit davant el Santa Eulàlia al que va derrotar en el primer partit de lliga. Per desprès esgarrapar un valuós empat al Camp de la Barceloneta. Des d’aquell moment ha anat fent una campanya més que acceptable amb una única taca negra i va ser l’empat davant el Sant Joan Baptista. La derrota enfront el Jupiter es pot considerar com a normal, tenint en compte que és un dels altres equips candidats, malgrat tot, no va ser una derrota de les que fan mal, perquè va ser ajustada i el joc de tots dos va ser molt igualat. Però la derrota enfront l’Europa al Camp de l’Àliga si que els hi ha fet mal. Mal per la contundència del resultat i la gran diferencia en el joc proposat pels uns i pels altres. Derrota dura de pair i que els ha deixat lleugerament tocats i amb unes conseqüències difícils de preveure.
Si als altres equips dels que hem parlat els pot pesar la seva inexperiència al M9M, en canvi, l’experiència acumulada en aquests anys els ha de treure del pou i fer-los recuperar el pols al que ens tenien acostumats i que segur els ha de fer estar en els llocs de privilegi les properes jornades.
El darrer que completa la tripleta d’equips que està dins els paràmetres de lo previsible és el Santa Eulàlia. Bon equip i bon conjunt com l’Europa. Potser no té grans individualitats que destaquin per damunt del grup, però si una gran força en el seu esperit col·lectiu.
La lliga no podia començar pitjor per a ells amb una dolorosa derrota a Magòria. Derrota que, vist el posterior rendiment del M9M, no ha estat tan determinant. Aquesta derrota però, els va fer entrar en una dinàmica d’inquietud i plena de dubtes que els va fer passar per una etapa fosca. Han patit dues derrotes, a casa enfront l’Europa, clara molt clara, i una de força estranya davant un Trajana molt mediocre.
S’ha de comptar que el canvi d’entrenador, una vegada començada la Temporada, sempre és un fet desequilibrant i de resultat incert. En aquest cas la reacció de l’equip ha estat espectacular, encadenant victòria darrera victòria fins a col·locar-se en una situació de privilegi entre els quatre primers classificats i amb opcions a tot. Aquest fet era impensable a la cinquena jornada, on molts rivals i públic en general el donaven per acabat. No ha estat així i per mostra recordar que tots els equips capdavanters, excepte l’Europa, és a dir, el Jupiter, la Barceloneta i el propi M9M, que han passat pel seu Camp han sofert derrotes abundades i incontestables. Han arrencat un empat a l’inexpugnable camp de la Vila i ara els hi queda una segona volta amb desplaçaments molt complicats i on haurem de veure la resposta d’un grup que s’ho comença a creure. L’autoestima i la confiança en les pròpies forces són factors determinants en la consecució d’objectius i el Santa Eulàlia respira un altre aire des de fa 6 jornades. Queda molt, però han trobat el camí.
Equips que estan per sota les meves expectatives de principi de Temporada.
Evidentment el Martinenc. Sempre dissenyat per a fer grans papers. Sempre amb l’objectiu d’aconseguir grans fites. Sempre renovat i canviant per al millor, acaben esdevenint un equip pont. Equip pont entre els de dalt i els de baix. Equip que es dilueix a mida que avança la competició amb algun moment aïllat d’esperança però un balanç global decebedor.
El més greu de tot és que no solament està aquest equip del grup 12 en aquesta lamentable situació, sinó tots els altres juvenils del Club que militen en altres grups. Amb el potencial humà que atresoren se’ls hi podria demanar millors resultats i això és el que, sincerament, pensava a principis de lliga. Si bé és cert que no ha estat la primera Temporada que m’enduc aquesta desil·lusió i em temo que no serà l’ultima.
D’aquí al final, doncs anar passant i malbaratant un temps, unes energies i unes expectatives decebudes. Un any més. O és un any menys?
L’altre és el Trajana, sempre pensant que el proper any serà el bo, el definitiu, la consagració. I aquest any no arriba mai. Sempre amb els mateixos defectes, sempre amb les mateixes xacres. Sempre posant l’accent en aspectes accessoris i mai concentrant esforços en el propi futbol. Sempre més preocupats per la baralla que no pas per la lluita, la lluita esportiva, és clar. Any darrera any i cada cop amb menys futur per endavant. Espero sincerament que les noves generacions de futbolistes de la casa capgirin la historia i podem gaudir en els propers anys d’un Trajana diferent i amb olor de futbol.
De moment aquest any transitaran pel mig de la taula amb més pena que glòria veient com l’art del futbol els hi passa novament de llarg.
