Els pilars de la terra, part III
La meitat de tot
(Balanç primera volta. Lliga juvenil de segona divisió, grup 12)

Certament he fet tard. Volia “penjar” aquest subjectiu anàlisi al final de la primera volta i m’ha estat impossible. Però com que més val tard que mai aquí ho teniu:

Equips que estan per damunt de les meves expectatives de principi de Temporada.

En primer lloc el Jupiter, un equip molt jove, amb molta qualitat i una decisiva direcció tècnica que el fan en aquests moments estar molt per damunt de les meves previsions d’inici de Temporada. Porten una ratxa ratllant la perfecció en els partits de casa on és obligat i necessari no fallar per tenir opcions al títol. Aplicats, molt aplicats, encara que amb alguna ajuda puntual de jugadors d’altres equips de categories superiors, han resolt amb solvència els partits com a locals. Donant fins ara una sòlida sensació d’equip imbatible en el seu feu. Per les seves instal·lacions han passat dos dels aspirants al títol i els 2 han caigut, de forma clara la Barceloneta i bastant més ajustada el M9M.
El dèficit l’han presentat lluny de casa, perdent alguns partits de forma inexplicablement dolorosa, com aquell 9 a 1 al camp de la Vila, o aquell 3 a 0 al Camp del Santa Eulàlia. En canvi no li varen posar fàcils les coses a l’Europa en el Nou Àliga on el resultat, tot i sent negatiu, va ser molt ajustat.
No deixa de ser bastant lògic i previsible que jugadors de 1er. any ho passin malament en els desplaçaments quan es troben amb terrenys complicats i equips molt fets. La por escènica és un factor determinant en debutants a la categoria i un fet incontestable per el que han passat tots els equips primerencs.
Tot això no treu que sigui l’equip revelació del grup atenent les expectatives i els pronòstics de principi de Temporada. Haurem d’esperar la segona volta per comprovar el potencial real d’aquest equip una vegada superat l’efecte sorpresa de les primeres 13 jornades. Ara tots els rivals els coneixen i no ho tindran tan fàcil. Les segones voltes acostumen a ser més dures i la inexperiència i la “tendresa” acostuma a passar factura. Ja ho veurem. Aquest proper cap de setmana tenen una primera prova de foc i on es podran refer de la humiliant derrota enfront de la Vila. Comença l’hora de la veritat.

Un segon equip “sorpresa” a mitges ha estat la Barceloneta. Un altre equip jove amb bons jugadors i una mà experta i molt interessant al timó. Equip que naixia a l’ombra del Juvenil A, veritable aposta del Club, i que poc a poc ha anat canviant les opinions sobre ell de propis i estranys, passant a ser actualment l’equip insígnia per damunt d’un trontollant Juvenil A. Pocs apostàvem al principi de temporada per aquest equip en el que havia de ser un any d’adaptació a la categoria i de transició per aconseguir el proper any l’ascens.
Però ha estat arribar i moldre. Aquests nois impacients sembla que no tinguin espera i volen aconseguir tots els objectius aquest mateix any.
Forts a casa, només han deixat escapar punts amb l’empat davant el M9M, un dels capdavanters, per contra varen derrotar a l’Europa amb un resultat ajustat però favorable als seus interessos. La resta han estat tot victòries bastant còmodes. El dèficit, la cara fosca, l’han tingut en les seves visites a Santa Eulàlia on varen ser apallissats i al Camp del Jupiter, perdent de forma clara i contundent. Com he dit del Jupiter, haurem d’esperar el transcórrer de la segona volta per fer-nos una idea real del seu veritable potencial. Serà en els propers partits on la Barceloneta serà o no serà, on ha de donar el do de pit i fer bo el treball de la primera volta.
Ja no hi ha l’efecte sorpresa, tots ens coneixem i això pot ser un factor determinant en les possibilitats dels uns i dels altres.
Aquest mateix cap de setmana podrem prendre la temperatura de cocció d’aquest equip en un desplaçament difícil, però potser no tant com fa un parell de setmanes, donat el delicat moment anímic del M9M. El dissabte sortirem de dubtes.


Equips que estan complint les meves expectatives de principi de Temporada.

