Tensar l’arc

Els vostres nens no són els vostres nens.
Són les filles i els fills del propi anhel de vida.

Venen a través de vosaltres però no provenen de vosaltres
i encara que estiguin amb vosaltres no us pertanyen.

Podeu donar-los el vostre amor però no els vostres pensaments,
ja que tenen els seus propis pensaments.

Podeu allotjar els seus cossos però no les seves ànimes,
ja que les seves ànimes viuen a la casa del demà, que vosaltres no podreu visitar, ni en els vostres somnis.

Podeu esforçar-vos a ser com ells, però no intenteu fer-los com vosaltres, ja que la vida no mira ni espera l’ahir.

Sou els arcs d’on els vostres nens surten com fletxes vivents.

Deixeu-vos anar en mans de l’arquer: serà per a bé.

Jalil Gibran