Cas apart és els Veterans de Catalunya. Equip en el que tenia dipositades moltes esperances, si bé no per guanyar el títol, si per fer un paper molt més protagonista del que estan tenint fins el moment. Crec que tenen un problema de fragilitat moral. No van començar bé la lliga i varen entrar en una dinàmica negativa que els va fer perdre partits, que amb una mica de sort i convenciment, haguessin pogut guanyar. És molt difícil invertir les tendències, però els hi pressuposo capacitat per fer-ho. Queda encara molta lliga i el millor d’aquest equip estar per arribar. Només cal que creguin una mica més en ells mateixos i en les seves pròpies qualitats. El futbol és un estat d’ànim i amb això es recondueixen moltes situacions. Canviar el signe d’un partit és tan fàcil o tan difícil com canviar el sentit de la marxa quan vas caminant, només cal voler-ho fer i posar-s’hi.
Espero que el balanç de final de Temporada faci justícia al que es mereix aquest Equip de futbol i per extensió aquest gran grup de persones.
Equips sobre els que no tenia expectatives al principi de Temporada i segueix-ho sense tenir-ne.
La resta: Gornal, Cinc Copes, Joan Pau II, Sant Joan Baptista, Hospitalet At. i Vila Olímpica.
Apèndix: Em prendre un parell de setmanes de reflexió abans de formular la meva opinió sobre la Vila. En aquests moments no disposo del mínim grau d’objectivitat necessària que es requereix per aquesta avaluació. Han passat coses en els darrers dies que poden condicionar la meva interpretació i voldria ser, en la meva intervenció, el més just i ponderat possible en vers aquest col·lectiu. Ja em perdonareu.
Publicat a la web del Forumcatalunya 14-2-08
La meitat de tot
(Balanç primera volta. Lliga juvenil de segona divisió, grup 12)
Certament he fet tard. Volia “penjar” aquest subjectiu anàlisi al final de la primera volta i m’ha estat impossible. Però com que més val tard que mai aquí ho teniu:
Equips que estan per damunt de les meves expectatives de principi de Temporada.
En primer lloc el Jupiter, un equip molt jove, amb molta qualitat i una decisiva direcció tècnica que el fan en aquests moments estar molt per damunt de les meves previsions d’inici de Temporada. Porten una ratxa ratllant la perfecció en els partits de casa on és obligat i necessari no fallar per tenir opcions al títol. Aplicats, molt aplicats, encara que amb alguna ajuda puntual de jugadors d’altres equips de categories superiors, han resolt amb solvència els partits com a locals. Donant fins ara una sòlida sensació d’equip imbatible en el seu feu. Per les seves instal·lacions han passat dos dels aspirants al títol i els 2 han caigut, de forma clara la Barceloneta i bastant més ajustada el M9M.
El dèficit l’han presentat lluny de casa, perdent alguns partits de forma inexplicablement dolorosa, com aquell 9 a 1 al camp de la Vila, o aquell 3 a 0 al Camp del Santa Eulàlia. En canvi no li varen posar fàcils les coses a l’Europa en el Nou Àliga on el resultat, tot i sent negatiu, va ser molt ajustat.
No deixa de ser bastant lògic i previsible que jugadors de 1er. any ho passin malament en els desplaçaments quan es troben amb terrenys complicats i equips molt fets. La por escènica és un factor determinant en debutants a la categoria i un fet incontestable per el que han passat tots els equips primerencs.
Tot això no treu que sigui l’equip revelació del grup atenent les expectatives i els pronòstics de principi de Temporada. Haurem d’esperar la segona volta per comprovar el potencial real d’aquest equip una vegada superat l’efecte sorpresa de les primeres 13 jornades. Ara tots els rivals els coneixen i no ho tindran tan fàcil. Les segones voltes acostumen a ser més dures i la inexperiència i la “tendresa” acostuma a passar factura. Ja ho veurem. Aquest proper cap de setmana tenen una primera prova de foc i on es podran refer de la humiliant derrota enfront de la Vila. Comença l’hora de la veritat.
Un segon equip “sorpresa” a mitges ha estat la Barceloneta. Un altre equip jove amb bons jugadors i una mà experta i molt interessant al timó. Equip que naixia a l’ombra del Juvenil A, veritable aposta del Club, i que poc a poc ha anat canviant les opinions sobre ell de propis i estranys, passant a ser actualment l’equip insígnia per damunt d’un trontollant Juvenil A. Pocs apostàvem al principi de temporada per aquest equip en el que havia de ser un any d’adaptació a la categoria i de transició per aconseguir el proper any l’ascens.
Però ha estat arribar i moldre. Aquests nois impacients sembla que no tinguin espera i volen aconseguir tots els objectius aquest mateix any.
