La setmana que ve, sí!

Hi va haver un temps en el que la culerada –l’afecció culer- a aquestes alçades de la temporada ho fiava tot al futur. Amb un lacònic i resignat: “l’any que ve, sí” ajornava la consecució de títols per a una ocasió millor. Davant una pertinaç sequera i una motxilla plena de decepcions no quedava un altre remei que pensar en un demà gloriós ple de recompenses i  èxits. El present culer, durant molts anys, va ser dolorosament gris i descoratjador coincidint amb una de les èpoques més fosques de la nostra història recent. Al Barça, davant aquella frustració quotidiana i desesperant, no li quedava un altre remei que aferrar-se a l’esperança d’un futur millor, més satisfactori i just.

La història ha canviat en els darrers anys, fins el punt que, davant la realitat actual, l’afeccionat culer ha deixat de banda el clàssic: “l’any que ve, sí” i l’ha canviat per un optimista: “la setmana que ve, sí”. Sense angoixes, sense ansietat, gestionant perfectament les emocions i creixent en autoestima, s’han escurçat els temps. Sense preses, paladejant lentament un àpat que, sabent el final, no voldria que s’acabés mai.