Impressionant Shaw!

He visitat durant més de tres hores La casa dels cors trencats i ha estat una experiència enlluernadora. Coneixia vagament el text però mai fins avui havia tingut la oportunitat de veure’l representat en un escenari. Gràcies al TNC i de la ma d’un inspirat Josep Maria Mestres (un, aquest sí, veritable mestre) he pogut esqueixar, paladejar i assaborir una de les obres teatrals més inspirades i lúcides del seu autor i, per tant, del teatre en general. Gran Bernard Shaw que es va fer esperar en la publicació d’aquest text i que no va veure la llum fins desprès d’acabada la primera Guerra Mundial. Un Bernard Shaw pletòric, inspirat i punyent que dispara a matar amb una precisió de tirador d’elit avantatjat i que, mitjançant la seva paraula, fa miques tots i cadascun dels cors que se li posen a tir. La casa dels cors trencats és un luxe de sensibilitat, de personatges extraordinàriament ben definits i amb un text bellíssim, alhora que incisiu. Irònic, en alguns moments pervers i volgudament misogin, el àcid Shaw ens retrata uns individus que darrera la seva aparent duresa, amaguen una fragilitat endèmica, a punt d’esquerdar-se. Els cors de les dones es trenquen, els cors del homes es trenquen, però són elles les evidents dominadores i ells clarament, els titelles a mercè dels seus designis.

T’he trencat el cor? Ho sento, em pensava que no en tenies.

No és una casa qualsevol