Selectivitat

Ei mestre! Amb el que suposadament hauries de saber i no saps, amb el que suposadament hauries de ser i no ets, amb els que suposadament hauries de fer i no fas, em tens realment desconcertat. Poc m’ho pensava, quan et vaig conèixer, que m’enduria aquesta decepció. Tu que hauries de ser un referent on s’emmirallin els alumnes, has acabat sent un tràgic i patètic refluent.  Tu que quan ensenyes Matemàtiques no passes de les restes i les divisions; mai, mai una puta suma i ja no parlem de les multiplicacions; com vols que els nois aprenguin a sumar? Tu que en Història et perden els pactes contra natura i t’encalles en els passatges de traïdoria, que tens com a episodi preferit l’assassinat de Juli Cèsar i admires al Cavall de Troia. Tu, mestre, que en Geografia ets un meandre i en Literatura un conte macabre. Tu, que en Llengua  ets viperí i en certa mesura, verinós. Tu, mestre, que en Química fas barreges explosives i en Física no hi ha qui t’entengui. Tu que mantens l’ordre per la por i has guanyat un càrrec però no el respecte. Tu, mestre del no res, no em deixes una altra alternativa: canviaré els meus fills d’escola perquè m’has demostrat abundosament que no serveixes per a la docència.