dissabte, 3 de gener del 2009

Desitjos

La independència pel meu país. I que desprès cadascú es vesteixi com li plagui.

Que els demés deixin de fumar.

Que els meus equips guanyin la Lliga, o al menys un parell d’ells.

Que Obama sigui més negre del que sembla.

Que els voltors es facin vegetarians.

Que la tendresa ens sigui imprescindible.

Que el temps s’ho prengui amb calma.

Que l’aire que respirem segueixi sent gratuït.

Que la Mallol plegui per recuperar el llum que ens ha negat.

Que segueixi Polònia fins arribar a Catalònia.

Que millorin els malalts i que es fotin malalts els qui no millorin.

Que l’escalfament del Planeta sigui una realitat per poder practicar més el sexe.

Que el canvi climàtic ens estalvií la factura de la calefacció i puguem anar a la platja a l’ hivern.

Que el reciclatge deixi de fer més rics als rics i deixi de donar més feina als pobres.

Que la dreta europea aprengui a conduir a Anglaterra.

Que els verds reconeguin públicament el seu daltonisme i deixin de voler canviar el color del nostre planeta blau.

Que la llengua deixi de ser frontera i passi a ser territori d’intercanvi.

Que els meus amics em perdonin la meva amistat.

Que la famílies siguin tan grans o tan petites com els seus membres vulguin.

Que hi hagi treball per a tothom, sobretot per a aquells que no han treballat mai.

Que els carrers del meu barri deixin d’assemblar-se a Medellín o a Cartagena de Indias.

Que el sol surti alternativament per l’est i per l’oest perquè es deixi d’acumular la humitat sempre a les mateixes parets.

Que siguem capaços d’aconseguir que no ens embrutin internet.

Que no defallim en l’ intent, en qualsevol intent.