Tens un e.mail
Tens un e.sopo

L’àliga i l’escarabat

Estava una llebre sent perseguida per una àliga, i veient-se perduda va demanar ajuda a un escarabat, pregant-li que la salvés.
L’escarabat li va demanar a l’àliga que perdonés a la seva amiga. Però l’àliga, menyspreant la insignificança de l’escarabat, la va devorar allí mateix.
Des d’aleshores, cercant venjança, l’escarabat observava els llocs on l’àliga posava els seus ous, i fent-los rodolar, els llençava al terra.
Veient l’àliga que no se’n sortia, va demanar ajuda a Zeus, per salvar la seva descendència.
Zeus li va oferir col·locar-los a la seva falda, però l’escarabat veient la jugada, va fer una boleta de fang, i volant la va deixar caure sobre la falda de Zeus. En veure la boleta de fang, Zeus es va aixecar d’una revolada per espolsar-se-la, fent caure tots els ous sense adonar-se’n.
Per això des de llavors, les àligues no posen ous a l’època en que els escarabats surten a volar.

No menyspreïs mai el que sembla insignificant, doncs no hi ha esser tan dèbil que no pugui abastar-te.