dijous, 25 de juny del 2009

En defensa pròpia

Per a un nutricionista, som el que mengem. Per a un esteticista, som el que aparentem. Per a un materialista, som el que tenim. Per a un espiritualista, som el que som. Per a un realista, som el que fem. Per a un idealista, som el que somiem. Per a un...

Som tot això i segurament molt més, però sense oblidar, ni passar per alt que, en la vida diària, som també allò que defensem. En aquesta actitud ens manifestem en un o altra sentit, ens signifiquem i prenem partit i això ens defineix i contextualitza.

Som el que defensem i així ens acaben per veure els altres. Som el que defensem i la nostra personalitat va creixent i modelant en funció de les nostres actituds i els nostres posicionaments.

Som el que defensem i per això és tan necessari defensar la integritat, l’ètica i la coherència. Defensar la noblesa que ens farà nobles i forts. Defensar les actituds valentes i la lluita contra la mesquinesa i la infàmia. Defensar tot allò que mereix ser defensat per damunt de qualsevol debilitat.

Som els bons i els altres, els dolents, no se’n sortiran.