Roberto al quadrat

Petites coses que ens porten a grans moments. Solituds curulles de plenitud. Silencis buscats, silencis trobats. Quietud rescatada del brogit. Matí de diumenge, festa pels sentits.

Dues propostes irrebatibles, una combinació perfecte. Llegir Bolaño i aprofundir els seus Detectives salvajes, acompanyats de fons, pels versos melangiosos del Highlands de Bob Dylan. Un paradís a la terra a l’abast de tothom, molt econòmic i sense proves d’accés.

El cert és que em costa obrir un llibre en castellà, però el cas de Roberto Bolaño és un cas atípic, una debilitat irrenunciable i un plaer innegociable. Un escriptor que se t’enganxa com una “lapa” i et xucla la sang i el senderi . Et posseeix, t’abdueix i, a partir d’aquell moment únic, ja no tornes a ser el mateix.

Bolaño i Dylan al mateix temps, per a trencar totes les rutines i poder arribar al dilluns amb la sensació que hi ha coses que realment valen la pena.

Well, my heart’s in the Highlands at the break of day

Over the hills and far away

There’s a way to get there and i’ll figure it out somehow

But i’m already there in my mind

And that’s good enough for now

O el que és el mateix

El meu cor està a les Terres Altes al trencar el dia

Lluny d’aquí, més enllà dels turons

Hi ha una manera d’arribar i aconseguiré esbrinar-ho

Però ja estic allí en els meus pensaments

I amb això en tinc prou per ara