Aprendre dels que saben

Darrerament s’ha encetat, en alguns sectors, la controvèrsia entorn l’oportunitat i/o legitimitat de moure jugadors, dins un  mateix club, d’un equip a un altre de la mateixa categoria però que militen en divisions diferents. És a dir, fer jugar nois que habitualment ho fan a l’A o al B en el C o el D per motius diversos i pel que es percep, polèmics.

Això passa habitualment en aquells clubs que disposen de varis equips i per tant, la logística els hi permet canviar jugadors d’un equip a un altre per atendre diferents necessitats, siguin físiques, mentals o estratègiques.

La legitimitat ve donada per la pròpia reglamentació de la FCF i en això no hi ha polèmica. Tots els equips, i durant tota la temporada, poden inscriure a l’acta per a disputar un partit a tres jugadors de camp i a un porter, encara que no tinguin fitxa de l’equip en qüestió, siguin de l’A, el B, el C o el Z. Sempre, evidentment, que respectin el reglament pel que fa als marges horaris, és a dir, que passin les hores estipulades entre un partit i l’altre.

L’oportunitat, en canvi, és absolutament  subjectiva i tothom  té i pot tenir la seva pròpia opinió. Opinió que no està subjecta a cap mena de reglamentació i respon a criteris, aquest cop sí, discutibles.  

Normalment, i en la majoria de clubs, aquests canvis i/o moviments es fan per a reforçar a un determinat equip en les seves aspiracions, o bé per a guanyar el campionat o per no perdre la categoria.

El cas de l’Europa és un cas especial, i diria que atípic, en el panorama general del futbol base. El CE Europa té una estructura organitzativa molt complexa i professionalitzada. Des de fa temps i sota l’experta direcció del senyor Jans Klein, neuropsiquiatra doctorat per la Universitat de Columbia a Nova York i aplicant la tècnica del PNL (programació neuro-lingüística) a l’esport ha implementat una sistematologia analítica amb uns excel·lents resultats en el camp de la intel·ligència emocional.

Aquesta innovadora i revolucionaria pràctica, a l’inversa que en altres clubs, consisteix en fer jugar a nois de categories superiors en categories inferiors, no perquè aquestes es beneficiïn de la seva millor tècnica o millors arguments futbolístics, sinó, ans al contrari, que siguin ells els que aprenguin de totes aquelles virtuts que tenen les categories inferiors per així, complementar i arrodonir la seva formació, alhora que els faci créixer i els enforteixi mentalment. De poc pot ajudar un jugador de divisió d’honor, d’exquisida tècnica, a un equip de segona divisió que acostuma a jugar en camps de terra i en unes lamentables condicions i contra equips que només busquen el xoc i el contacte físic per amagar les seves mancances i les seves carències.

En el CE Europa quan un jugador de l’A “baixa” a jugar amb el D, no és per reforçar-lo, és per aprendre i així poder millorar en aquells aspectes que li calen.

Aquesta circumstància fa que els equips C i  D siguin més vulnerables i tous quan reben “ajudes” dels equips A i B, que quan defensen els seus partits amb els arguments que li són propis. Però és un peatge absolutament necessari perquè els jugadors, i en conseqüència els equips de categories superiors, siguin més forts emocional i mentalment.