Forts a casa, només han deixat escapar punts amb l’empat davant el M9M, un dels capdavanters, per contra varen derrotar a l’Europa amb un resultat ajustat però favorable als seus interessos. La resta han estat tot victòries bastant còmodes. El dèficit, la cara fosca, l’han tingut en les seves visites a Santa Eulàlia on varen ser apallissats i al Camp del Jupiter, perdent de forma clara i contundent. Com he dit del Jupiter, haurem d’esperar el transcórrer de la segona volta per fer-nos una idea real del seu veritable potencial. Serà en els propers partits on la Barceloneta serà o no serà, on ha de donar el do de pit i fer bo el treball de la primera volta.
Ja no hi ha l’efecte sorpresa, tots ens coneixem i això pot ser un factor determinant en les possibilitats dels uns i dels altres.
Aquest mateix cap de setmana podrem prendre la temperatura de cocció d’aquest equip en un desplaçament difícil, però potser no tant com fa un parell de setmanes, donat el delicat moment anímic del M9M. El dissabte sortirem de dubtes.
Equips que estan complint les meves expectatives de principi de Temporada.
Per començar, l’Europa. Equip que venia d’una excel·lent campanya en el darrer any i que circumstàncies estranyes van impedir, en el darrer moment, que assolis l’ascens de categoria per només un punt, tot i sent un equip de primer any.
Aquest any ha de ser el de la seva consolidació per trajectòria i contingut. Tenen bones individualitats, però millor conjunt, que fa que no hagin de patir per possibles baixes puntuals d’un o altre jugador en determinats moments de la Temporada.
Fins ara han estat dins el guió previsible, deixant escapar només 5 punts en tota la primera volta: 3 fora enfront la Barceloneta i 2 inesperats al Camp del Nou Sardenya davant d’un fluix Hospitalet At. Sorpreses sempre n’hi ha en una lliga tan competida i aquesta, sens dubte, ha estat la menys previsible. D’aquí el nom de sorpresa.
Ha resolt amb autoritat els partits de casa, exceptuant el dia del Jupiter, i ha arrencat excel·lents victòries dels camps del Santa Eulalia, Trajana, Martinenc i darrerament contra la Vila, un Camp, fins al moment, amb record d’imbatibilitat.
L’efecte sorpresa no es pot donar aquesta segona volta amb aquest equip, perquè des del principi de Temporada ja comptava com a favorit en totes les travesses. Descartat l’efecte sorpresa, només queda l’efecte liderat i és aquell que motiva a tots els equips quan s’enfronten contra el primer classificat. Això genera un plus de “ganes” que farà que l’Europa no trobi cap partit fàcil d’aquí a final de Temporada. Tots els equips voldran guanyar al líder i això pot provocar un desgast que veurem com son capaços de gestionar.
En aquesta segona volta ha de visitar els difícils camps del Jupiter i el M9M i rebre a casa a la Barceloneta i al Santa Eulàlia. Calendari dur, però no més que els altres. I un equip amb aspiracions d’assolir l’ascens de categoria ha d’estar perfectament preparat pel repte.
Un altre equip que està fent el que se li preveia i exigia és el M9M. Un equip davant de la seva darrera oportunitat d’aconseguir un ascens. Un equip que s’ha anat fent en els darrers dos anys per a donar el salt definitiu aquesta Temporada. Va començar molt fort, fortíssim, amb un espectacular partit davant el Santa Eulàlia al que va derrotar en el primer partit de lliga. Per desprès esgarrapar un valuós empat al Camp de la Barceloneta. Des d’aquell moment ha anat fent una campanya més que acceptable amb una única taca negra i va ser l’empat davant el Sant Joan Baptista. La derrota enfront el Jupiter es pot considerar com a normal, tenint en compte que és un dels altres equips candidats, malgrat tot, no va ser una derrota de les que fan mal, perquè va ser ajustada i el joc de tots dos va ser molt igualat. Però la derrota enfront l’Europa al Camp de l’Àliga si que els hi ha fet mal. Mal per la contundència del resultat i la gran diferencia en el joc proposat pels uns i pels altres. Derrota dura de pair i que els ha deixat lleugerament tocats i amb unes conseqüències difícils de preveure.
Si als altres equips dels que hem parlat els pot pesar la seva inexperiència al M9M, en canvi, l’experiència acumulada en aquests anys els ha de treure del pou i fer-los recuperar el pols al que ens tenien acostumats i que segur els ha de fer estar en els llocs de privilegi les properes jornades.
El darrer que completa la tripleta d’equips que està dins els paràmetres de lo previsible és el Santa Eulàlia. Bon equip i bon conjunt com l’Europa. Potser no té grans individualitats que destaquin per damunt del grup, però si una gran força en el seu esperit col·lectiu.
