Les salines de la Vila

Antigament la sal era un be molt apreciat, tan que s’acostumava a pagar als legionaris romans amb aquest condiment, d’aquí el nom de salari, que feia referència justament, a la retribució setmanal pels serveis prestats.
Aquest be, el podien bescanviar, aleshores, per altres bens de primera o segona necessitat, segons els hi convenia.
La sal era tan valuosa com l’or i, en conseqüència, les salines tan o més importants que les mines d’or. Per tot això, les viles que posseïen salines eren les més prosperes de tot l’Imperi.
Com han canviat les coses, de be preuat i necessari fa dos segles, a la caiguda en desgràcia actual. Ara la sal és sinònim d’hipertensió i un dels principals factors determinants en els infarts i altres malalties circulatòries. La sal està estigmatitzada i és sistemàticament rebutjada per els seus efectes negatius per a la salut.
La sal ha deixat de ser bàsica i necessària i les viles amb salines no saben que fer amb ella. Un producte tan nociu i perjudicial ja fa temps que ha deixat de ser un benefici per acabar sent un problema. El reduït us de la sal i la seva minsa sortida comercial fa que aquesta s’acumuli perillosament filtrant-se en el terreny contaminant els aqüífers i fent malbé les collites.
La vila que tingui salines està realment perduda i haurà, si vol sobreviure, actuar ràpid i en conseqüència.