Mai plou a gust de tothom

Festa de l'Escola del CE Europa

Dissabte, 20 de Juny de 2009

Avui s’havia de celebrar la festa de cloenda de l’Escola del CE Europa i el que són les coses (alguns en dirien Llei de Murphy): ha plogut. El cel no ha pogut contenir l’emoció i ha vessat llàgrimes d’aigua just en el moment que l’acte havia de començar. Festa suspesa i decepció entre els centenars de nenes i nens que, malgrat la inestabilitat del temps, s’havien acostat al Nou Sardenya, amb els seus familiars, per a rebre l’homenatge col·lectiu al que s’havien fet mereixedors durant tota la temporada. Festa suspesa encertadament, doncs, pluja i nens, nens i pluja, són dos elements difícils de conjugar i que comporta sempre un risc que és millor evitar. Decisió correcta dels responsables i un exemple més de seny i coherència en la ja llarga trajectòria d’aquesta escola modèlica.

Per un cop inesperat de sort, he tingut accés al parlament que havia d’obrir l’acte i que, desprès d’una curta però intensa negociació, he estat autoritzat a fer-lo públic. Aquest és el text:

Bon dia a tothom

Benvingudes i benvinguts a la festa de l’Escola del CE Europa. Una escola que, segurament, no és la millor escola de futbol del món, i no serà perquè no ho haguem intentat i vosaltres, tots vosaltres, n’heu estat els soferts testimonis. Però encara, i és d’obligat reconeixement, ens queda un llarg camí per recórrer.

Amb fred o amb calor, a les 8 o a les dues, amb ganes o sense, tots hem posat el nostre granet de sorra durant 26 llargues setmanes per apropar-nos a l’excel·lència. Però companys, i permeteu-me la familiaritat, aquest any, encara no ha sigut possible.

Certament no us podem prometre que el proper any ho aconseguirem, però el que si que us podem prometre i us prometem, que ho seguirem intentant fins el darrer alè. La nostra fi, el nostre objectiu és la Utopia, una utopia plena de nenes i nens feliços i no afluixarem en l’ intent.

Us preguntareu perquè us parlo d’utopia dins un marc cada cop menys utòpic i resultadista, doncs justament perquè en el CE Europa seguim creient en ella i en fem bandera.

Arribat fins aquí, permeteu-me que faci una mica de pedagogia i us estalviï la pertinent consulta. Diu el diccionari de la Llengua Catalana per definir la paraula UTOPIA, la utopia és: la concepció imaginària d’una societat ideal.

Estareu d’acord amb mi que és una bona definició, una excel·lent definició i un immillorable objectiu pel que mereix la pena esforçar-se.

Quan el Xavi, perdó, quan el senyor Xavi Lucas, em va proposar de presentar i conduir aquest acte, per convencem em va dir: no hauràs de fer pràcticament res, només unes paraules de benvinguda al principi. Podràs dir el que vulguis, però això sí, diguis el que diguis que et surti del cor.

El resultat? que he estat tres dies amb una hemorràgia imparable. Tot em sortia del cor. Tot em brollava sense aturador. Fins que vaig aconseguir posar ordre i trobar aquell fil invisible que et connecta amb que vols dir.

I el que vull dir és senzillament que, per la meva responsabilitat dins el Club he tingut el privilegi d’estar molt a prop del funcionament de l’escola i els seus principals protagonistes i això, creieu-me, ha estat una de les experiències més gratificants i satisfactòries d’aquest món del futbol, a vegades tan dur, injust i desagraït.

Veure la cara expectant dels nens i les nenes quan arriben al camp, copsar el seu neguit abans de començar els partits, la seva joia al fer un gol o una passada de gol, les seves celebracions extraordinàries. El nerviosisme dels pares i mares a la grada, -alguns cops excessiu nerviosisme-. Els avis embadalits imaginant el futur dels seus nets. Un futur que, segurament, va massa de pressa. La son dels monitors, a les 8 del matí, en el seu particular after hours del Nou Sardenya, quan els seus companys de generació estan tancant els bars del carrer Aribau. L’esforç i el compromís d’uns joves vocacionals que són un dels grans actius de la nostra escola.

Per tots aquests moments impagables. Per a tots els nens i nenes, per a tots els pares i mares i avis i avies i familiars en general, per a tots els monitors i els seus responsables que ho són i molt. Per a tots el reconeixement del nostre Club.

En fi, he volgut fugir del tòpics i he acabat fent-ne apologia, quan en realitat, volia parlar-vos només de la utopia. En benefici d’aquesta utopia espero que tots aquestes noies i nois arribin a pensar algun dia, que un altre món és possible. Nosaltres des del CE Europa, des de la nostra petita quota d’influència farem l’impossible perquè s’ho creguin. Esperem, sincerament, comptar amb la vostra imprescindible complicitat.

He volgut deixar pel final una recomanació que m’han fet aquest mateix matí: no t’oblidis de fer esment del presi i de les autoritats assistents.

I com que soc ben manat i acostumo a fer cas de les recomanacions sobre tot sí són oportunes, i aquesta ho és, dic:

Senyor president Guils de Bode, senyors directius, autoritats competents; avui no és el vostre dia, avui vosaltres no sou els protagonistes, haureu d’esperar una altra ocasió. Avui és la festa d’aquests centenars de nenes i nens que tenim al darrera i us convido a gaudir amb ells d’aquest dia tan especial, a gaudir amb, els que amb tota seguretat, seran el vostre relleu en un futur utòpic.

Moltes gràcies a tots per estar aquí i no a un altre lloc i que comenci la festa.

Visc a el CE Europa, us ho juro.