Regenerar l’Europa

L’Europa, com qualsevol altre club esportiu que vulgui sobreviure, no pot romandre ancorat en un passat més o menys gloriós. La regeneració es fa inevitable i diria que inajornable per a un dels clubs amb més solera del panorama futbolístic del nostre país.

Aquesta posada al dia, aquesta actualització necessària, passa per encertar amb el diagnòstic i aplicar la teràpia adequada. Sense ser un malalt terminal, els remeis a aplicar són urgents i no admeten dilació, sinó es vol arribar a situacions límit i de difícil reconversió.

Caldrà una higiene profunda i en tots els àmbits abans de procedir a la intervenció quirúrgica, és a dir, caldrà preparar al pacient i tenir-lo en perfectes condicions profilàctiques per tal d’evitar qualsevol infecció que compliqui el seu estat de salut.

L’exfoliació, l’eliminació de cèl·lules mortes i l’estimulació de noves, dotant-les de les proteïnes necessàries i més adients pel seu desenvolupament, així com  la creació d’un marc òptim que faciliti la seva implementació, ha des ser un dels objectius prioritaris en el protocol a seguir.

A l’Europa ja fa massa temps que no s’obre la barrera, el que al parxís acostumen a fer dues fitxes del mateix color i això impedeix el pas de totes les altres que venen al darrera encara que ho facin amb força. Fins que el “tap”, l’ immobilisme, la puresa de sang, la negació del canvi, el pes aclaparador de la Història, el rebuig a les noves idees i a les noves generacions (no solament d’edat, sinó de mentalitat). Fins que no s’aconsegueixi “obrir barrera” el col·lapse serà total i de conseqüències imprevisibles.  

La fórmula econòmica en la que s’ha basat la supervivència dels clubs de futbol i també la de l’Europa és, actualment, insostenible. S’haurà de re-formular la nova pràctica amb una estratègia ajustada a la nova realitat. No hi ha futur possible si es nega el present amb l’exaltació d’un passat que ja no tornarà. Estem, ens agradi o no, condemnats a viure el present i l’èxit o el fracàs passarà inexorablement per la capacitat d’adaptació que hi demostrem.

La sort de l’Europa és, justament, el seu present, el seu immens potencial humà que, a poc que es gestioni bé, ha de donar uns fruits molt més sòlids, estables i de futur que qualsevol altre aspecte dins i fora del club. Totes aquestes cèl·lules noves, algunes embrionàries, han de ser la base dels nous teixits, dels nous músculs, dels nous òrgans i les terminacions nervioses que hauran de fer funcionar l’Europa de les properes dècades.

Invertir el s processos: alimentar les arrels i enfortir-les amb fertilitzants de primera qualitat perquè les fulles i els fruits siguin els que tots nosaltres desitgem. Pintar les fulles de colors vistosos pot donar molt de joc cara a la galeria però totes acaben caient a la tardor.

Si no volem un arbre pelat, apostem per la fulla perenne, no falla mai.