El de-sastre

Un home s’emprova un vestit fet a mida i diu al sastre:
-Necessito que m’escurci aquesta màniga! És cinc centímetres massa llarga!
-No, ja ho veurà: doblegui el braç així –diu el sastre- i la màniga li puja.
-Bé, d’acord –diu l’home-, però ara fixi’s en el coll! Quan doblego el braç, el coll em puja fins a mig clatell.
-No passa res –diu el sastre-. Alci el cap i tiri’l enrere. Perfecte.
-Però ara l’espatlla esquerra em queda deu centímetres més baixa que la dreta! –diu l’home.
-Cap problema –diu el sastre-. Inclini el tronc cap a la dreta i les espatlles se li igualaran.
L’home surt de la botiga amb el vestit posat, el braç dret doblegat sobresortint-li, el cap alçat i tirat enrere, i amb el tronc inclinat cap a la dreta. Tot plegat fa que camini espasmòdicament, a batzegades.
En aquell moment, dos vianants el veuen.
El primer diu:
-Mira aquest pobre home esguerrat. Fa encongir el cor.
-Sí –diu el segon-, però el seu sastre deu ser un geni! El vestit que porta li escau meravellosament bé!

Plató i un ornitorrinc...