Sí, sí, és a tu

Escolta entrenador de merda –i perdona per lo d’entrenador-. Em pots explicar perquè el meu fill no juga? Potser millor que no m’ho expliquis perquè tampoc ho entendria. Però has de saber que estic fins els ovaris de que te’l rifis, que li facis passejar la bossa d’esport tots el caps de setmana, de camp en camp, sense ni tan sols obrir-la. Sí el que vols és que estalviem aigua i sabó en la neteja de la seva roba, m’ho dius i tan amics, però deixar ja de jugar amb ell i prendrem el pel a mi. No estic disposada a aguantar ni un minut més, no ets una bona persona i no vas de cara. Ens has enganyat des del primer dia, que costava dir-nos la veritat? Si no comptaves amb ell, si no hi comptes, com ha quedat clar, has de tenir els collons de dir-ho i no marejar més la perdiu. L’has utilitzat com t’ha convingut i sempre ha estat el darrer de la fila. Has abusat del seu compromís, de la seva bonhomia i de la seva prudència, amb una descarada premeditació, nocturnitat i traïdoria. No tens raó ni l’has tinguda en cap de les teves decisions encara que ell no t’ho hagi qüestionat mai. Però això s’ha acabat, ja no li faràs més mal. Has aconseguit que perdi la il·lusió per allò que l’apassionava i li donava vida, però serà l’últim que aconsegueixis. A partir d’ara ten pots anar a prendre pel cul, tu i la teva incompetència malintencionada. Adéu i que et bombin.