Quan des de la forma es veu el fons
M9M 1 - Europa 1

Em poso a escriure aquesta crònica sense saber el resultat entre el Sant Joan Baptista i el Santa Eulàlia. De fet, tan se val, a hores d’ara l’equip de l’Hospitalet és campió del grup 12, independentment del que hagi succeït a Sant Adrià de Besos.
Un campió incontestable i merescut, que ha fet una segona volta per emmarcar, sense cedir cap punt en els darrers disset partits. Una gesta realment admirable en una de les lligues més competides dels darrers anys i sens dubte, la millor de tota la segona divisió.
Desprès de l’empat de l’Europa a Magoria davant un brillant M9M tot ha quedat vist per a sentencia. L’Europa necessitava guanyar, si o si, per tenir opcions al liderat. El resultat que s’ha produït aplanava el camí cap al títol per a un Santa Eulàlia, que abans de jugar ja havia guanyat.
És molt difícil fer una crònica quan les emocions son tan fortes i presents. És realment complicat escriure sobre el que ha passat i intentar racionalitzar els fets quan els sentiments col·lapsen el teu pensament. Tens la estranya sensació que els dits no responen a les teves ordres, que hi ha una evident desconnexió entre el teu cervell i el teclat. Et mires fixament la pantalla de l’ordinador fins que el blanc de la pàgina word et fa mal als ulls i decideixes abaixar les parpelles. Aleshores un munt d’imatges et venent al cap, una cataracta de spams et passen per davant a una velocitat de vertigen, moments de joia, moments on tot semblava perdut, moments per a l’esperança, instants al llindar de l’abisme, moments i més moments condensats en el més petit interval de temps imaginable.
Quan aconsegueixes refer-te, veus com poc a poc la boira escampa i és, aleshores, quan fas el que has de fer.
I el que toca ara, és felicitar sense reserves, al Santa Eulàlia i desitjar-li molts èxits en el seu immediat futur a primera. Espero que sigui un digne representant de tots els equips, que amb el seu esforç i competitivitat, l’han fet millor. Un equip creix en funció del rival, i el Santa Eulàlia n’ha tingut d’una altíssima qualitat.
També toca treure’s el barret davant un Europa i un M9M que, aquesta mateixa tarda, ens han brindat un dels millors partits que he vist en molt de temps. Un espectacle per a paladars selectes que ens ha deixat a tots, repeteix-ho, a tots, un excel·lent gust de boca. Un digníssim final per a una Temporada de matricula “cum laude”. El que hem repetit al llarg de moltes jornades, la injustícia sagnant que només pugui pujar un sol equip d’aquest grup, doncs estic convençut que els 4 primers són, per a mi, equips de primera divisió i a més de la part alta.
Destacable, absolutament destacable, la lluita, la professionalitat i l’ètica del M9M, que han donat un exemple d’esportivitat deixant-se la pell al camp fins el darrer sospir i la penúltima de les rampes. Un equip que és capaç de buidar-se, de lliurar-se amb aquesta generositat pel simple fet de competir, és una de les millors imatges que m’enduc d’aquesta irrepetible Temporada.
L’Europa ho ha intentat fins l’últim moment. Ha estat viu fins el darrer minut del darrer partit de la darrera jornada. Ha fet una Temporada excepcional amb un futbol de luxe i amb alguns partits antològics, dignes de ser gravats en DVD i passats a les escoles per ensenyar que en pot ser de fàcil i espectacular el futbol.
Ha estat brillant en atac, però també en defensa. Ha tingut equilibri com a equip i una línia de mig camp impressionant. Ha tingut joc incisiu per bandes i laterals amb projecció. Ha tingut tot el que calia menys la sort, en moments puntuals, que li pertocava, encara que només fos per estadística.
A aquesta poca sort s’ha afegit la desgràcia de creuar-se amb un Santa Eulàlia “enxufat” que els hi ha barrat el pas en el tram final de la lliga, amb una trajectòria impecable i segurament irrepetible.
L’eufòria de la victòria o el desencís de la derrota tan sols dura unes hores. A partir de demà només hi haurà present i evidentment futur. Caldrà preparar-se pel que ha de venir, la disposició dels ulls en el cap dels éssers humans no deixa lloc a dubtes: estan col·locats a la part de davant i no a la part del darrera del cap, per alguna cosa serà.

En l’idioma dels sioux no hi ha cap paraula que vulgui dir adéu. Per això, i amb la predisposició a fer l’indi que em caracteritza, us dic arreveure i que els Grans Esperits us siguin sempre favorables.