XXVII Saló del còmic
Si es tracta o no d’un art ho deixaré per als experts. Si els dibuixants són o no són artistes ho fiaré a la interpretació del públic. Si els consumidors d’aquest producte són infants avançats al seu temps o bé adults infantilitzats amb la síndrome de Peter Pan ha de ser matèria d’estudi del psicoanàlisi. Jo em limitaré a fer el que faig cada any: donar-me una volta pel saló i gaudir com un nen de tot allò que només els nens són capaços d’entendre. Em perdré pels racons cercant els personatges esperpèntics del Corben, les aventures evocadores del Pratt i les corbes sublims del Manara. Un luxe pel sentits, imprescindible per l’esperit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada