Menjar-se un “pepito” o menjar-se un “marron”

En el cas que ens ocupa la disjuntiva no existeix. Per tant, s’hauria de canviar l’enunciat de”menjar-se un pepito o menjar-se un marron” pel més escaient: “menjar-se un pepito i menjar-se un marron”; m’explicaré, i ho faré amb un exemple que us serà fàcil d’entendre. Imagineu per un moment que esteu al parvulari i el mestre o la mestra us fan aquell experiment tan recurrent de barrejar l’aigua amb l’oli. Bé, barrejar, el que es diu barrejar, res de res. En això consisteix justament la prova, en demostrar que hi ha elements que no casen, que per molt que ens entossudim no es poden mesclar. No posaré en dubte les propietats ni les qualitats de l’oli ni els seus extraordinaris efectes nutrients, no es tracta de qüestionar-ho. Però si que cal incidir en els efectes de desencaix que té quan se’l pretén barrejar amb  l’aigua. Dos elements molt importants, bàsics, però incapaços d’interelacionar-se entre sí.

Això és el que està passant o pot arribar a passar al CE Europa. A un organigrama fet “d’aigua” amb gent de la casa, que porta molts anys treballant i que per fi està en condicions de liderar el nou projecte, se li vol afegir un didal d’oli d’importació perquè guiï el seu destí. Un producte car, amb un excés de textura i escandalosament visible que no s’hi diu gens amb les característiques regenerades del nou Europa.

Totes les noves aportacions són benvingudes sí serveixen per a millorar el que es té i sempre que siguin realment  necessàries. I aquest no és el cas. Tant l’oli com l’aigua són dos elements molt valuosos, però només n’hi ha un d’imprescindible: l’aigua.