La lliga no podia començar pitjor per a ells amb una dolorosa derrota a Magòria. Derrota que, vist el posterior rendiment del M9M, no ha estat tan determinant. Aquesta derrota però, els va fer entrar en una dinàmica d’inquietud i plena de dubtes que els va fer passar per una etapa fosca. Han patit dues derrotes, a casa enfront l’Europa, clara molt clara, i una de força estranya davant un Trajana molt mediocre.
S’ha de comptar que el canvi d’entrenador, una vegada començada la Temporada, sempre és un fet desequilibrant i de resultat incert. En aquest cas la reacció de l’equip ha estat espectacular, encadenant victòria darrera victòria fins a col·locar-se en una situació de privilegi entre els quatre primers classificats i amb opcions a tot. Aquest fet era impensable a la cinquena jornada, on molts rivals i públic en general el donaven per acabat. No ha estat així i per mostra recordar que tots els equips capdavanters, excepte l’Europa, és a dir, el Jupiter, la Barceloneta i el propi M9M, que han passat pel seu Camp han sofert derrotes abundades i incontestables. Han arrencat un empat a l’inexpugnable camp de la Vila i ara els hi queda una segona volta amb desplaçaments molt complicats i on haurem de veure la resposta d’un grup que s’ho comença a creure. L’autoestima i la confiança en les pròpies forces són factors determinants en la consecució d’objectius i el Santa Eulàlia respira un altre aire des de fa 6 jornades. Queda molt, però han trobat el camí.
Equips que estan per sota les meves expectatives de principi de Temporada.
Evidentment el Martinenc. Sempre dissenyat per a fer grans papers. Sempre amb l’objectiu d’aconseguir grans fites. Sempre renovat i canviant per al millor, acaben esdevenint un equip pont. Equip pont entre els de dalt i els de baix. Equip que es dilueix a mida que avança la competició amb algun moment aïllat d’esperança però un balanç global decebedor.
El més greu de tot és que no solament està aquest equip del grup 12 en aquesta lamentable situació, sinó tots els altres juvenils del Club que militen en altres grups. Amb el potencial humà que atresoren se’ls hi podria demanar millors resultats i això és el que, sincerament, pensava a principis de lliga. Si bé és cert que no ha estat la primera Temporada que m’enduc aquesta desil·lusió i em temo que no serà l’ultima.
D’aquí al final, doncs anar passant i malbaratant un temps, unes energies i unes expectatives decebudes. Un any més. O és un any menys?
L’altre és el Trajana, sempre pensant que el proper any serà el bo, el definitiu, la consagració. I aquest any no arriba mai. Sempre amb els mateixos defectes, sempre amb les mateixes xacres. Sempre posant l’accent en aspectes accessoris i mai concentrant esforços en el propi futbol. Sempre més preocupats per la baralla que no pas per la lluita, la lluita esportiva, és clar. Any darrera any i cada cop amb menys futur per endavant. Espero sincerament que les noves generacions de futbolistes de la casa capgirin la historia i podem gaudir en els propers anys d’un Trajana diferent i amb olor de futbol.
De moment aquest any transitaran pel mig de la taula amb més pena que glòria veient com l’art del futbol els hi passa novament de llarg.
Cas apart és els Veterans de Catalunya. Equip en el que tenia dipositades moltes esperances, si bé no per guanyar el títol, si per fer un paper molt més protagonista del que estan tenint fins el moment. Crec que tenen un problema de fragilitat moral. No van començar bé la lliga i varen entrar en una dinàmica negativa que els va fer perdre partits, que amb una mica de sort i convenciment, haguessin pogut guanyar. És molt difícil invertir les tendències, però els hi pressuposo capacitat per fer-ho. Queda encara molta lliga i el millor d’aquest equip estar per arribar. Només cal que creguin una mica més en ells mateixos i en les seves pròpies qualitats. El futbol és un estat d’ànim i amb això es recondueixen moltes situacions. Canviar el signe d’un partit és tan fàcil o tan difícil com canviar el sentit de la marxa quan vas caminant, només cal voler-ho fer i posar-s’hi.
Espero que el balanç de final de Temporada faci justícia al que es mereix aquest Equip de futbol i per extensió aquest gran grup de persones.
Equips sobre els que no tenia expectatives al principi de Temporada i segueix-ho sense tenir-ne.
La resta: Gornal, Cinc Copes, Joan Pau II, Sant Joan Baptista, Hospitalet At. i Vila Olímpica.
