La galàxia de Lucas

El Lucas al que faig referència no té res a veure amb el creador, a mitjans dels anys 70, de la famosa saga de La Guerra de les Galàxies.
El meu Lucas no viu en un món d’herois estel·lars, ple d’artilugis voladors i batalles sense fi. No es mou envoltat d’efectes especials, però en canvi, si que és generador d’afectes molt especials. El món del Lucas, que jo conec, res té a veure amb la ficció, ans al contrari, és un món de quotidianitat, senzillesa i una gran dosi de realitat.
La galàxia del Lucas no és un espai maniqueista de bons i dolents i en conflicte permanent. El món del Lucas, que jo conec, és un mon de matisos on hi caben totes les textures i tots els colors. Un lloc de solucions i respostes, més enllà d’estratègies dissenyades per a la involució continua.
El Lucas del que parlo es diu Xavier i és el director de l’escola de futbol del CE Europa, un autèntic galàctic per l’extraordinària dimensió de la seva feina i la qualitat humana que atresora.

El vaig conèixer tard, quan ja penjava les botes, desprès d’una intensa i exemplar carrera esportiva. I l’estic descobrint ara, just quan li toca, per feina i vocació, fer que molts nens i nenes es calcin les seves primeres botes per engegar una il·lusionant etapa que els durà a ser, no se si bons futbolistes, però segur que sí, millors persones.

Ara ens diu el Lucas que per fi ha trobat a la seva princesa Leia. Ens explica emocionat, que s’hi vol embarcar amb ella en una travessa (no se si ha dit espacial o especial) més enllà de les estrelles. Ens anuncia la seva decisió i ens afirma que ho té clar i jo me’l crec. I no solament això, sinó que li desitjo tant o més èxit que l’obtingut per la famosa saga galàctica.

Xavi Lucas, que la força t’acompanyi en el teu viatge interestel·lar i que la teva galàxia sigui sempre una galàxia de pau i no de guerra.