Natàlia

Com Cristina de Pizan, la Natàlia viu en un món medieval, en un entorn de misogínia combativa, un món d’homes fet a imatge i semblança dels homes.
Han passat els anys, han passat els segles i tot continua pràcticament igual, és a dir, pitjor.
La Natàlia és entrenadora de futbol en un equip d’homes. La Natàlia és una de les poques, per no dir l’única dona, que ocupa un lloc de certa responsabilitat i amb quota de decisió dins d’un aparell circulatori afectat per una arteriosclerosi terminal. Una estructura tancada, endogàmica, malaltissa i amb senyals evidents d’esgotament i d’estar arribant al final d’un llarg i penós viatge.
La Natàlia, com la Cristina del segle XV, viu en una bombolla d’aire de no més d’1 m2. La Natàlia és molt conscient de que una flor no fa estiu i se sent, malauradament, com l’excepció que confirma tota regla.
Estem parlant, evidentment, del futbol base, perquè en el professional, ni tan sols existeix aquesta excepció.
La Natàlia està escrivint el seu particular “La ciutat de les dames” amb el públic propòsit de que la seva experiència no sigui única. Que els fonaments que està encofrant, la primera pedra o primera pilota, tan se val, que està posant, doni fruits a curt termini. Que el seu “cas” deixi de ser un fenomen, gairebé paranormal, per passar a formar part de la nostra desitjable quotidianitat.