Apèndix: Em prendre un parell de setmanes de reflexió abans de formular la meva opinió sobre la Vila. En aquests moments no disposo del mínim grau d’objectivitat necessària que es requereix per aquesta avaluació. Han passat coses en els darrers dies que poden condicionar la meva interpretació i voldria ser, en la meva intervenció, el més just i ponderat possible en vers aquest col·lectiu. Ja em perdonareu.
Publicat a la web del Forumcatalunya 14-2-08
dimecres, 13 de febrer del 2008
dimarts, 12 de febrer del 2008
Imagina
Imagina que el cel no existeix,
és fàcil si ho proves,
que no hi ha un infern sota nostre,
per sobre, només el cel.
Imagina que tothom
viu pel present.
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
res pel qual matar o morir,
i tampoc cap religió.
Imagina tothom
vivint una vida en pau.
Imagina que no hi ha possessions,
em pregunto si pots,
que no hi ha necessitats per gola o gana,
una germanor entre els homes.
Imagina tothom
compartint el món.
Pots dir-me somiador,
però no sóc l’únic.
Espero que algun dia te’ns afegeixis
i el món viurà com si fos un.
John Lennon
Imagina que el cel no existeix,
és fàcil si ho proves,
que no hi ha un infern sota nostre,
per sobre, només el cel.
Imagina que tothom
viu pel present.
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
res pel qual matar o morir,
i tampoc cap religió.
Imagina tothom
vivint una vida en pau.
Imagina que no hi ha possessions,
em pregunto si pots,
que no hi ha necessitats per gola o gana,
una germanor entre els homes.
Imagina tothom
compartint el món.
Pots dir-me somiador,
però no sóc l’únic.
Espero que algun dia te’ns afegeixis
i el món viurà com si fos un.
John Lennon
dilluns, 11 de febrer del 2008
Per força i convicció
Quan es comet una injustícia
Quan es comet una injustícia
és absolutament necessari reparar-ho.
Quan una persona és calumniada i vexada,
és de justícia reparar-ho.
Heus aquí el meu modest homenatge a un gran esportista i millor persona des d’aquesta humil finestra.
Res ni ningú podrà enterbolir la seva imatge ni torçar el seu camí.
Son...
Heus aquí el meu modest homenatge a un gran esportista i millor persona des d’aquesta humil finestra.
Res ni ningú podrà enterbolir la seva imatge ni torçar el seu camí.
Son...
Per damunt de tot
Mentalisme per a reeixir
El desafiament de l’esport a qualsevol nivell és rendir al màxim sota la pressió més extrema. Sense importar quines siguin les tensions i els successos en el terreny de joc, el jugador ha de ser capaç de manejar el seu diàleg interior per a mantenir la concentració en el que ha de fer a continuació. L’ansietat creada pel diàleg interior negatiu pot distreure’l del seu exercici i causar-li confusió.
És un important desafiament per als joves esportistes poder manejar les emocions i l’ansietat en formes socialment acceptables. Utilitzar el cos per a mantenir la ment relaxada és indispensable per a desenvolupar-se amb èxit en els esports; quan un jugador està tens, el seu joc pateix un detriment. Com que la majoria d’esports estan envaïts per la tensió d’aconseguir guanyar, és només a traves del control mental que es pot produir la relaxació en ple joc.
El desafiament de l’esport a qualsevol nivell és rendir al màxim sota la pressió més extrema. Sense importar quines siguin les tensions i els successos en el terreny de joc, el jugador ha de ser capaç de manejar el seu diàleg interior per a mantenir la concentració en el que ha de fer a continuació. L’ansietat creada pel diàleg interior negatiu pot distreure’l del seu exercici i causar-li confusió.
És un important desafiament per als joves esportistes poder manejar les emocions i l’ansietat en formes socialment acceptables. Utilitzar el cos per a mantenir la ment relaxada és indispensable per a desenvolupar-se amb èxit en els esports; quan un jugador està tens, el seu joc pateix un detriment. Com que la majoria d’esports estan envaïts per la tensió d’aconseguir guanyar, és només a traves del control mental que es pot produir la relaxació en ple joc.
