Caucus

Si observem amb atenció el desenvolupament dels “caucus” a Estats Units, és a dir, les eleccions primàries per escollir el candidat, tant per part republicana com demòcrata, a la futura presidència del país, hi trobem alguns aspectes molt significatius i reveladors del corrent d’opinió d’amplis sectors de població respecte als avenços reals de les dones en la nostra societat occidental.
Per una banda tenim el guany indiscutible de que una dona es pugui presentar a la presidència del país, fet impensable fins fa poques dècades, i encara més si tenim en compte que fins ben avançat el segle XX, les dones ni tan sols tenien dret a vot. Doncs per una banda aquest important avenç, però en el seu dèficit i a l’altra cara de la moneda, la sensació, la percepció real, del pensament majoritari en molts nuclis del país, que prefereixen com a president a un home, encara que sigui negre, a una dona encara que sigui blanca. I això que estem parlant del partit demòcrata, partit que aglutina els corrents més progressistes del país.
Tot això no fa més que donar valor a la idea de que és més fàcil canviar les lleis que no pas la mentalitat de les persones.
No deixa de ser curiós que en un país que s’ha destacat negativament al llarg de la seva historia per l’esclavitud i marginació dels negres, aquests hagin assolit amb el temps, un rang, un “estatus” en l’escala social, superior a la de les pròpies dones. Fet que dona llum a l’estat real de la qüestió i al lloc que ocupen les dones, malgrat tots els guanys i avenços, en l’actual societat del benestar i el progrés.
Les dones fa molts anys que estan involucrades en aquest procés de canvi, de reivindicació dels seus indiscutibles drets. La dona ha treballat col·lectivament en l’evolució del seu pensament, mentre l’home s’ha mantingut al marge. L’home s’ha adaptat, més per supervivència que no per convenciment, i no ha integrat, en el seu jo íntim, la necessitat de que el canvi s’havia de produir en totes dues parts per tenir èxit.
Només un però en tot aquest procés, i és que la dona en el seu afany per aconseguir els mateixos drets que l’home, ha copiat estereotips i ha reclamat aspectes que no són bons ni desitjables per a ningú.
La dona en la seva lluita ha de trobar un espai nou, propi, diferent i millor que l’actual i l’home intel·ligent si hi hauria de sumar.