La teoria de l’omnipotència humana

La creença que si ens ho proposem podem canviar qualsevol cosa es remunta als inicis del pensament humà. Durant molt de temps els especialistes en la prehistòria van pensar que els bisons i els cavalls pintats a les coves d’ Altamira reproduïen escenes de caça reals. Però recentment, s’ha descobert que en realitat els nostres avantpassats dibuixaven aquests animals com una tècnica mental màgica per atreure la sort, perquè els fos favorable i els garantís una caça abundant. Aquesta il·lusió de control és una forma de socors per a les persones ansioses, per a qui la incertesa és una de les pitjors coses que existeixen. Els aporta seguretat. D’altra banda, submergir-nos en el món del somnis, en el món imaginari, on tot és possible, també ens permet escapar de les nostres pors existencials i de l’angoixa que ens causa la mort.

El pensament màgic també té inconvenients: si acceptem la premissa que pensar en alguna cosa fa que es converteixi en realitat, llavors les persones derrotistes, ansioses i pessimistes estarien condemnades a la desgràcia eterna. Les idees negatives ens fan ser més vulnerables i posen en perill la nostra capacitat d’adaptació als obstacles de la vida. I la veritat és que al final es reprodueixen: inevitablement, donar voltes als pensaments negatius ens causa desesperació i ens desanima, amb la qual cosa minva la nostra capacitat de superació.