Per a tu que et vas fent gran mentre jo intento abastar-te

Algú que espera

Envellir dignament deu ser integrar-se
discretament en un espai sòlit
com la pròpia pell, sense altre guany
que els anys viscuts i alguna sorprenent
presència que el temps, astutament,
tan aviat dibuixa com esborra
de la memòria.

Això i, tal vegada,
si el fat es mostra benvolent, l’encant
d’estimar tendrament, calladament,
sense esperar ni resposta, com qui
canta per si mateix en veu molt baixa.

Miquel Martí i Pol