dijous, 14 de maig del 2009

Silva, silva...? però Silva no era del València?

En democràcia el poble és sobirà? El poble està legitimat per expressar la seva voluntat, les seves opinions i les seves creences lliurement? És el poble el que tria els seus símbols, les seves banderes, els seus governs i els seus reis?

Em faig totes aquestes preguntes perquè,  a la vista de les reaccions en els mitjans de comunicació espanyols desprès de la final de copa del rei, sembla que la resposta és que no. Per a aquests mitjans és intolerable que hi hagi persones que, no solament no acceptin els símbols espanyols, sinó que a més els rebutgin i ho facin públicament davant les càmeres de televisió a la vista de tothom; encara que la televisió publica espanyola s’encarregués de, primer censurar-ho, per desprès manipular-ho, en un episodi vergonyant més propi dels tics i conductes de les dictadures.

Sembla com si, per aquests mitjans, el realment important de la final no és que l’hagi guanyat el Barça sinó la xiulada monumental que va rebre l’himne espanyol . Això i que, en tot Mestalla, no hi hagués cap bandera espanyola tret de la que coronava l’estadi.

Alguna radio, en una arrencada de febre patriòtica (spanish of course!),  fins i tot va predicar, que sí ambdós equips es trobaven incomodes amb aquesta competició, sinó se la sentien seva i els hi provocava basques,  el millor que podien fer era no presentar-s’hi  i deixar que hi competissin i la guanyessin només equips que es sentissin espanyols.  Per llei, per constitució, per obligació i per collons, aquests dos equips i les seves respectives aficions pertanyen a la Federació Espanyola de Futbol i no hi ha més remei que participar-hi sinó es vol incórrer en una falta greu i està exposat a una severa sanció. Per tant, no quedant una altra alternativa que participar, no em negareu que ve molt de gust  fotre-li la copa a un borbó, davant els seus morros, entre la seva gent i en territori enemic. Un veritable plaer, una dolça revenja a la que no estem disposats  a renunciar.