Benvinguts al paradís

Europa  5 – Escoles Pies  1

Cadet 2a. Divisió

Sí el paradís bíblic es situa històricament  entre els rius Tigris i l’Eufrats, el paradís futbolístic no hi ha dubte que es troba entre el Cosmo Caixa i la Quirón, just on la República Argentina agonitza i la Ronda de Dalt s’escampa en un delta de prodigis i meravelles.  Allà, en un espai lluminós anomenat l’Àliga, hi juguen aquesta temporada els àngels. Uns àngels escapulats que fan coses tan excepcionalment humanes que semblen sobrenaturals. Uns àngels que avui rebien al líder del grup, un líder que es jugava una gran part de les seves opcions d’aconseguir el títol de Lliga. Un líder, un Escoles Pies hologràfic, que ha estat escombrat autoritàriament del camp i ho ha estat de forma contundent, inapel·lable i en totes i cadascuna de les facetes del joc. L’Europa, aquest Europa que m’enamora, ha estat un equip infinitament superior al seu rival en 79 dels 80 minuts jugats. L’Europa ha proposat des del principi els seus arguments  demolidors amb una clarividència, estil i contundència incontestable. Ha estat una piconadora, un rodet perfectament engreixat que ha fet empal·lidir i desdibuixar-se al rival, que no ha pogut oposar cap resistència a l’allau de joc exposat pels locals. Un cop més, i en van molts aquesta temporada, l’Europa, aquest Europa, ha ratllat la perfecció en totes les seves línies, tant en el terreny físic com mental. El futbol és un estat d’ànim i el d’aquest equip desperta una sana i emotiva enveja. A hom, sincerament, li ve de gust formar part d’aquesta il·lusió sense límits, d’aquest grup que transmet alegria i entusiasme i encomana un reconfortant bon rotllo. Guanyar al líder i fer-ho amb aquesta autoritat no està a l’abast de tothom, només els grans són capaços d’aconseguir-ho i l’Europa, aquest Europa, no hi ha dubte, és molt gran. Ho és ara que els resultats l’acompanyen i ho era a principi de temporada quan l’equip s’estava gestant. Quant les coses es fan amb criteri, amb coherència; quan es té fe, confiança i paciència; quan qui ha de treballar treballa i sap transmetre aquest esperit, tot és més fàcil i acostuma a donar bons fruits. Un encert del Coordinador, enorme en les seves funcions i en el seu “ull”, per saber triar els vímets més adients. Immens el nou entrenador que ha sabut gestionar un vestuari complexa i dotar-lo d’una personalitat excepcional. Magnífica la seva tasca motivadora aconseguint una identificació absoluta amb l’equip de cadascun dels seus membres. Unió, solidaritat, companyonia, alegria,...són alguns dels trets distintius que han fet d’aquest grup un bloc que gaudeix amb el futbol i te’n fa partícip. Esplèndids els jugadors, els protagonistes  estètics de la més vigorosa ètica. Els pintors d’un dels més bells paisatges del meu territori personal i afectiu. La plasticitat de l’esforç i la destrucció del tedi. El “Kapichi team” és una dolça realitat, una joia preciosa, una perla perfecta en un món resultadista on, per desgràcia,  no és habitual apreciar la forma com es fan les coses. El “Kapichi team” és un luxe, una delicadesa per a paladars selectes i cultivats, una finestra oberta per on entren tones d’aire fresc i una de les experiències més gratificants que m’ha donat el futbol en els darrers anys.

Avui, el millor de les Escoles Pies ha estat, sense cap mena de dubte, l’Europa.

Hi ha equips que només guanyaran la Lliga, el “Kapichi team” ho guanyarà tot.