La pluja que tot ho atura

“Al meu país la pluja no sap ploure,
si plou poc és la sequera,
si plou massa és el desastre”

La pluja capriciosa que s’amaga quan vol i que arriba quan li plau sense demanar permís. La pluja que no sap d’oportunitat ni estratègia. La pluja autista que no respon a planificacions i trenca previsions amb una suficiència insultant.
Aquesta mateixa pluja ha fet del cap de setmana que es preveia decisiu i on havien de passar moltes coses, on podia quedar definitivament resolta la Lliga i les especulacions en un i altre sentit feien córrer rius de tinta. Aquesta pluja, dic, ha acabat per diluir la jornada i ha posat en quarantena un final que haurà d’esperar que el temps millori per obtenir les respostes desitjades.
Un final tan emocionant sempre ho pot ser una mica més. La pluja s’ha afegit a la festa posant una dosi de suspens imprevist a un desenllaç no apte per a cors fràgils.