Maleït sigui el Barça

Maleït sigui per sempre més aquest Barça. Aquest Barça insolentment superior. Aquest Barça bellíssimament estètic i profundament ètic. Maleït sigui aquest Barça de l’èpica i la brillantor, aquest Barça perfecte que no coneix el defalliment ni la renúncia. Aquest Barça d’espais reduïts i ampli missatge. Maleït sigui aquest Barça que ha fet que m’adormi en qualsevol altra partit on ell no hi juga. Maleït aquest Barça dels assoliments inversemblants i les propostes agosarades. Maleït sigui aquest Barça de les amistats eternes i la il·lusió permanent. Aquest Barça d’una altra galàxia i alhora tant i tant proper. Maleït sigui aquest Barça de l’espectacularitat com a norma i la sinceritat en les propostes. Aquest Barça fidel  a ell mateix i generador de fidelitats incondicionals. Maleït aquest Barça d’allaus desbordats i passions al límit. Aquest Barça que ha fet de les petites coses un referent estel·lar. Maleït sigui aquest Barça aglutinador d’esperances, teixidor de fils sentimentals i gols impossibles. Aquest Barça esplèndid en el plantejament i magnífic en la definició. Maleït sigui per sempre més aquest Barça que m’ha dut al paradís on els somnis es fan realitat.