divendres, 1 de febrer del 2008

Buix, el número 1

No és el President dels EEUU, encara que el seu nom tingui una sonoritat molt similar.

No és ni tan sols el President de la seva comunitat de veïns perquè l’edat no li permet.

Ni té res a veure amb el formatge President massa cremós pel meu gust.

És simplement la conseqüència lògica dels seus progenitors: una persona excel·lent i, per reblar el clau, un enorme porter de futbol.

És senzillament un company pels seus companys, un amic pels seus amics i un xaval que es diverteix servint de diana per a una colla d’eixelebrats entossudits en fer-li un gol.

És simplement en Buix, un porter de bona planta i millor substrat.

És un veritable referent, un model inclòs per a mi que vaig escàs de models.

Buix, bon vent pel teu vaixell. I si el vent s’atura et prometo que jo bufaré.