Per començar, l’Europa. Equip que venia d’una excel·lent campanya en el darrer any i que circumstàncies estranyes van impedir, en el darrer moment, que assolis l’ascens de categoria per només un punt, tot i sent un equip de primer any.
Aquest any ha de ser el de la seva consolidació per trajectòria i contingut. Tenen bones individualitats, però millor conjunt, que fa que no hagin de patir per possibles baixes puntuals d’un o altre jugador en determinats moments de la Temporada.
Fins ara han estat dins el guió previsible, deixant escapar només 5 punts en tota la primera volta: 3 fora enfront la Barceloneta i 2 inesperats al Camp del Nou Sardenya davant d’un fluix Hospitalet At. Sorpreses sempre n’hi ha en una lliga tan competida i aquesta, sens dubte, ha estat la menys previsible. D’aquí el nom de sorpresa.
Ha resolt amb autoritat els partits de casa, exceptuant el dia del Jupiter, i ha arrencat excel·lents victòries dels camps del Santa Eulalia, Trajana, Martinenc i darrerament contra la Vila, un Camp, fins al moment, amb record d’imbatibilitat.
L’efecte sorpresa no es pot donar aquesta segona volta amb aquest equip, perquè des del principi de Temporada ja comptava com a favorit en totes les travesses. Descartat l’efecte sorpresa, només queda l’efecte liderat i és aquell que motiva a tots els equips quan s’enfronten contra el primer classificat. Això genera un plus de “ganes” que farà que l’Europa no trobi cap partit fàcil d’aquí a final de Temporada. Tots els equips voldran guanyar al líder i això pot provocar un desgast que veurem com son capaços de gestionar.
En aquesta segona volta ha de visitar els difícils camps del Jupiter i el M9M i rebre a casa a la Barceloneta i al Santa Eulàlia. Calendari dur, però no més que els altres. I un equip amb aspiracions d’assolir l’ascens de categoria ha d’estar perfectament preparat pel repte.

Un altre equip que està fent el que se li preveia i exigia és el M9M. Un equip davant de la seva darrera oportunitat d’aconseguir un ascens. Un equip que s’ha anat fent en els darrers dos anys per a donar el salt definitiu aquesta Temporada. Va començar molt fort, fortíssim, amb un espectacular partit davant el Santa Eulàlia al que va derrotar en el primer partit de lliga. Per desprès esgarrapar un valuós empat al Camp de la Barceloneta. Des d’aquell moment ha anat fent una campanya més que acceptable amb una única taca negra i va ser l’empat davant el Sant Joan Baptista. La derrota enfront el Jupiter es pot considerar com a normal, tenint en compte que és un dels altres equips candidats, malgrat tot, no va ser una derrota de les que fan mal, perquè va ser ajustada i el joc de tots dos va ser molt igualat. Però la derrota enfront l’Europa al Camp de l’Àliga si que els hi ha fet mal. Mal per la contundència del resultat i la gran diferencia en el joc proposat pels uns i pels altres. Derrota dura de pair i que els ha deixat lleugerament tocats i amb unes conseqüències difícils de preveure.
Si als altres equips dels que hem parlat els pot pesar la seva inexperiència al M9M, en canvi, l’experiència acumulada en aquests anys els ha de treure del pou i fer-los recuperar el pols al que ens tenien acostumats i que segur els ha de fer estar en els llocs de privilegi les properes jornades.

El darrer que completa la tripleta d’equips que està dins els paràmetres de lo previsible és el Santa Eulàlia. Bon equip i bon conjunt com l’Europa. Potser no té grans individualitats que destaquin per damunt del grup, però si una gran força en el seu esperit col·lectiu.
La lliga no podia començar pitjor per a ells amb una dolorosa derrota a Magòria. Derrota que, vist el posterior rendiment del M9M, no ha estat tan determinant. Aquesta derrota però, els va fer entrar en una dinàmica d’inquietud i plena de dubtes que els va fer passar per una etapa fosca. Han patit dues derrotes, a casa enfront l’Europa, clara molt clara, i una de força estranya davant un Trajana molt mediocre.
S’ha de comptar que el canvi d’entrenador, una vegada començada la Temporada, sempre és un fet desequilibrant i de resultat incert. En aquest cas la reacció de l’equip ha estat espectacular, encadenant victòria darrera victòria fins a col·locar-se en una situació de privilegi entre els quatre primers classificats i amb opcions a tot. Aquest fet era impensable a la cinquena jornada, on molts rivals i públic en general el donaven per acabat. No ha estat així i per mostra recordar que tots els equips capdavanters, excepte l’Europa, és a dir, el Jupiter, la Barceloneta i el propi M9M, que han passat pel seu Camp han sofert derrotes abundades i incontestables. Han arrencat un empat a l’inexpugnable camp de la Vila i ara els hi queda una segona volta amb desplaçaments molt complicats i on haurem de veure la resposta d’un grup que s’ho comença a creure. L’autoestima i la confiança en les pròpies forces són factors determinants en la consecució d’objectius i el Santa Eulàlia respira un altre aire des de fa 6 jornades. Queda molt, però han trobat el camí.


