Coses que té l’Europa i que el fan un club diferent, ni millor, ni pitjor, diferent

Té, per exemple, un gran formatge cremós, de nom President, molt adequat per a untar i fer fondues. Especialment recomanat per a paladars cultivats i amb una forta olor característica que pot espantar a persones poc avesades.

Té també, una escola de futbol modèlica, on els nens i nenes són molt intel·ligents i entre el rondinaire Elmer i el simpàtic ànec Lucas, sempre trien al Lucas.

Té un futbol base, enveja de propis i estranys i que, finalment, desprès de molts intents ha aconseguit tenir un mestre.

Té, com no, els seus personatges estrafolaris, els seus freakis, i és que entre Pedros i Pablos s’assemblen carinyosament als Picapiedra.

Té, evidentment, els seus punts foscos, les seves capelletes, els seus poders fàctics als que, els darrers nomenaments de responsables del futbol base no els hi ha fet cap gràcia.

Té llegendes, com la d’Arturo, que va aconseguir alliberar l’espasa de la roca per esdevenir rei de Camelot.

Té, una segona instal·lació esportiva, la del Camp de l’Àliga, que ha deixat de ser una reserva india, un projecte desllorigat, per passar a ser una lluminosa realitat que marxa a tota vela.

Té directius tan negacionistes, que fins i tot el primer cognom acaba en no.

Té una web pionera on s’emmiralla gran part de la professió i és que en mig de tant purgatori mediàtic, la web de l’Europa, té àngel.

Té uns professionals de la salut molt competents, eficients i atents. Un col·lectiu que té un gran karma.

Té un històric i reputat futbol femení ple d’artesans i teixidós.

Té estructures de tota mena i algunes que s’aferren, s’arrapen poderosament a la terra com si els hi anés la vida. I sinó, com us expliqueu que, fins i tot, amb aquesta darrera ventada, no caigués la torre?

Té delegats altruistes i vocacionals que no cobren ni la paga per Nadal.

Té artistes de la filigrana i la paleta. Escultors que d’un bloc de marbre són capaços de treure una figura humana. Pintors de llums i ombres. Pintors de paisatges i “bodegones” i pintors especialitzats en el retrat de la Mare de Déu, com ho va ser el Murillo.

Té un grup d’entrenadors absolutament compromesos, que per molt malament que vagin les coses, mai es quedarà a les fosques, sempre es quedarà, com a mínim, a dos belis.

Té àngels caiguts, que ara són dimonis i abans vivien al Paradís.

I si algun dia tot això deixar de passar, si algun dia tot això crema, podeu estar segurs que no quedarà ni la sendra.