Entre vista

J.L.G.C. és, en l’actualitat, el màxim responsable del Departament d’Educació i un dels cervells  més brillants i actius del nostre panorama intel·lectual.

Vostè ha tingut una trajectòria molt intensa, es podria dir que sempre ha estat a totes les salses.

La veritat és que, ja de petit, em trobava còmode entre les olles i els fogons. He tingut dèria pel tema culinari i sempre m’ha agradat estar allà on es cuinen les coses.

Vaja, que li agrada manar.

No tant el manar, com el prendre decisions. Estar en disposició de fer sentir la teva veu i formar part dels grups que prenen les iniciatives. Per a viatjar en tren, triaré el vagó de davant i si puc,  intentaré pujar a la Màquina.

No tem la responsabilitat?

De cap manera. Li tinc molt de respecte, però no la temo. La por ens tenalla, ens paralitza i no ens deixa avançar. La responsabilitat ens fa prendre decisions i assumir les conseqüències, també els errors.

No és més fàcil no haver de decidir?

Sí tu no ho fas, ho faran per tu. I és molt probable que les decisions no t’agradin o no s’ajustin al teu ideari. Si vols ser part de la decisió t’has d’implicar.

El que es diu vulgarment mullar-se?

Efectivament. Quanta més gent es mulli, més variades i riques seran les propostes i l’avenç, més universal. No es pot deixar el destí en mans d’uns pocs que no representen, en absolut, el sentir de les majories, ni les seves idees responen als anhels generals.

Hi ha una certa desgana, un deixar-se anar, que ens ha portat a desertar de les nostres obligacions col·lectives...

Això respon a l’ interès, per part d’aquests  grups dirigents, de fer veure que ja estan bé les coses com estan, que per molt que la gent s’impliqui, res canviarà. I no és així. La participació de les persones en tots els àmbits d’acció i decisió es fonamental pel progrés comunitari i un progrés molt més satisfactori pel conjunt de la societat perquè disposa d’un major nombre d’aportacions.

Quanta més gent, més conflictes, més discussions, més problemes...

Més discussions, més problemes en el terreny teòric, però més perspectives i més capacitat per resoldre’ls. Només en matemàtiques,  el resultat és únic. Una operació matemàtica té una solució i prou. A la vida, un mateix problema pot tenir centenars de solucions diferents i totes elles vàlides. Caldrà tenir la habilitat i la capacitat de triar la més adequada.

I si el problema és molt gros...?

Sí el problema és molt gros, se l’haurà de tractar per parts. Sí cada dia li traiem un trosset, el problema acabarà per desaparèixer. I sí no, com deia el meu avi: “sí el problema té solució, perquè et preocupes i si no la té, perquè et preocupes”. La saviesa popular és molt útil i vigent  perquè és producte de l’experiència, per això, davant els problemes, jo opto per ocupar-me i, en la mesura del possible, no preocupar-me.