El Gelocatil i la Gelosia

Prop de Barcelona, a la bonica població d’Esplugues de Llobregat s’hi troben els Laboratoris farmacèutics Gelos que tenen com a producte estrella el famós Gelocatil. Aquest fàrmac tan popular té l’extraordinària virtut de combatre el mal de cap i sovint amb eficàcia.
De similar fonètica i gràfica hi ha un altre “producte” anomenat gelos o gelosia que es troba a les antípodes del gelocatil. Si aquest guareix el mal de cap els gelos o la gelosia n’acostumen, en contraposició, a donar-ne molts.
Aquest producte tan literari, parlo ara de la gelosia, s’elabora en un dels laboratoris més potents del món: el cervell humà. D’efectes devastadors i irreversibles no solament afecta a la persona que els pateix sinó, i el que és més greu, al destinatari i per extensió a tot l’entorn del subjecte.
Amb moltes cares i arestes es manifesta en tots els terrenys i àmbits. Hi ha gelosia artística, amorosa, professional, de protagonisme, esportiva, d’acceptació social...
Obsessió que por dur a l’extrem d’expressions del tipus: “serà meva o no serà de ningú”, “enfonsaré la pròpia empresa abans de veure l’èxit del meu company”, “que parlin de mi encara que sigui malament” i un munt de variables del mateix caire destructiu.
El tocat de gelosia es pot considerar, sens dubte, una víctima, la primera víctima d’una espiral d’ofuscació generada per ell mateix i que acabarà per enterbolir-ho tot d’una manera irracional i nefasta.
Malgrat el que podria semblar una malaltia de joventut, d’immaduresa i que , en conseqüència, s’hauria de corregir amb el pas dels anys. La realitat ens demostra, que en alguns casos, i producte segurament d’una mala gestió cap a la maduresa del propi individu, ens aboca a una immaduresa enquistada, a una maduresa no resolta i ens acaba portant a una psicopatia que es magnifica amb el temps prenent formes d’una extraordinària virulència i que escapa a tota lògica, anàlisi i/o control.
La gelosia respon així a l’exercici dels més irracionals i baixos instints que es puguin donar en persones mal resoltes. Deficitàries en el seu natural i desitjable procés evolutiu.
Tracteu-los amb delicadesa, tendresa i comprensió, són uns malalts i necessiten tot allò que ells són, en el seu estat d’encegament, incapaços de comprendre.