Si todos los curas supieran la paliza que les vamos a dar, saldrian a la calle gritando: libertad, libertad, libertad!

Escoles Pies 1 – Europa D 4

A la vista de l’actitud, durant tot el partit, dels nois “pius”, m’atreveixo a recomanar als seus sacrificats pares que deixin d’invertir tant en l’Escola Privada dels seus fills i que no malgastin més diners ni esforços en una educació que està molt clar que no funciona. Qualsevol Escola Pública, inclòs la de la Mina, ens garanteix uns resultats del nivell demostrat avui per aquests nois. Estimats pares, si realment voleu invertir bé els diners, si voleu fer un servei a la societat, feu donacions a qualsevol ONG, els vostres estalvis seran millor aprofitats.

Reconec que avui m’he passat amb el títol de la crònica, però només m’he passat de llargada no de contingut. El partit? El partit, traient els primers minuts de tanteig, on els dos equips s’han estudiat, la resta ha estat clarament dominat per un Europa que ha fet una segona part excel·lent, on amb un joc vistós i efectiu ha liquidat el rival en 15 minuts. L’Europa ha retrobat, en aquest partit , el tremp que li és característic i amb ell, la confiança necessària per encarar amb solvència els propers enfrontaments, segurament més complicats que el d’avui. El resultat advers de la setmana passada enfront el Carmel ha estat, amb tota seguretat, un toc d’atenció, que si es sap aprofitar, pot donar uns rèdits molt positius.

M’ha agradat l’Europa que he vist avui –en el seu conjunt- sòlid per línies i contundent en la definició. No li ha perdut mai la cara al partit, malgrat les males maneres de l’equip local, ha estat sempre en el camí correcte mantenint-se al marge de les provocacions i el mal perdre dels “monaguillos”. L’únic aspecte favorable que pot tenir aquest equip de capellans mal educats són les reduïdes dimensions del terreny de joc, més semblant a la pista central de l’Open de tenis Britànic, que no pas a un camp de futbol. En els desplaçaments, dubto molt que rasquin punts, la seva moral fràgil, les seves limitacions físiques i el pensar que tenen a Déu de la seva part els abocarà directament al desastre. La prepotència i infal·libilitat de l’Església no són les millors companyes de viatge si es vol competir en el món real.

L’Europa no ha tingut pietat dels escolapis. Passar pàgina el més aviat possible i preparar, amb optimisme i seny, el proper partit a casa d’un Singuerlín en un bon moment de forma.

PD: en acabar el partit, l’entrenador de l’equip local ha sortit del vestuari comentat, referint-se al seu jugador número 36: aquest noi es tonto! No hi puc estar més d’acord.