Vull tornar a trempar

Estrany final de lliga. Les successives aturades per descans i pluja han aigualit el desenllaç d’un campionat que, ara fa tres setmanes, es presentava molt emocionant. L’interès per una Lliga, pràcticament resolta amb el triomf d’avui del Santa Eulàlia enfront dels seus veïns de carrer, ha decaigut a uns nivells gèlids, per sota de la temperatura de congelació.
El M9M fa tres setmanes que no disputa un partit oficial i l’Europa, quatre. Així és impossible mantenir la tensió i l’atenció, malgrat ser, un dels millors grups de tota la categoria.
La Federació, una temporada més, s’ha cobert de glòria, amb una organització pèssima, tolerant abandons, retirades i no presentacions d’equips, sense prendre la més mínima mesura correctora, reparadora i, fins i tot, sancionadora. La Federació, amb la seva actitud negligent, no fa més que potenciar i estimular conductes gens esportives i que no afavoreixen, en cap cas, l’espectacle.
Hem arribat, desgraciadament, a un final descafeïnat i destrempant. Desprès d’una Temporada amb moments brillants i molt competits, ha estat una pena, un despropòsit sense sentit, trobar-nos en aquesta decebedora situació.
Espero, si més no, que la darrera jornada ens retorni tot allò que no hauríem d’haver perdut mai.