Ciutadà Kane
L’entrada d’Orson Welles al cinema, no podia passar desapercebuda si tenim en compte la seva trajectòria anterior i la seva especial participació en un dels fets més rellevants, sociològicament parlant, de l’època, amb l’emissió de la novel·la “La guerra dels mons” per radio, que va trasbalsar el país de costa a costa, deixant una petjada inesborrable per a tots aquells que la van viure.
Ciutadà Kane va ser la seva estrena com a director, i en el seu moment, un veritable punt d’inflexió que marcaria per sempre el futur del cinema. Els seus avenços tècnics, estètics, interpretatius i narratius varen ser fonamentals pel desenvolupament immediat d’un llenguatge que començava a ressentir-se d’un cert immobilisme.
Ciutadà Kane també té l’honor de ser la primera vegada que, en cinema, la càmera es situava en una posició no frontal i permetia angles i perspectives mai vistes fins aleshores. Tots els decorats, abans de l’arribada de Welles, es construïen sense sostre i això limitava la visió de l’espectador i li donava un format teatral que Ciutadà Kane desmuntaria definitivament.
No exempta de polèmica pel tema triat i pel seu tractament, la historia, més o menys explicita, del magnat de la comunicació William Randolph Hearst va esdevenir un gran escàndol per l’època i que el propi Hearst es va encarregar d’alimentar amb la seva bel·ligerància contra el film.
Amant de l’actriu de segona fila Marion Davies, no va saber pair la memorable, i agosarada pel moment, referència a la part sexual més íntima de Marion, que ell anomenava Rosebud, i que en el film es convertia en el nom del trineu amb el que jugava de petit i que, justament, és la darrera paraula que, el protagonista de la pel·lícula, l’ ”alter ego” de Hearst, pronuncia abans de morir.
Al marge de tot l’afer extra cinematogràfic, el film és considerat, per la critica experta i per la gran majoria d’amants del cinema, com una de les 10 pel·lícules cabdals de la Història. Un veritable i contundent clàssic pel que no passen els anys.
L’entrada d’Orson Welles al cinema, no podia passar desapercebuda si tenim en compte la seva trajectòria anterior i la seva especial participació en un dels fets més rellevants, sociològicament parlant, de l’època, amb l’emissió de la novel·la “La guerra dels mons” per radio, que va trasbalsar el país de costa a costa, deixant una petjada inesborrable per a tots aquells que la van viure.
Ciutadà Kane va ser la seva estrena com a director, i en el seu moment, un veritable punt d’inflexió que marcaria per sempre el futur del cinema. Els seus avenços tècnics, estètics, interpretatius i narratius varen ser fonamentals pel desenvolupament immediat d’un llenguatge que començava a ressentir-se d’un cert immobilisme.
Ciutadà Kane també té l’honor de ser la primera vegada que, en cinema, la càmera es situava en una posició no frontal i permetia angles i perspectives mai vistes fins aleshores. Tots els decorats, abans de l’arribada de Welles, es construïen sense sostre i això limitava la visió de l’espectador i li donava un format teatral que Ciutadà Kane desmuntaria definitivament.
No exempta de polèmica pel tema triat i pel seu tractament, la historia, més o menys explicita, del magnat de la comunicació William Randolph Hearst va esdevenir un gran escàndol per l’època i que el propi Hearst es va encarregar d’alimentar amb la seva bel·ligerància contra el film.
Amant de l’actriu de segona fila Marion Davies, no va saber pair la memorable, i agosarada pel moment, referència a la part sexual més íntima de Marion, que ell anomenava Rosebud, i que en el film es convertia en el nom del trineu amb el que jugava de petit i que, justament, és la darrera paraula que, el protagonista de la pel·lícula, l’ ”alter ego” de Hearst, pronuncia abans de morir.
Al marge de tot l’afer extra cinematogràfic, el film és considerat, per la critica experta i per la gran majoria d’amants del cinema, com una de les 10 pel·lícules cabdals de la Història. Un veritable i contundent clàssic pel que no passen els anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada