La Montse ho té clar

Els organismes oficials, l’administració, té una obsessiva fixació pels alts càrrecs. Qualsevol departament, qualsevol àrea ha d’estar encapçalada per un nom de renom, per una persona que, independentment de la seva vàlua professional, sigui mediàtica o bé políticament afí. Tant se val que l’individu en qüestió tingui mancances evidents, desconegui el terreny en el que s’haurà de moure i que entengui el seu nomenament com una simple plataforma per a la seva escalada mediàtica i/o el seu currículum professional, sense importar-li cap aspecte pel que, teòricament, se l’ha contractat. En aquests càrrecs, en aquests noms, no s’escatimaran recursos econòmics encara que aquests siguin limitats i en alguns casos, escassos. En canvi, per a equilibrar, aquests mateixos recursos seran negats, retallats i desviats de tot aquell personal que, a la pràctica, haurà de fer funcionar el departament. Així se li discutiran 100 euros a una persona que en cobra 800 per 50 hores setmanals i no es tindrà cap reserva en oferir-li 3000 euros a un alt càrrec per a una feina indefinida, inefectiva i innecessària.

La feina la fa la gent que treballa. La gent que treballa estarà contenta si se la valora en la seva justa mesura. La gent que treballa, i no ho fa únicament per diners, mereix ser justament retribuïda.

Els alts càrrecs, per ambició personal, per decisió política o per circumstàncies conjunturals, ens acabaran deixant per a buscar el seu espai, cada cop més a prop del sol. Que no ens deixin enlluernats i un departament desestructurat, desmotivat, mal pagat i amb signes irreversibles d’esgotament.

Tinc raó Montse?