diumenge, 18 de gener del 2009

Resultat ajustat
Europa D 12 – Escola Guineueta 1
Cadet Segona Divisió


Ajustat a la realitat. Ajustat als mèrits dels uns i dels altres. Ajustat a les qualitats exhibides per tots dos equips i que ha quedat clarament reflectit en un marcador, fins i tot curt. Avui l’Europa ha estat quasi perfecte, al gran futbol que acostumen a fer, inclòs quan perden, han afegit una gran dosi d’efectivitat que ha fet les delícies dels sacrificats espectadors que han decidit acostar-se a l’Àliga en un fred matí de Diumenge. L’Europa els ha premiat amb un joc de molts quirats i gols de bellíssima factura que els ha rescabalat de la climatologia, canviant la son lògica pel somni més plaent i engrescador.
Veure aquest equip comença a ser com assistir a un concert simfònic i em recorda, cada cop més, aquelles matinals al Palau de la Música, on les Walkiries sonaven esplèndides i la Carmina Burana m’eriçava la pell. Un equip conjuntat, on cada “instrument” sap el so que ha de fer, el moment quan ha d’entrar i la nota que ha d’executar. Un equip on el vent sona a vent, la corda està afinada i la percussió té l’estrany do de la precisió. Un equip entonat, sense estridències i que té a la banqueta el millor dels seus actius i, segurament, l’artífex d’aquesta melodia harmònica i , per moments, dolcíssima. Un equip que, fins i tot, quan perd, no sembla que estigui fent malament les coses, més aviat sembla un assaig, una posada a punt dels seus instruments per al proper concert. Clar que amb un “director d’orquestra” amb nom de baríton, Joan Pons, la cosa no podia ser d’una altra manera.
En el futbol, com no em cansaré de repetir, hi podeu trobar de tot, també música, i en aquests moments, una de les millors partitures està sonant a l’Àliga i l’interpreten uns cadets amb una capacitat innata per emocionar poc habitual. Si sou hàbils, si sou intel·ligents, no us voldreu perdre cap concert d’aquest equip, us educaran l’esperit i us estimularan la sensibilitat. Ho heu de provar.