La vida al sol

Si per atzar,
la vida entén
què és massa cruel morir-se aviat,
i va i et salva la campana...

Vés-hi abraça-la!!!

I, sí per art
de tripijoc.
Del seu barret en treu mil flors
i volen papallones blanques...

Vés-hi i abraça-la!!!

Abraça-la, treu-la a ballar,
despulla-la, fes-li regals,
presenta-la a tothom
i estrena, amor, la vida al sol.

Que tornar a néixer
és bon invent
per oblidar la mala gent
i invertir el temps en estimar-se.

En estimar-se!!!

I digues-li
que tu de gran
voldries ser somiador,
que és un ofici que s’acaba.

Que s’acaba!!!

I besa-la, mossega-la!
Posa-li un pis com a una amant
d’aquelles senyores d’abans.
i estrena, amor, la vida al sol.

Joan Isaac