Equips que estan per sota les meves expectatives de principi de Temporada.

Evidentment el Martinenc. Sempre dissenyat per a fer grans papers. Sempre amb l’objectiu d’aconseguir grans fites. Sempre renovat i canviant per al millor, acaben esdevenint un equip pont. Equip pont entre els de dalt i els de baix. Equip que es dilueix a mida que avança la competició amb algun moment aïllat d’esperança però un balanç global decebedor.
El més greu de tot és que no solament està aquest equip del grup 12 en aquesta lamentable situació, sinó tots els altres juvenils del Club que militen en altres grups. Amb el potencial humà que atresoren se’ls hi podria demanar millors resultats i això és el que, sincerament, pensava a principis de lliga. Si bé és cert que no ha estat la primera Temporada que m’enduc aquesta desil·lusió i em temo que no serà l’ultima.
D’aquí al final, doncs anar passant i malbaratant un temps, unes energies i unes expectatives decebudes. Un any més. O és un any menys?

L’altre és el Trajana, sempre pensant que el proper any serà el bo, el definitiu, la consagració. I aquest any no arriba mai. Sempre amb els mateixos defectes, sempre amb les mateixes xacres. Sempre posant l’accent en aspectes accessoris i mai concentrant esforços en el propi futbol. Sempre més preocupats per la baralla que no pas per la lluita, la lluita esportiva, és clar. Any darrera any i cada cop amb menys futur per endavant. Espero sincerament que les noves generacions de futbolistes de la casa capgirin la historia i podem gaudir en els propers anys d’un Trajana diferent i amb olor de futbol.
De moment aquest any transitaran pel mig de la taula amb més pena que glòria veient com l’art del futbol els hi passa novament de llarg.

Cas apart és els Veterans de Catalunya. Equip en el que tenia dipositades moltes esperances, si bé no per guanyar el títol, si per fer un paper molt més protagonista del que estan tenint fins el moment. Crec que tenen un problema de fragilitat moral. No van començar bé la lliga i varen entrar en una dinàmica negativa que els va fer perdre partits, que amb una mica de sort i convenciment, haguessin pogut guanyar. És molt difícil invertir les tendències, però els hi pressuposo capacitat per fer-ho. Queda encara molta lliga i el millor d’aquest equip estar per arribar. Només cal que creguin una mica més en ells mateixos i en les seves pròpies qualitats. El futbol és un estat d’ànim i amb això es recondueixen moltes situacions. Canviar el signe d’un partit és tan fàcil o tan difícil com canviar el sentit de la marxa quan vas caminant, només cal voler-ho fer i posar-s’hi.
Espero que el balanç de final de Temporada faci justícia al que es mereix aquest Equip de futbol i per extensió aquest gran grup de persones.

Equips sobre els que no tenia expectatives al principi de Temporada i segueix-ho sense tenir-ne.

La resta: Gornal, Cinc Copes, Joan Pau II, Sant Joan Baptista, Hospitalet At. i Vila Olímpica.

Apèndix: Em prendre un parell de setmanes de reflexió abans de formular la meva opinió sobre la Vila. En aquests moments no disposo del mínim grau d’objectivitat necessària que es requereix per aquesta avaluació. Han passat coses en els darrers dies que poden condicionar la meva interpretació i voldria ser, en la meva intervenció, el més just i ponderat possible en vers aquest col·lectiu. Ja em perdonareu.

Publicat a la web del Forumcatalunya 14-2-08