Perque és un equip espanyol 

No ha de ser fàcil ser avui del Real Madrid i no tant pel que no guanya, per tot el que ha perdut i no guanyarà, sinó per qui ho guanya. Que el Madrid perdi és fins i tot normal i cap dintre de lo probable quan es competeix, però que el seu màxim rival esportiu estigui en un dels millors moments de la seva història, ha de coure i coure molt. Quan un dels trets existencials està basat en la confrontació amb el pròxim, quan el que fas només té sentit en funció del que l’altre no fa o no és capaç de fer, aleshores, hi ha un gran problema. Un problema sobre el que és impossible actuar ni solucionar. L’èxit del rival esportiu és una duríssima experiència, un tràngol difícil d’assimilar i una via d’aigua oberta just sota la línia de flotació.

Per això no deixa de ser curiosa la reacció d’alguns seguidors del Real Madrid que, davant la pregunta si volen que el Barça guanyi la Champions, afirmen sense rubor que sí, que volen que la guanyi “perquè és un equip espanyol”. És una manera barroera i colonialista de fer-se seu allò que no ho serà mai, ni per història, ni per sentiment, ni per coherència, ni per ètica, ni per estètica,…

Jo en canvi, sempre vull que perdi el Madrid, encara que coincideix-ho amb l’argument, justament  “perquè és un equip espanyol”.