diumenge, 10 de febrer del 2008
Indefinicions 7
Deixar anar la cama: pròtesi mal fixada
Desbordament: propi d’un riu
Recuperar pilotes: Mariano. Portar-les al metge
Regatejador: comprador expert
Pulmó: anorac de pulmes
Possessió de la pilota: fer-la una dona
Pressing: màxim mandatari d’un Clubing
Prendre la cartera: posseí a la que porta la correspondència
Posar-se l’equip a l’esquena: abans de pujar la muntanya
A porteria buida: moment ideal pels repartidors de propaganda
Permutació: canvi de fesomia
Línia de meta: mugró
Internada: duta a l’hospital
Invasió del Camp: acció dels urbanites els caps de setmana
Igualada: capital de l’Anoia
Imbatut: minipimer trencat
Home gol: Patufet
Grada: a mi tambè
Gol psicològic: en tractament
Gol matiner: trempat
Xilena: Isabel Allende
Vermella directa: Línia 1 del Metro sense aturades
Vestidor: sastre
Veure la pilota quadrada: lesió ocular irreversible
Triar camp: com triar les vacances però més econòmic
Deixar anar la cama: pròtesi mal fixada
Desbordament: propi d’un riu
Recuperar pilotes: Mariano. Portar-les al metge
Regatejador: comprador expert
Pulmó: anorac de pulmes
Possessió de la pilota: fer-la una dona
Pressing: màxim mandatari d’un Clubing
Prendre la cartera: posseí a la que porta la correspondència
Posar-se l’equip a l’esquena: abans de pujar la muntanya
A porteria buida: moment ideal pels repartidors de propaganda
Permutació: canvi de fesomia
Línia de meta: mugró
Internada: duta a l’hospital
Invasió del Camp: acció dels urbanites els caps de setmana
Igualada: capital de l’Anoia
Imbatut: minipimer trencat
Home gol: Patufet
Grada: a mi tambè
Gol psicològic: en tractament
Gol matiner: trempat
Xilena: Isabel Allende
Vermella directa: Línia 1 del Metro sense aturades
Vestidor: sastre
Veure la pilota quadrada: lesió ocular irreversible
Triar camp: com triar les vacances però més econòmic
dissabte, 9 de febrer del 2008
Repetir per millorar
És una idea comuna en l’esport que quan més s’entreni un gest, una jugada, una situació adversa, millor. Perquè en plena competició pot donar-se. Si s’ha estudiat, l’esportista sabrà que fer. Sinó, haurà d’improvisar, li sortirà bé o malament. En el primer dels casos la ment de l’esportista estarà plenament concentrada, en el segon estarà exposat a la sort, a la casualitat.
Un gran mestre és capaç d’executar un moviment i imaginar mentalment els següents. Vivint uns pocs segons per davant de la resta del món.
És una idea comuna en l’esport que quan més s’entreni un gest, una jugada, una situació adversa, millor. Perquè en plena competició pot donar-se. Si s’ha estudiat, l’esportista sabrà que fer. Sinó, haurà d’improvisar, li sortirà bé o malament. En el primer dels casos la ment de l’esportista estarà plenament concentrada, en el segon estarà exposat a la sort, a la casualitat.
Un gran mestre és capaç d’executar un moviment i imaginar mentalment els següents. Vivint uns pocs segons per davant de la resta del món.
divendres, 8 de febrer del 2008
Evolució o creació?
Es fan els equips grans per generació espontània o més aviat com la resultant d’una llarga evolució?
Es pot crea un equip amb possibilitats de reeixir del no res o és un impossible?
Es pot fer d’un equip nou, format per jugadors nous, un equip campió?
En futbol com en altres àmbits els miracles no existeixen i si existissin serien molt cars, lluny del nostre abast. Res es crea ni es destrueix, tot evoluciona i es transforma. Un equip sòlid, gran, amb altes prestacions, fonamentades expectatives i engrescador futur és normalment un equip que ve de lluny. És, sens dubte, el producte d’una llarga i complexa trajectòria. Creacionisme o evolucionisme? Decididament: evolució.
Es fan els equips grans per generació espontània o més aviat com la resultant d’una llarga evolució?
Es pot crea un equip amb possibilitats de reeixir del no res o és un impossible?
Es pot fer d’un equip nou, format per jugadors nous, un equip campió?
En futbol com en altres àmbits els miracles no existeixen i si existissin serien molt cars, lluny del nostre abast. Res es crea ni es destrueix, tot evoluciona i es transforma. Un equip sòlid, gran, amb altes prestacions, fonamentades expectatives i engrescador futur és normalment un equip que ve de lluny. És, sens dubte, el producte d’una llarga i complexa trajectòria. Creacionisme o evolucionisme? Decididament: evolució.
dimecres, 6 de febrer del 2008
dimarts, 5 de febrer del 2008
dilluns, 4 de febrer del 2008
Indefinicions 6
Jugar amb dotze: fer trampes
Jugar la pilota: en futbol és normal menys en alguns camps
Estirada: dona seca que no es fa amb ningú
Estrella: donar-se un cop. Xocar contra alguna cosa
Expulsar: vomitar
Guanyar l’esquena: córrer endarrera
Diferència de gols: lluita de classes
Dibuix tàctic: dibuix tècnic amb taca de tinta
Fregar el pal: malalt o malalta de la neteja
Forçar un córner: abusar d’ell
Frec a Frec: manta a manta
Passada de cap: persona molt intel·ligent
Passada de la mort: aquest ja no torna
Passada d’esperó: armada de paciència
Llacuna defensiva: quan ha plogut molt
Llei de l’avantatge: afavoreix als rics
Olor de gol: ambientador molt car
Oportunista: comprador de rebaixes
Segada: la passió li enterbolia la vista
Secretaria tècnica: ben dotada pels dictats
Piràmide invertida: mal de cap pels egipcis
Plantilla: per corregir un mal pas
Pilotada: excés de carn a l’escudella
Finta: per fintinar-se
Defensa escombra: contrari a l’aspirador
Cavalcada: rua de reis
Brodar el futbol: fer puntetes a la grada
Àrea tècnica: taller
Abonament: distribuir fems
Acumulació de targetes: de professió comercial
Assegurar l’empat: fer-li una pòlissa
Banqueta: banc petit. Normalment a la cuina
Calcio: en porta molt la llet
Capgirar el marcador: desorientar al públic
Comissió de disciplina: guanys extres per bona conducta
Controlar la pilota: a les 10 a casa
Fins a la cuina: el que se li diu al noi quan et porta la compra del super
Definir: tot el contrari del que he fet
Jugar amb dotze: fer trampes
Jugar la pilota: en futbol és normal menys en alguns camps
Estirada: dona seca que no es fa amb ningú
Estrella: donar-se un cop. Xocar contra alguna cosa
Expulsar: vomitar
Guanyar l’esquena: córrer endarrera
Diferència de gols: lluita de classes
Dibuix tàctic: dibuix tècnic amb taca de tinta
Fregar el pal: malalt o malalta de la neteja
Forçar un córner: abusar d’ell
Frec a Frec: manta a manta
Passada de cap: persona molt intel·ligent
Passada de la mort: aquest ja no torna
Passada d’esperó: armada de paciència
Llacuna defensiva: quan ha plogut molt
Llei de l’avantatge: afavoreix als rics
Olor de gol: ambientador molt car
Oportunista: comprador de rebaixes
Segada: la passió li enterbolia la vista
Secretaria tècnica: ben dotada pels dictats
Piràmide invertida: mal de cap pels egipcis
Plantilla: per corregir un mal pas
Pilotada: excés de carn a l’escudella
Finta: per fintinar-se
Defensa escombra: contrari a l’aspirador
Cavalcada: rua de reis
Brodar el futbol: fer puntetes a la grada
Àrea tècnica: taller
Abonament: distribuir fems
Acumulació de targetes: de professió comercial
Assegurar l’empat: fer-li una pòlissa
Banqueta: banc petit. Normalment a la cuina
Calcio: en porta molt la llet
Capgirar el marcador: desorientar al públic
Comissió de disciplina: guanys extres per bona conducta
Controlar la pilota: a les 10 a casa
Fins a la cuina: el que se li diu al noi quan et porta la compra del super
Definir: tot el contrari del que he fet
El Gelocatil i la Gelosia
Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.
Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.
dissabte, 2 de febrer del 2008
Creure
Infinitiu: creure
Infinitiu passat: haver cregut
Gerundi: creient
Gerundi passat: havent cregut
Participi: cregut
Present: crec
Indefinit: he cregut
Imperfet: creia
Plusquamperfet: havia cregut
Perfet simple: creguí
Anterior simple: haguí cregut
Perfet perifràstic: vaig creure
Anterior perifràstic: vaig haver cregut
Futur: creuré
Futur compost: hauré cregut
Condicional: creuria
Condicional compost: hauria (o haguera) cregut
Present subjuntiu: cregui
Imperfet subjuntiu: cregués
Perfet subjuntiu: hagi cregut
Plusquamperfet subjuntiu: hagués cregut
Imperatiu: creu
Infinitiu: creure
Infinitiu passat: haver cregut
Gerundi: creient
Gerundi passat: havent cregut
Participi: cregut
Present: crec
Indefinit: he cregut
Imperfet: creia
Plusquamperfet: havia cregut
Perfet simple: creguí
Anterior simple: haguí cregut
Perfet perifràstic: vaig creure
Anterior perifràstic: vaig haver cregut
Futur: creuré
Futur compost: hauré cregut
Condicional: creuria
Condicional compost: hauria (o haguera) cregut
Present subjuntiu: cregui
Imperfet subjuntiu: cregués
Perfet subjuntiu: hagi cregut
Plusquamperfet subjuntiu: hagués cregut
Imperatiu: creu
Boscos endins
“El gegant fa molta por perquè és com nosaltres però més gran”.
Els contes. L’altra cara dels contes. La realitat dels contes.
Que passa quan s’acaba el conte? Que hi ha darrera els contes?
Són per a nens els contes?
Totes les preguntes i algunes respostes, això si amb música, una música excel·lent que us traurà de l’ensopiment.
Un caramel, una delícia per a tots aquells que seguim creient en els contes encara que acabin malament.
“El gegant fa molta por perquè és com nosaltres però més gran”.
Els contes. L’altra cara dels contes. La realitat dels contes.
Que passa quan s’acaba el conte? Que hi ha darrera els contes?
Són per a nens els contes?
Totes les preguntes i algunes respostes, això si amb música, una música excel·lent que us traurà de l’ensopiment.
Un caramel, una delícia per a tots aquells que seguim creient en els contes encara que acabin malament.
Les 12 claus de Frank Rijkaard
1. Sempre cal debatre amb els jugadors de l’equip els problemes i les idees que sorgeixin. L’intercanvi ens enriqueix.
2. Tot gran projecte es construeix des de la humilitat. No hi ha res de guanyat abans de començar.
3. L’entrenador ha de tractar igual a tothom: jugadors, premsa, aficionats. El seu crèdit és la coherència.
4. És bo donar llibertat a cada jugador, sempre que se n’assenyalin els límits. Quan se’ns dona massa llibertat, podem no saber gestionar-la i ofegar-nos-hi.
5. Cal tenir més comunicació amb els suplents que amb els titulars. De la mateixa manera, les persones del nostre entorn que es troben en circumstàncies difícils mereixen una atenció i una tolerància especials per part nostra.
6. La qualitat humana és tan important com la qualitat tècnica. Això és essencial a l’hora de formar un equip de treball, però també quan busquem amics o, fins i tot, una parella.
7. No podem treballar d’esquena a l’equip i al resultat global. Imagineu que passaria si cada jugador de futbol fes la seva pròpia guerra i al camp ni tan sols sabéssim si l’equip està guanyant o perdent.
8. S’han de buscar solucions, no culpables.
9. En el futbol –i en qualsevol equip de treball o, fins i tot, en la família- guanyem i perdem junts. Per tant, les solucions també les hem de trobar entre tots.
10. De vegades, cal agafar-se un descans per corregir els errors.
11. Per aconseguir bons resultats en el futbol, els estudis i a la feina, la nostra mentalitat ha de ser la de gaudir resolent problemes, i no que ens facin patir.
12. Hem de marcar-nos objectius realistes. Si s’exigeix a un equip que marqui deu gols en un partit és força probable que es bloquegi.
Jil Van Eyle
1. Sempre cal debatre amb els jugadors de l’equip els problemes i les idees que sorgeixin. L’intercanvi ens enriqueix.
2. Tot gran projecte es construeix des de la humilitat. No hi ha res de guanyat abans de començar.
3. L’entrenador ha de tractar igual a tothom: jugadors, premsa, aficionats. El seu crèdit és la coherència.
4. És bo donar llibertat a cada jugador, sempre que se n’assenyalin els límits. Quan se’ns dona massa llibertat, podem no saber gestionar-la i ofegar-nos-hi.
5. Cal tenir més comunicació amb els suplents que amb els titulars. De la mateixa manera, les persones del nostre entorn que es troben en circumstàncies difícils mereixen una atenció i una tolerància especials per part nostra.
6. La qualitat humana és tan important com la qualitat tècnica. Això és essencial a l’hora de formar un equip de treball, però també quan busquem amics o, fins i tot, una parella.
7. No podem treballar d’esquena a l’equip i al resultat global. Imagineu que passaria si cada jugador de futbol fes la seva pròpia guerra i al camp ni tan sols sabéssim si l’equip està guanyant o perdent.
8. S’han de buscar solucions, no culpables.
9. En el futbol –i en qualsevol equip de treball o, fins i tot, en la família- guanyem i perdem junts. Per tant, les solucions també les hem de trobar entre tots.
10. De vegades, cal agafar-se un descans per corregir els errors.
11. Per aconseguir bons resultats en el futbol, els estudis i a la feina, la nostra mentalitat ha de ser la de gaudir resolent problemes, i no que ens facin patir.
12. Hem de marcar-nos objectius realistes. Si s’exigeix a un equip que marqui deu gols en un partit és força probable que es bloquegi.
Jil Van Eyle
divendres, 1 de febrer del 2008
Buix, el número 1
No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.
No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.
Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.
És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.
És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.
És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.
És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.
Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.
No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.
No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.
Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.
És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.
És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.
És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.
És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.
Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)